A l’octubre ens ha visitat la pluja en dues ocasions: el segon i el quart diumenge. Per això avui no hem sortit a processionar pels carrers, i el rosari s’ha desenvolupat a l’interior del temple. S’ha resat cantant a la Senyora del Rosari des de la nostra humilitat, ja que ens veiem molt necessitats de la seva empara i protecció. Ella que s’ha definit com l’esclava del Senyor ens ha marcat el camí  de la humilitat, virtut que és l’estatge de la caritat i que ens allunya de l’autocomplaença tan pròpia dels superbs. Quan augmenta el nostre amor a ella, més ens lliurem a l’ajuda dels nostres veïns. Resem junts per a demanar pel poble de Benicarló, per les parròquies, per les necessitats. I si a María la diuen benaurada totes les generacions per la seva humilitat, a nosaltres com quan augmentem l’esperança del cel i agraïm tot el bé que podem fer i rebre en aquest acte tan arrelat a Benicarló? Resem, perquè ens sentim necessitats, humils, petits i volem que tots arribem a formar una comunitat vibrant de fills enamorats de María. Ella ens guia a conviure amb Jesús i a estar pendents dels altres. Avui ens hem vist acompanyats pels implosius compassos que aquest matí han ressonat en el temple pel grup perseverant dels músics, i per les veus de tots els que brollaven dels nostres cors: l’Ocell María, plena de gràcia, el Senyor és amb tu…; la resposta del Santa María Mare de Déu prega per nosaltres pecadors; els penetrants sons que entonen la Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant i aquesta oració tan íntima i afectuosa de dir Pare a Déu del Pare nostre perquè vingui el seu Regne i finalment, reunits davant la Verge del Roser, amb el cant dels gojos que després de dir coses boniques a la Senyora (els teus bells ulls, plens de pietats a nosaltres torna sobirana mare) acaben amb la súplica que en les afliccions sempre ens emparis. Som com a nens, però quin bé es reposa en la seva falda de mare.

Estem contents perquè en grup hem resat i cantat a l’Omnipotència suplicant i li hem demanat la seva empara, el seu alleujament per a cadascun dels ciutadans de Benicarló. L’oració ens omple d’alegria i augmenta cada dia el nostre desig d’estimar més i millor a Jesús i a cadascun dels nostres germans. Que bell és mirar a l’altre tal com és mirat per Ella, i quines forces ens regala quan en la humilitat ens sentim com a fills seus!

Manuel Ferrer