PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS 18-01-2015

Un dels èxits més visibles des que va començar el moviment ecumènic en els primers anys del segle XX, ha sigut la celebració anual d’un octavari d’oració per la unitat dels cristians. Tradicionalment comença el dia 18 de gener i clou el 25, festa de la conversió de Sant Pau. Durant aquests dies, els cristians de totes les esglésies i comunitats cristianes estem invitats a pregar units perquè Déu ens concedeixi el do de la plena unitat, convençuts de que el nostre testimoni de fe en Crist serà més convincent si vivim en la plena comunió de fe i d’amor.

El Papa Francesc, en l’exhortació Evangelii gaudium dedica uns números (244-246) al diàleg ecumènic. En ells ens recorda alguns principis de l’ecumenisme i les actituds que tots els cristians estem cridats a viure en les nostres relacions mútues.

En primer lloc, el Papa ens recorda que el desig de la unitat i l’oració per aconseguir-la no és quelcom nostre, sinó que té el seu origen en el mateix Crist. En l’oració que el Senyor va dirigir al Pare abans de la seua passió demana “que tots siguin u” (Jn 17, 21). L’oració de Crist és el model i el criteri de tota oració cristiana. Durant aquests dies els cristians ens unim a l’oració de Crist i la fem nostra.

El Papa ens recorda també que la unitat no és només un bé per a les esglésies, sinó per a tota la família humana. Si la missió de l’Església, com ens ha recordat el Concili Vaticà II, consisteix a treballar perquè tota la família humana arribe a ser família de Déu (GS 40; AG 1), l’ecumenisme és “una aportació a la unitat de la família humana” (EvGa 245). Si els cristians estem units en la fe i en l’amor, o si les diferències que perduren en la interpretació de la Paraula de Déu i que impedeixen una unitat plena, no provoquen divisions en la caritat, estem contribuint a la unitat de tota la família humana i a que el nostre món camine cap a una pau cada vegada major. El camí de l’ecumenisme és, per això, un treball per la pau en el nostre món.

El camí a la unitat no és únicament qüestió de diàlegs i acords en temes teològics i doctrinals. De poc servirien els acords si no canvia l’actitud dels nostres cors. En les relacions entre els cristians estem cridats a crear un clima de confiança mútua, a aprendre a mirar el germà sense recels, a alegrar-nos per la fe de tots els qui creuen en Crist i pels mitjans i els dons de salvació que estan presents en totes les esglésies i comunitats cristianes. En un món en el que Déu està tan absent de la vida dels homes, la fe del germà, encara que no visca la comunió plena amb nosaltres, ha de ser un motiu de goig per a tots.

Avançarem en el camí a la unitat si tots els cristians centrem la nostra mirada i el nostre cor en Crist. En la mesura que, vivint la plena comunió amb l’Església, ens esforcem per aprofundir en la nostra unió amb el Senyor, arribarem a una comprensió més profunda de l’Evangeli i a un apropament major a tots els cristians.

Que el Senyor ens beneïsca amb la seua pau.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X