El dia 25 de setembre, a la catedral de Tortosa a les 11’30 h. el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal ordenà preveres els diaques Matteo Bordignon i Santi Martínez Alonso. Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, el Capítol Catedral, un bon nombre de sacerdots del presbiteri diocesà i alguns de l’arxidiòcesi de Barcelona. Van participar de la celebració tres diaques permanents de la diòcesi i un grup de seminaristes del Seminari Interdiocesà de Barcelona, entre ells Alberto i Isael de la nostra diòcesi. Els fidels omplien la nau central de la Catedral. La part musical fou a càrrec de Mn. Víctor Cardona a l’orgue i Joan Redó qui dirigí els cants.

Amb el cant: “Veni Creator Spiritus” s’inicià la celebració. Després de les paraules del Sr. Bisbe: En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant; la pau sigue en vosaltres, el Sr. Vicari General, Il·lm. José Luís Arín Roig va fer la monició d’entrada. L’Esperit continua suscitant vocacions al ministeri sacerdotal i va treballant en aquests joves i el Sr. Bisbe, pastor de la diòcesi, els ordena en aquesta Catedral per poder treballar en l’Església diocesana i en la universal. Tot seguit de cantar el “Glòria”, es van proclamar les lectures. La primera del profeta Isaïes (Is 61, 1-3). El Salm responsorial 22: “El Senyor és el meu Pastor”. La segona de l’apòstol sant Pau als Corintis (2a Co 4, 1-2. 5-7). Després de “l’Al·leluia”, es proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 20, 19-23). El Sr. Bisbe ens va beneir a tots amb el llibre de la Paraula de Déu. Arribat el moment de la presentació dels candidats, el Sr. Vicari General digué: Que s’acostin els qui han de ser ordenats preveres, Matteo Bordignon i Santi Martínez. Sóc aquí, respongueren. A continuació el Sr. Vicari General digué: Sr. Bisbe, la santa mare Església demana que aquests fills siguen ordenats preveres. Sabeu si en són dignes? Sí. Escollim a aquests germans nostres per a l’orde del presbiterat. Donem gràcies a Déu.

Tot seguit el Sr. Bisbe inicià l’homilia. Il·lm. Sr. Vicari General, Vicaris Episcopals, Capítol Catedralici, germans en el sacerdoci, seminaristes de Barcelona i València, pares i germans dels qui han de ser ordenats, germans/es tots en el Senyor. Cada vegada que assistim a la celebració de l’Eucaristia és una acció de gràcies i cal donar-les sempre i en tot lloc. Els qui sereu ordenats, aquests dies haureu repassat la història de la vostra vida i al mateix temps haureu constatat que heu de donar gràcies per les vostres famílies, comunitats on heu crescut en la fe, per les parròquies on heu exercit el diaconat. Doneu gràcies al Senyor per tantes persones que us han ajudat fins al dia d’avui. Mirant la vostra vida heu vist que no teniu res que no us ho hagi donat el Senyor. Ell us deia: Matteo, Santi, m’estimeu? Si m’estimes pastura les meues ovelles. Sant Pau diu: Dono gràcies a Déu perquè s’ha fiat de mi. L’agraïment més gran que podeu fer al Senyor és donar-li la pròpia persona i la pròpia vida. L’heu conegut i l’estimeu i per això us consagreu per a que tots l’estimen. Si ens posem al seu servei, el nostre món serà una família de germans, fills d’un mateix Pare. Que el Senyor sigue el centre de la vostra vida. Diu sant Agustí: El bon pastor és el que busca els interessos de Crist. La Paraula de Déu que hem escoltat ens manifesta que la missió consisteix en portar la Bona Nova als desvalguts i en consolar tots els qui estan de dol. És una missió que és superior a les nostres forces, però Jesús va tenir la humilitat de sol·licitar la nostra col·laboració. Ell us ungirà per poder dur a terme la missió que supera les capacitats humanes. Experimentarem que sembrem molt i collim poc,  però no  us desanimeu. En les nostres comunitats hi ha persones molt bones. Com diu el Papa, són els sants de la porta del costat. La nostra missió és sembrar, no collir. Som gerres de terrissa i hem de ser conscients de la nostra fragilitat. De vegades veurem que el nostre ministeri no ens fa més sants que els altres. Que el ministeri que aneu a rebre us porte a ajudar i a pensar que la vostra persona no és més que una gerra de terrissa. Sou enviats per Crist per a ser col·laboradors de la seua missió i sou enviats a anunciar l’Evangeli, que només s’anuncia de veritat quan es fa evangèlicament. L’únic pastor és el Senyor. Deia sant Agustí, el gran bisbe d’Hipona, que els bons pastors s’identifiquen amb un sol Pastor i en els bons pastors es troba el gran amor a la caritat. No caigueu en personalismes, en treballar per a que la gent us admire. Heu de treballar per Crist i per tots, a fi que els pecadors sentin el seu amor; no condemneu a ningú, sou servidors de la gràcia. Sereu bons pastors si proclameu una sola veu que és la de Crist i l’Església. Durant la vostra formació us ha acompanyat la Mare del Senyor. Ella no va dubtar mai del seu amor i va dir: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teues paraules” Un cop va pronunciar aquestes paraules, no va mirar mai enrere. En les dificultats mirem-la; en les temptacions escoltem-la. Si ella ens protegeix res no temerem. Si ella ens guia no ens cansarem. Que arribem un dia a la meta que el Senyor té preparada per als seus fidels. Que així sigue.  

A continuació el ritus de l’ordenació presbiteral. Fills estimats, abans de ser ordenats de preveres  és necessari manifestar davant el poble la vostra voluntat de rebre el presbiterat. Voleu celebrar amb pietat i fe els misteris de Crist? Sí, ho vull. Voleu exercir el ministeri de la Paraula? Sí, ho vull. Voleu celebrar amb pietat i fe especialment el sacrifici de l’Eucaristia? Sí, ho vull Voleu unir-vos cada dia més a Crist el Gran Sacerdot, víctima pura i consagrar-vos a Ell per ajudar els homes? Sí, ho vull per la gràcia de Déu. Voleu implorar la misericòrdia divina? Sí, ho vull. Voleu unir-vos cada vegada més a Crist Sacerdot? Sí, ho vull. Em promets respecte i obediència a mi i als meus successors? Si, ho prometo. Que Déu mateix dugui a terme esta obra bona que Ell ha començat en tú. Preguem germans que el Senyor vessi abundosament aquests dons sobre aquets germans nostres que Ell ha escollit.

Després de les Lletanies dels Sants, el Sr. Bisbe imposà les mans sobre el cap de Matteo i Santi i a continuació el Sr. Vicari General i tots els sacerdots concelebrants. Tot seguit de la pregària consacratòria els hi van ser imposades les vestidures sacerdotals. Després la unció de les mans amb el crisma. A continuació els pares dels preveres recent ordenats van portar les ofrenes del pa i del vi al Sr. Bisbe, les quals foren lliurades als nous preveres: “Rep l’ofrena  del poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs… i conforma la teua vida al misteri de la creu del Senyor. A continuació el Sr. Bisbe els donà la pau i després els preveres concelebrants. Esclatà un fort aplaudiment fruit de l’alegria de tenir dos nous preveres a la nostra diòcesi. Mentre una noia acompanyada de la guitarra enlairà la seua veu amb un cant d’acció de gràcies. Continuà la celebració de l’Eucaristia i arribat el moment de la Comunió van distribuir-la els nous preveres, Matteo i Santi. El cant de comunió fou a càrrec de la mateixa noia acompanyada també de la guitarra.

El Sr. Bisbe, abans de la benedicció final, adreçà unes paraules als joves. Si algú dels qui esteu aquí, sent la possibilitat de ser sacerdot, que ho pense. Molts tindreu un projecte de vida, com pot ser el matrimoni que és una vocació santa. Però si algú arriba a plantejar-se seguir el camí del sacerdoci, no digueu no al Senyor abans de pensar-ho bé. Cadascú ha de respondre-li d’acord amb la crida que Ell li fa. Si algú sent que el Senyor el crida per servir l’Església, que no pense que és a l’altre. Cadascú s’ha de preguntar: no seré jo? Si és així, contesteu-li. La nostra diòcesi té mar, riu i muntanyes. Santi exercirà el seu ministeri al costat de la mar. Matteo en la muntanya i Cristian al costat del riu.

Finalment el Sr. Bisbe ens donà la benedicció. Que el Senyor us face servidors fidels enmig del món. Que us face fidels pastors. I a tots vosaltres aquí presents, que us beneeixi Déu Totpoderós en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Un Diaca Permanent digué: En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau. Ens vam acomiadar de la Mare de Déu amb el cant: Salve Regina.

Maria Joana Querol Beltrán