Qui som: Història de la nostra diòcesi

La diòcesi de Tortosa data al menys del segle IV i és sufragànea de l’Arxidiòcesi Metropolitana de Tarragona.

Té una superfície de 6.450 km2 que pertanyen a les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, i part de les comarques del Alt Maestrat, el Baix Camp, els Ports i el Priorat, amb 276.265 habitants, segons dades de l’INE de 2019. El seu territori abarca des de les següents poblacions:

La diòcesi tortosina limita pel nord amb la diòcesi de Lleida, siguent la última població de la diòcesi: Flix; a llevant amb l’Arxidiòcesi de Tarragona, amb la població de l’Hospitalet de l’Infant al nord i la d’Alcalà de Xivert al sud i, geogràficament, el Mar Mediterrani; a ponent amb l’Arxidiòcesi de Saragossa i la diòcesi de Terol, amb el nucli poblacional de Morella i; pel sud amb la diòcesi de Segorb-Castelló, amb límit a La Salzadella.

L’Església Catedral ostenta el títol de Basílica. L’absis exterior, la girola amb el doble deambulatori, el presbiteri i les tres naus destaquen clarament pel seu estil gòtic elegant, refinat i tècnicament atrevit. El bisbe Arnau de Llordat, col·locà solemnement la primera pedra al bell mig de l’absis el 21 de maig de 1347. El bisbe morellà Gaspar de Munter consagrà la catedral gòtica l’any 1597. Es calcula que la seva construcció –tal com la coneixem avui- durà 412 anys.

Els bisbes de Tortosa tenen el privilegi d’usar solideu vermell, cardenalici, concedit pel papa Adrià VI, que fou bisbe d’aquesta diòcesi (1516-1522). El nombre total de bisbes dels qui se’n té notícia és de 90.

La diòcesi està dividida en tres zones pastorals: Nord, Centre i Sud, amb 7 arxiprestats. Té 141 parròquies, totes territorials.

Hi viuen 2 comunitats religioses masculines i 1 Institut de Vida Secular, masculí. Les comunitats religioses femenines són 20: 9 de vida contemplativa i 11 de vida activa.