PREGAR PELS DIFUNTS 30-10-2016

Els dos primers dies del mes de novembre, en els que celebrem la solemnitat de Tots Sants i la commemoració dels fidels difunts, els cristians tenim el piadós costum de visitar els cementeris on reposen els nostres germans a l’espera de la resurrecció, i de pregar pel seu etern descans. Les meues paraules d’avui pretenen ajudar-vos a viure aquest moment amb sentiments verdaderament cristians.

El matí del diumenge de Pasqua, les dones que havien acompanyat al Senyor durant la seua vida pública, que van estar prop d’Ell en el moment de la seua mort i havien vist el lloc on l’havien sepultat, van anar a visitar el sepulcre. Els evangelis ens narren que els seus sentiments eren de mort. Pensaven que el Senyor era mort i que tot el que visqueren amb Ell era una il·lusió que ja havia acabat. Podem imaginar la desil·lusió que s’hauria apoderat d’elles. En eixos moments estarien dominades pel dolor i la desesperança.

Quan arriben al sepulcre el troben com no ho havien imaginat: estava buit. A més, escolten el primer anunci pasqual: Aquell a qui busquen mort és viu. A partir d’aquest moment es desencadenen una sèrie d’esdeveniments i el seu cor es va transformant. S’alliberen dels sentiments de mort i una nova llum d’esperança s’obri en les seues vides. Descobreixen que la mort no és l’horitzó definitiu de l’ésser humà. Aquesta experiència les obri a la veritat de la vida. Allò que ha viscut Crist és el que tots estem cridats a viure: Déu ens ha fet fills seus per a donar-nos la vida del seu Fill Jesucrist.

Quan aquests dies visitem els sepulcres on descansen els nostres éssers estimats i recordem el que han suposat per a nosaltres, que ressone també en el nostre cor el missatge esperançador que van escoltar aquelles dones en visitar el lloc on havia sigut soterrat el Senyor: Jesucrist ha ressuscitat. Que eixe anunci ens porte a viure aquest moment piadós amb sentiments cristians: amb gratitud a Déu per les moltes coses bones que ens ha regalat per mitjà de les persones que ja descansen junt amb Ell, ja que tot això no és més que la manifestació humana del seu amor de Pare, que el porta a cuidar de les seues creatures; amb la confiança que ens dóna el saber que Déu vol que tots els homes se salven, i que per realitzar aquest designi d’amor va entregar al seu propi Fill per nosaltres; amb l’esperança que el que hem viscut amb els nostres éssers estimats no és simplement una experiència bonica o una il·lusió que ja ha acabat per sempre, sinó que, igual que les santes dones es van trobar amb el Senyor, també nosaltres un dia ens reunirem amb ells per a gaudir per sempre de la vida i l’alegria plenes. Que aquesta siga la nostra meditació i la pregària durant aquests dies, especialment en els moments en què portem a la memòria els records de tot el que hem viscut amb els nostres difunts.

Que aquestes celebracions no servisquen per alimentar sentiments de mort, sinó perquè els nostres cors es vagen obrint a la Vida.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa