PENTECOSTA 08-06-2014

Com a culminació de les festes de Pasqua celebrem la solemnitat de la Pentecosta. El Do de l’Esperit, enviat pel Senyor Ressuscitat, s’estén a tota la creació i tot ho fa nou. Celebrar la Pentecosta és obrir-se a l’acció renovadora de l’Esperit en les nostres vides personals, en la nostra Església i en el nostre món.

 

“Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors” (Rm 5,5). Per aquest Esperit podem cridar a Déu “Pare”, obrir-li el nostre cor amb la confiança de fills i recolzar-nos en Ell en totes les situacions de la nostra vida. Sense l’Esperit, Déu es converteix en una idea vaga i impersonal que em deixa indiferent o amb algú davant de qui em situo únicament des de la por i el temor.

 

“l’Esperit Sant…us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre” (Jn 14, 26) “…us conduirà cap a la veritat sencera” (Jn 16,13), és a dir, al coneixement de Crist. Gràcies a Ell Crist no és per a nosaltres un personatge del passat del que únicament podem saber coses, sinó algú que és viu i present en el camí de la nostra vida, a qui podem arribar a conèixer personalment, amb qui ens podem trobar i viure una relació d’amistat que ens ompli d’alegria i de vida.

 

“La lletra mata, però l’Esperit dóna vida” (2Cor 3,6). Sense l’Esperit, l’Evangeli seria una lletra morta que, al ser viscuda sense amor a Jesucrist, esclavitza i oprimeix, per lo que tendim a reduir-lo a mínims. Per l’acció de l’Esperit l’Evangeli esdevé en potència de vida, perquè l’Esperit ens empeny a viure segons les Benaurances i ens ajuda a descobrir que la plenitud de la llei és la caritat.

 

L’Esperit, enviat el dia de la Pentecosta, ens ensenya a viure en l’Església. Sense Ell, l’Església seria una mera organització humana, impersonal com tantes estructures que fem els homes. Ell ens ensenya a viure en l’Església donant sempre més importància a les persones que a les estructures; fent d’ella una casa i escola de comunió on es reflecteixi davant del món l’amor que es viu en la Trinitat; fent que la llei suprema entre els cristians siga sempre la caritat i que l’Església siga, davant d’aquest món dividit, un lloc de perdó, un espai on amb confiança es puga demanar perdó i es perdone de cor.

 

L’Esperit, enviat als Apòstols, els empeny a viure la seua autoritat com a servei. Sense l’Esperit, l’autoritat en l’Església fàcilment es converteix, com tants poders d’aquest món, en un instrument de domini i de consolidació del propi poder. Quan ens deixem guiar per l’Esperit l’autoritat es torna servei, perquè està sempre al servei de la caritat i de la comunió eclesial i s’exerceix amb mètodes evangèlics.

 

L’Esperit és força per a la missió. Per Ell l’anunci de l’Evangeli és més que una publicitat. És testimoni de creients disposats a lliurar la pròpia vida al servei de la veritat de l’Evangeli.

 

Una Església oberta a l’Esperit és una Església que vol viure la pròpia vida amb autenticitat i senzillesa evangèlica, i en això troba l’alegria. Quan ens tanquem a l’Esperit, la vida cristiana es torna trista.

 

Que acollim en la nostra vida el Do que el Senyor ens envia.

 

 + Enrique Benavent Vidal

Bisbe de Tortosa

X