PREGÀRIA D’UN ANCIÀ SACERDOT 12-11-2023

Avui diumenge comparteixo amb vosaltres una bella pregària. Em va arribar d’un ancià sacerdot, després d’una llarga vida de lliurament pastoral. Amb aquesta oració us convido a pregar donant gràcies a Déu, de manera especial, pels nostres sacerdots ancians, dels quals tant de bé hem rebut, pel seu gran testimoniatge de fidelitat.

L’oració diu així:

“Senyor accepteu la meva ancianitat, però no permeteu que em converteixi en un vell de mi mateix. No vull donar-me per vençut, i recordar amb nostàlgia el temps passat. Amb vós Senyor he pres el decidit camí cap endavant i no vull mirar cap enrere. Accepto el meu cos fràgil i maldestre per a caminar, l’accepto així tal qual és. Feu-me caminar, encara que sigui a pas lent, però no em deixeu instal·lat: el que no he fet, el que no he estimat, el que no he viscut. No vull que entri en el meu cor la desconfiança, ni la por a la mort. Vull creure en vós que sou el Déu de la Vida. No importa Senyor, que la meva memòria sigui fràgil, que oblidi el nom de les persones, ciutats i coses, que ells sabran perdonar! Accepto que els meus amics dissimulin els meus oblits i em subjectin dels colzes per a pujar i baixar les escales, els agraeixo la finor del seu gest. Senyor, no permeteu que sigui un vell trist i amb això entristeixi els altres. Feu que no sigui rondinaire, ni agre, ni mal agraït, ni un vell vanitós amb aires de peça de museu, ni un vell difícil i susceptible. Senyor, doneu-me la senzillesa de cor per a confessar que estic cansat, però no em lleveu el servei al món i a l’Església, no vull retirar les meves mans abans que vós m’ho demaneu amb la malaltia o la mort. Mantingueu en mi la voluntat d’acceptar content les meves limitacions. I, en no tenir responsabilitats, que gaudeixi pregant pels que em prenen el relleu. Que quan ja no pugui predicar, m’acontenti regant les plantes del meu jardí. I quan no pugui sortir al jardí, pugui mirar des de la finestra les activitats dels pardals i aconsegueixi escoltar el cant dels ocells, resant el Pare Nostre i l’Ave Maria. Encara més, Senyor, que quan ni tan sols pugui fer una altra cosa que deixar-me cuidar per les persones que m’envolten, aleshores sàpiga, almenys, somriure i agrair”. Amén.

† Sergi Gordo Rodríguez
Bisbe de Tortosa

 

Escoltar:

Descarregar:

X