PASQUA: FESTA DE LA FE I DE LA ESPERANÇA 12-04-2020

El diumenge de Pasqua Maria Magdalena va al sepulcre. El seu cor estava ple d’amor i de dolor. Dolor per la mort del Senyor: ella l’havia seguit i l’havia servit; Ell havia donat llum i sentit a la seua vida. Malgrat tot, el dolor no ha matat el seu amor. Per això, quan encara era fosc, va al sepulcre, no sols per alimentar el dolor, sinó com a gest d’amor.

Les coses no estan com ella imaginava. La pedra havia estat treta. Pensa que han robat el cos i avisa als apòstols. Pere i aquell deixeble que Jesús tant estimava acudeixen també i, a partir d’eixe moment, els deixebles començaran a viure un camí interior que els portarà a ser recuperats per a la fe. Cadascú d’ells ha de viure el seu procés. No n’hi ha dos que siguin iguals. A uns els costa més creure que a altres. El deixeble a qui Jesús estimava, en veure com estava el llençol amb què l’havien amortallat i el mocador que li havien posat al cap, “veié i cregué”. Va entendre “que, segons les escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”. En canvi altres tenen més dificultats. Tomás, per exemple, necessita veure Jesús, vol tocar el seu cos, vol posar els dits en les ferides… vol assegurar-se que aquell que diuen que han vist viu és realment el Senyor.

Aquest fet ens ha de portar a una primera reflexió: Pasqua és bona notícia per a tots els homes, no sols per als qui ja som creients. Jesús vol arribar a tots, però respectant el camí de cadascú, com ho va fer amb els seus deixebles. De la mateixa manera que es va fer present en el seu camí adaptant-se a la situació de cadascú d’ells, també avui vol fer-se present en el nostre camí adaptant-se a cada situació personal. El Senyor vol portar a tots a la fe, però respectant els ritmes de cada persona.

Als qui tenim el goig de creure en Jesucrist i avui revifem la nostra fe, això ens deu portar a mirar a tots pensant que Ell buscarà i trobarà la forma de fer-se present en la seua vida. La celebració de la Pasqua no és perquè condemnem a un món no creient, sinó perquè ens alegrem de la nostra fe i creixem en el desig que tots arribin a conèixer i estimar Jesús.

La fe en Crist Ressuscitat sosté la nostra esperança. En els moments de dificultat, quan no veiem sortida a les situacions que estem vivint, la Pasqua ens anuncia que la llum ens ve del Crist; quan ens sentim temptats a pensar que la prepotència del mal s’apodera del món, no oblidem que la victòria està en l’omnipotència de l’amor del Ressuscitat, una omnipotència que ens porta a un Regne que no és d’aquest món. Els sants, els màrtirs, els cristians que han viscut la fe fidelment, han aconseguit eixa victòria de Crist ressuscitat, perquè encara que moltes vegades no eren compresos vivien des de la certesa que la victòria és de Crist. Pasqua és la festa que sosté la nostra esperança.

Que el Senyor Ressuscitat sostingui la nostra fe i la nostra esperança en aquest temps de dolor i sofriment. Bona pasqua a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X