Ordenació Diaconal de Matteo Bordignon, Santi Martínez i Juan Manuel Borràs

El dissabte, 20 de març, a la nostra catedral de Tortosa, a les 11 hores, el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, ordenà diaques en el grau transitori vers el presbiterat, els seminaristes Matteo Bordignon i Santi Martínez i diaca permanent Juan Manuel Borràs. Van concelebrar amb el Sr. Bisbe, el Cabildo i un bon nombre de preveres diocesans i alguns de les arxidiòcesis de Barcelona i València. Van participar de la celebració alguns diaques i diaques permanents i els nostres seminaristes. També un bon nombre de fidels, però, complint exactament l’aforament permès del 30 % en compliment de la normativa actual respecte la pandèmia. La part musical fou a càrrec de Mn. Víctor M. Cardona a l’orgue, i Mn. Rubén García dirigint els cants.

S’inicià la celebració amb el cant “Sempre que m’invoqui, l’escoltaré”. Després de la pregària inicial del Sr. Bisbe, vam cantar: “Vós que he estat enviat per confortar els corsos penedits” “Senyor, tingueu pietat”…  Tot seguit es van proclamar les lectures. La primera del profeta Jeremies (Jr 1, 4-9).  El Salm responsorial 84: “Feliç l qui viu a casa vostra, Senyor”. La segona lectura dels Fets dels Apòstols (6, 1-7b). Mn. Cristian, ordenat diaca recentment, proclamà l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 20, 25-28).

Després de la proclamació de l’Evangeli, va tenir lloc  la presentació dels candidats. El Sr. Vicari General, Il·lm. José Luís Arín digué: Que s’acostin els qui han de ser ordenats diaques: Matteo Bordignon, Juan Manuel Borrás i Santi Martínez. Sr. Bisbe, la Santa Mare Església demana siguin ordenats de diaques aquests germans nostres. Sabeu si en són dignes? Després de la resposta afirmativa, digué el Sr. Bisbe: Amb l’ajuda de Déu escollim aquests germans nostres per a l’orde del diaconat. Tot seguit el cant: “Us donem gràcies, Senyor, per sempre i en tot lloc”.

El Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant els concelebrants i participants: Sr. Vicari General, membres del Capítol Catedral, Vicaris Episcopals, Formadors dels Seminaris amb seu a Catalunya, preveres, diaques, germans i germanes tots. Saludo especialment els qui sereu ordenats diaques. Benvolguts Santi, Matteo i Juan Manuel. El Senyor fa les coses per camins insospitats per nosaltres. Matteo, has vingut d’Itàlia i el Senyor t’ha volgut per a Ell. Santi has deixat la teua família i el teu poble per venir a la nostra diòcesi. I tú, Juan Manuel, amb la teua senyora Esther i els teus fills, has dit sí al Senyor per ser diaca permanent.  Però, en definitiva els tres busqueu el mateix. Les vostres famílies, parròquies i altres estaments, de tot s’ha servit el Senyor per arribar al dia d’avui. La lectura del profeta Jeremies ens dóna la clau per descobrir la nostra vocació. “Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia”. No està en quan vosaltres vau pensar en Déu, sinó que Déu va pensar abans en vosaltres. Malgrat que dia rera dia experimentem les nostres limitacions, sabem que el Senyor està al nostre costat. “No diguis que ets massa jove. Vés on jo t’enviaré, digues el que jo t’ordenaré. No tinguis por de ningú”. Déu ens acompanya i descobrir la missió que Déu vol de nosaltres i posar-nos a la seua disposició, és camí de santedat. Santi, Matteo i Juan Manuel; rebreu el diaconat després d’una preparació. Penseu que el servei de la caritat està en l’origen del diaconat i en aquest servei trobareu la vostra vocació. També els preveres i els bisbes hem de viure la nostra vocació amb el servei de la caritat.  Sant Tomàs de Villanueva diu que no podem estimar els pobres, si no experimentem la pobresa en la nostra vida. Al vostre ministeri correspon viure el servei de l’altar amb alegria. Si voleu viure la missió del diaconat, no separeu Déu de l’amor als germans. Sigueu homes de pregària. Cada dia en obrir el llibre de la Litúrgia de les Hores, trobareu una paraula que us il·luminarà el dia. Us consagreu al servei de l’Evangeli. Prepareu bé la Paraula de Déu, perquè sigue la de l’Evangeli i no la vostra paraula. “Creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica la caritat”. En les paraules de l’Evangeli el Senyor revela als deixebles el sentit de la vida i de la mort. Diu sant Mateu en l’Evangeli que hem proclamat:”Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau”. Hem de ser servidors de tots i hem d’estar disposats a donar la nostra vida per guanyar la vida eterna. Avui manifestareu la vostra obediència al bisbe. L’obediència és un signe d’humilitat. La nostra missió és eclesial, no individual. La promesa d’obediència és un acte de llibertat, però a partir de la humilitat. Santi i Matteo, fareu la promesa de guardar el celibat donant al Senyor tota la vostra persona. Ell és el vostre tresor. El celibat ben viscut ens capacita per estimar-lo més cada dia i més autènticament, així com els nostres germans i el poble de Déu. El celibat ens porta a viure amb més generositat. No us oblideu avui de dirigir una mirada a la Mare de Déu. La de l’Estrella que presideix l’altar major de la catedral, la Verge de la Cinta, patrona de la nostra ciutat i tantes en diferents advocacions com tenim a la nostra diòcesi. La Mare de Déu va dir sí a Déu en una donació sense reserves i una entrega sense condicions. Santi, Matteo i Juan Manuel, mireu Maria, perquè sigueu fills semblants al seu Fill. Ella va dir: “Sóc l’esclava del Senyor”. Poseu-vos sempre a les mans de la Mare de Déu i que us ajude a ser fidels en el vostre ministeri, per arribar a ser sants i, el dia que el Senyor us cride, gaudir de la vida eterna. Que així sigue.

En acabar l’homilia van pujar al presbiteri els tres que havien de ser ordenats i el Sr. Bisbe els va fer l’interrogatori: Fills estimats, abans de ser ordenats diaques, cal que manifesteu al poble de Déu… Voleu exercir l’orde de diaques…? Voleu guardar el misteri de la fe…? Santi i Matteo, vosaltres que esteu decidits a viure el celibat…? I tot seguit els preguntà també: Segons l’estat de la vostra vida, voleu ser fidels a la Litúrgia de les Hores? Voleu servir el poble de Déu, vosaltres que repartireu el Cos de Crist i servireu l’altar? Tot seguit els preguntà individualment: “Em promets respecte i obediència a mi i als meus successors?  Prometo, contestaren. Que Déu mateix dugui a terme aquesta obra bona que Ell ha començat en tú”.

El Sr. Bisbe pregà tot dient: Preguem germans que el Senyor faci baixar la seua benedicció sobre aquests servents que han estat cridats a l’orde dels diaques. A continuació es postraren tots tres a terra durant la lletania dels sants. Seguidament i en silenci, el moment culminant de l’ordenació,  la imposició de mans per part del bisbe Enrique i després la pregària demanant que per la imposició de les mans es puguin dedicar a la celebració de la Paraula i que davalli sobre ells l’Esperit Sant perquè puguin complir fidelment el seu ministeri i que perseveren ferms en Crist qui no va venir a ser servit, sinó a servir. Els diaques es van revestir amb l’estola i la dalmàtica i els lliurà el llibre dels Evangelis: “Rep l’Evangeli de Crist del qual has estat fet missatger i creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyes”. Finalment el bes de la pau per part del Sr. Bisbe. Després van preparar l’altar per a l’ofertori i continuà la celebració de l’Eucaristia. Arribat el moment de la comunió, els nous diaques van distribuir el Cos de Crist, mentre cantàvem: “On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu” i “En tú trobem la vida, Jesucrist Senyor”.

Abans de la benedicció final, el Sr. Bisbe donà l’enhorabona als pares dels diaques i família i a Esther, Sra del diaca permanent, als fills i família. Oferir un fill al Senyor és un gest de generositat i en el cas dels pares de Santi encara més, perquè el proper més serà ordenat diaca un altre fill. Si avui, algun dels joves que heu participat de la celebració sentiu que el Senyor us crida, aneu a parlar amb algun sacerdot i no sigueu sords a la crida de Déu. L’alegria més gran que es pot tenir és donar-se al Senyor per a tota la vida. Que aquesta alegria que avui teniu, us acompanye sempre. El Sr. Bisbe impartí la benedicció final, pregant especialment pels diaques recent ordenats. Tot seguit, el diaca Santi, digué: En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau. Com a comiat de la celebració vam cantar a la Mare de Déu: “Salve Regina”.

Que Ella els ajude i els acompanye en el seu ministeri diaconal.

Maria Joana Querol Beltrán

X