ORACIÓ, DEJUNI I ALMOINA 11-03-2018

En setmanes anteriors ens hem referit a aquelles coses que poden apagar en el nostre cor l’amor a Déu. En el missatge quaresmal d’enguany, el Papa Francesc ens recorda també els instruments que poden ajudar-nos a vèncer aquest perill i que l’Església ens recomana practicar més intensament durant aquest temps litúrgic que precedeix a la Pasqua: l’oració, l’almoina i el dejuni.

En practicar amb més assiduïtat l’oració, el creient se situa davant Déu des de la veritat de la pròpia vida; té el cor obert a la seua Paraula, que l’ajuda a descobrir les excuses que posem per no obeir sincerament a Déu i les mentides amb les quals també ens enganyem a nosaltres mateixos; descobreix que el cor del Pare és lent a la còlera i ric en pietat i misericòrdia; comença a confiar en el seu amor i a cercar en Ell el consol; desitja gaudir de l’alegria de viure plenament com a fill seu i, ple d’humilitat, confiança i amor es posa en les seues mans i sent l’alegria que brolla en el cor del Pare quan un fill perdut torna a la llar de la que s’havia allunyat.

L’almoina ens allibera de la idolatria dels béns materials i, al mateix temps, ens permet veure l’altre, especialment el necessitat, com un germà i no com algú que ens molesta o que constitueix una amenaça per als nostres interessos. Si mirem als altres amb els ulls de Déu, descobrim que allò nostre no és únicament nostre, no ens pertany absolutament, i que si ho emprem per al bé de tots estem contribuint a construir un món més just i més humà. Qui viu en la idolatria dels diners mai està content, perquè els seus desitjos mai es veuen plenament satisfets. Qui practica l’almoina arriba a experimentar una sensació de llibertat interior i una alegria profunda pel bé que ha pogut realitzar; arriba a descobrir que compartir els béns amb el necessitat és de debò una gràcia de Déu, una ocasió per a col·laborar amb el Pare, que vol cuidar dels seus fills amb amor provident, i un acte de confiança en Ell, perquè tenim la certesa que en les nostres necessitats no ens faltarà el pa de cada dia.

En aquesta societat caracteritzada per l’exaltació dels desitjos fins al punt que qualsevol d’ells es converteix en un dret que es pot exigir, el dejuni ens allibera d’eixa esclavitud dels propis instints. Poder dir no a allò que, sent lícit és superflu, és també un acte de llibertat que ens predisposa per estar més atents i disponibles a obeir a Déu i a la seua paraula.

En revifar en nosaltres l’amor a Déu, l’oració, l’almoina i el dejuni ens enforteixen per vèncer les temptacions, perquè ens ajuden a trobar la justa orientació de la nostra vida. Sant Agustí ho ha expressat magistralment: “Si el món et promet el plaer carnal, respon-li: «Més delectable és Déu». Si et promet honors i dignitats temporals, respon-li: «El Regne de Déu és més excels que tot». Si et promet curiositats supèrflues, respon-li: «Solament la veritat de Déu no s’equivoca»”.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa