OCTUBRE: MES DEL ROSARI 30-09-2018

En la pietat popular del poble cristià el mes d’octubre sempre ha estat dedicat al sant rosari. De fet, en molts dels nostres pobles existien, i en alguns encara avui segueixen vives, confraries en honor de la Mare de Déu del Roser, que tenen com a finalitat promoure aquesta devoció mariana i mantenen les seues celebracions públiques al llarg d’aquest mes.

Aquesta oració, que per la seua senzillesa ha configurat al llarg de molts segles l’espiritualitat de tants cristians senzills i anònims, i que ha mantingut unides a tantes famílies en la vivència de la fe, ha sigut una font de gràcia i de santedat per a l’Església. De fet, si mirem la seua història descobrim que aquells que l’Església ha proposat com a models de santedat han conreat aquesta pràctica de pietat. Recentment molts han volgut desprestigiar aquesta forma d’oració afirmant que, pel seu caràcter repetitiu, tendeix a la rutina. La repetició no porta necessàriament a la rutina i al formalisme. Quan es prega amb autenticitat, porta a una mirada contemplativa de les realitats de la fe i desperta l’afecte cap a la persona del Senyor i de la Mare de Déu. La contemplació dels misteris de la vida de Jesús en comunió amb Maria, que va ser la seua primera i més perfecta deixebla, ens va identificant amb Crist imitant la fe viva de la seua Mare.

Els últims papes, en els seus escrits han exhortat al Poble de Déu a mantenir i conrear aquesta forma de pregària. El beat Pau VI en la seua exhortació apostòlica Marialis cultus, sobre el culte a la Mare de Déu, al mateix temps que convidava a una renovació de la pietat mariana en sintonia amb els ensenyaments del concili Vaticà II, destacant el caràcter profundament evangèlic i cristològic del sant Rosari, recomanava també la pràctica d’aquesta pregària en família, ja que “ha de ser considerada com una de les més excel·lents i eficaces oracions comuns que la família cristiana està convidada a resar” (54).

Sant Joan Pau II, en l’exhortació Rosarium Virginis Mariae, en la qual al costat dels tradicionals misteris joiosos, dolorosos i gloriosos, va introduir els cinc misteris lluminosos, ressaltant amb açò el caràcter cristològic d’aquesta forma d’oració i proposant per a la contemplació els principals esdeveniments de la vida pública de Crist, afirmava: “(El rosari) és un mitjà summament vàlid per afavorir en els fidels l’exigència de contemplació del misteri cristià” i perquè les “nostres comunitats cristianes es convertisquen en autèntiques escoles d’oració”.

No oblidem que una de les mancances que tenim actualment en l’Església, no és solament que ja no es valora aquesta forma d’oració en la família, sinó el fet que en moltes llars cristianes ja no hi ha moments compartits de pregària. Com deia el beat Pau VI, si en una família manca l’oració en comú, es perd “el caràcter mateix de família com a Església domèstica” (52). Perquè això no ocórrega ni en les famílies ni en les nostres comunitats cristianes, us convido a servir-vos d’aquesta pregària mariana, que per la seua senzillesa és una forma d’oració accessible a tots.

Que la Mare de Déu us beneeixi.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa