PER A SER LLIURES ENS HA ALLIBERAT CRIST 23-04-2017

Un dels elements fonamentals de la celebració de la Vetlla Pasqual és la renovació de les promeses baptismals. Al fer-ho, els cristians estem confessant que la resurrecció de Crist és l’esdeveniment que configura la nostra existència. La celebració de la Pasqua és quelcom més que un ritu o un costum que repetim cada any. Ens ha de portar a obrir-nos a la gràcia de Déu per viure d’acord amb la resurrecció de Crist i amb la nostra pròpia resurrecció baptismal. Per la nostra inserció en Crist en el baptisme, que és un morir i ressuscitar amb Ell, se’ns ha donat la possibilitat de què “portem una vida nova” (Rm 6, 4). El tret propi d’eixa nova vida és la llibertat: “la llei de l’Esperit que dóna la vida en Crist Jesús t’ha alliberar de la llei del pecat i de la mort” (Rm 8, 2). Les actituds característiques d’aquest nou mode de viure són la fe, l’esperança i la caritat.

La fe és la manifestació d’una existència lliure del pecat. Aquest no és altra cosa que la negativa per part de l’home a reconèixer Déu com a Senyor, a glorificar-lo i a donar-li gràcies. El pecat és una desobediència a Déu que acaba esclavitzant l’home a les seues pròpies passions. En canvi, la fe és obediència a Déu i és, per això, la manifestació del canvi que s’ha produït en el batejat: si l’home pel pecat ha rebutjat Déu, per la fe arriba a reconèixer-lo com el seu Senyor. I és obeint Déu com l’home s’allibera d’obeir les apetències del pecat.

La fe fructifica en l’esperança. La mort és l’horitzó amenaçador de la vida de l’home en pecat. La por a la mort domina l’home, fins al punt que tot el que fa és per alliberar-se d’ella. El drama de l’home consisteix en el fet que, malgrat el seu esforç, mai podrà alliberar-se d’aquest horitzó de mort. En la seua resurrecció, Crist ens ha obert un horitzó de vida. Gràcies al misteri pasqual la por a la mort que ens domina i esclavitza s’ha esvaït. El cristià, pel baptisme ha estat cridat a “participar en la llibertat de la glòria dels fills de Déu” (Rm 8, 21). Aquesta esperança confereix al creient una força que li permet afrontar les proves i els patiments del temps present, sense perdre la confiança en Déu i l’alegria de qui se sent unit Crist.

L’amor és l’expressió més evident de la llibertat cristiana. El pecat fa a l’home esclau de la llei, perquè qui no estima Déu no compleix la seua voluntat amb alegria, sinó per por al càstig etern i, a més, està dominat per “mals desigs” (Rm 7, 7) contraris a la llei de Déu. El creient, que se sap estimat i salvat per Déu, per amor a eixe Déu i amb un sentiment de gratitud viu les exigències de la llei, no per por al castic, sinó perquè arriba a experimentar que la verdadera alegria es troba quan es viu en el desig d’agradar a Déu i de créixer en la seua amistat.

La resurrecció de Crist ens omple d’alegria i d’esperança, perquè en ella hem estat alliberats d’una vida caracteritzada per la temor i l’esclavitud. Que tots els batejats siguem testimonis d’eixa llibertat que Crist ens ha regalat, vivint amb alegria i generositat amb Déu i els germans.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa