Novena en honor de la Mare de Déu de la Cinta
Tortosa celebra cada any, el primer diumenge de setembre, la festa en honor a la nostra patrona la Mare de Déu de la Cinta. La Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta i la Cort d’Honor li dediquen alguns actes religiosos. El dia de la Verge de la Cinta és per als tortosins i tortosines una festa gran. Al matí la Missa Estacional i a la tarda la solemne Processó, fent el recorregut per alguns carrers de la nostra ciutat. També un dels actes de molta tradició és la Novena en honor a la Mare de Déu. Que tot ens ajude estimar-la més cada dia.
Primer dia, dissabte 2. Aquest dia es celebra l’Eucaristia a la Capella de la Cinta i tot seguit es resa el Rosari dirigit pel M.I. Pascual Centelles Llop, i les oracions pròpies de cada dia de la Novena en honor a la Mare de Déu de la Cinta a càrrec del M.I. Josep Ma Membrado Blas, Prior de l’Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta i de la Cort d’Honor. També cada dia té el corresponent predicador. Tant el primer dia com el segon de la Novena no hi ha predicació. Com a final cantem l’himne de la Cinta, i els dies assenyalats: dilluns, dijous i diumenge, els fidels passem a venerar la relíquia exposada durant la celebració.
Segon dia, diumenge 3. FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA CINTA. A les 12 h. es celebrà la Missa Estacional presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Excm i Rvdm. Joan Planelles i Barnosell, qui també presidí la solemne Processó que va sortir de la catedral a les 19’30 h. A les dues celebracions van assistir-hi una bona part del Cabildo Catedral i algun sacerdot més de la ciutat i de la diòcesi. Com tots els anys, aquestes celebracions van omplir de goig el cor dels tortosins i tortosines, manifestant la seua emoció i amor a la nostra Mare, especialment a l’entrada de la Processó cantant l’himne: “…És la Cinta nostra Reina, nostra Mare, nostre Tresor…”
Tercer dia, dilluns 4. La predicació del tercer dia de la Novena fou a càrrec de l’Excm. i Rvdm. Mons. Romà Casanova Casanova, bisbe de Vic. S’inicià amb la proclamació de l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 46-56). Tot seguit ens digué que com el dissabte, dia 9, prendrà possessió de la diòcesi de Tortosa, l’Il·lm. i Rvdm. Sergi Gordo Rodríguez, vull iniciar la meua predicació parlant d’aquesta Seu Episcopal que ho és des del segle V i no mai ha deixat de ser-ho. Vull citar alguns bisbes començant pels més antics i acabant amb els últims coneguts per la majoria de nosaltres. Segons la tradició, el primer va ser sant Ruf, fill de Simó de Cirene, malgrat que no té fonament històric. Tanmateix del primer que tenim constància fou Bernard de Tort, l’any 1148. També al segle XII Gaufred d’Avinyó i Ponç de Monells. Arnau de Jardí del segle XIII i Adrià d’Utrech del segle XVI, anomenat Papa (Adrià VI) i del segle XVII, Lluís de Tena, fundador de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta. Els últims bisbes de la diòcesi de Tortosa han estat els Excms. i Rvdms. Manuel Moll i Salord, Ricardo Mª Carles Gordó, Lluís Martínez Sistach, Javier Salinas Viñals, Enrique Benavent Vidal i Sergi Gordo Rodríguez qui prendrà possessió de la diòcesi el proper dia 9 de setembre de 2023.
Després parlà de la Mare de Déu, qui ens deixà com a penyora de l’amor de Mare, la seua Cinta. Maria fou Mare de Jesús per obra de l’Esperit Sant. Ella va donar el seu sí a Déu des de la seua llibertat. Maria és Mare de l’Església i de la humanitat i vetlla pels seus fills. El més important de Maria és ser la Mare de Déu, acollint en el seu si el seu Fill. Ella sempre atenta a la seua Paraula, la guarda en el seu cor. Maria va rebre al peu de la creu el testament de Jesús. Allí va passar a ser Mare de tots els homes. “Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: –Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva”. (Jn 19, 25-27). La nostra societat s’està apartant de Déu. No es valora la fe i molts no reben els sagraments. Al vostre bisbat, ens deia el bisbe Romà, encara la fe i l’amor a la Mare de Déu és viuen. A vosaltres tortosins i amants de la Mare de Déu, us toca escampar aquesta devoció, no amagar-la, al contrari, manifestar-la i les vostres paraules i el vostre exemple poden contagiar molts. Aquesta terra està amarada de la fe en la Mare de Déu. Maria és un lloc privilegiat per trobar-se amb Déu. Que així sigue. Després de l’oració final, vam venerar la Relíquia cantant l’Himne de la Cinta
Quart dia, dimarts 5. Aquest dia va predicar el P. Abat de Poblet, Octavi Vilà i Mayo. Proclamà l’Evangeli segons sant lluc (Lc 2, 1-6). Maria és la Verge Immaculada, la Mare de Déu i la Santa per excel·lència; Maria és la Mare de l’esperança cristiana. Tota la seua vida és esperança començant pel SÍ de la concepció, ja que tota ella es posà en mans de Déu. Havia estat escollida com a instrument per mitjà del qual Déu va fer-se home. El Senyor crida a les persones que no es reserven res per a elles. Qui li havia de dir a Maria que un enviat de Déu li marcaria tota la seua vida? La primera actitud que hem de tenir és la disponibilitat, és a dir, estar oberts al que Déu vol de nosaltres. Obrim el nostre cor a la fe. Maria va dir sí. Crist en l’últim sopar digué als deixebles que s’estimessin els uns als altres i als germans. Maria és el model de l’estima i la primera deixebla de Crist. A Canà de Galilea, quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: “No tenen vi. Jesús li respon: Dona, i jo que tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora…”. “Qui són la meva mare i els meus germans? “Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare”. Jesús diu: “Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica”. Simeó, digué a Maria: “Aquest infant… serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima…” Quan Jesús es quedà al Temple, Maria li digué: “Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem…” Al peu de la creu Jesús diu: “Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva”. Maria ens estima com a fills i diposità en aquest temple la Cinta que portava. Nosaltres formem part d’aquest temple perquè hi som pedres vives. Maria és la icona de la caritat i de l’amor, disposada sempre a complir la voluntat del Pare. Amb l’amor de Maria i per Maria, arribarem a bon port. Encomanem a ella tantes desgràcies i calamitats que ens passen en la vida i avui encomanem a la Mare de Déu de la Cinta el bisbe Sergi. “…que al cor de la Verge lligue els nostres cors, fent que el d’ella i els nostres, en vida i en mort, al cel i a la terra, siguen un sol cor”. Que ella ens acompanye a anar al seu Fill, Señor nostre. Que així sigue.
Cinquè dia, dimecres 6. La predicació va ser a càrrec del M.I. Pascual Centelles Llop, Rector de les parròquies de Remolins, Mare de Déu dels Àngels i Vinallop. Inicià la predicació amb la lectura de l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2, 21-24). Després de fer les corresponents salutacions ens digué que com a fill de Tortosa era un honor fer la Novena de la Cinta. L’Evangeli que acabem de proclamar parla de la Circumcisió i de la Presentació de l’infant Jesús al temple. Ens demostra que Jesús va complir la Llei de Moisès. També nosaltres hem de complir la Llei i sabem que tenim un manament que ens demana participar tots els diumenges de la celebració de l’Eucaristia. A seure a taula no hi és convidat tothom. Però a l’Eucaristia som convidats pel mateix Jesús i és trobar-nos amb el Senyor juntament amb els nostres germans. També us vull parlar de la dimensió caritativa, que és molt important en el si de l’església. Un home deia als seus pares el dia de la mort, el molt que els estimava. La Mare de Déu de la Cinta que tants fills i filles té, tingue cura de nosaltres. Preguntem-li de tant en tant: Maria, estàs contenta de mi? Segur que ella com a bona mare està contenta dels seus fills. I preguntem-nos també: Com va la nostra dimensió caritativa? Hem de ser fills dignes de tal Mare. Verge de la Cinta, estàs contenta dels teus fills/es de Tortosa? I acabo amb les paraules del seu l’himne: “Sigue el Sagrat Cíngol la cadena d’or, cadena de roses, cadena d’amor, que al cor de la Verge lligue els nostres cors”. Que visquem sempre el compromís de ser bons fills de la nostra Mare, la Mare de Déu de la Cinta.
Sisè dia, dijous 7. Va predicar el M.I. Josep Ma Membrado Blas, Prior de l’Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta i de la Cort d’Honor i Rector de les parròquies Sant Crist de la Catedral i de Sant Blai de Tortosa. Proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2, 41-52). Estem celebrant la Novena de la Cinta, una tradició que hem anat rebent i ho fem amb joia i esperança. Vull destacar tres punts:
1er) Agraïment a Déu per l’elecció de Maria com a Mare i agrair-li que per l’estima pels seus fills i filles de Tortosa ens deixà la seua Cinta. També hem d’agrair a tants tortosins/es que durant molts anys han mantingut i ens han transmès aquesta devoció filial.
2on) Compromís de tots i cadascú de nosaltres per mantenir aquesta tradició, no només com una herència, sinó com una vivència renovada cada dia.
3er) Testimoni de vida. La Mare de Déu sempre ens estima, però així com una mare desitja la unió dels seus fills, també la Mare de Déu vol que ens estimem i ens respectem tots, i en la nostra convivència hi hagi pau. Els cristians no som ni jutges ni fiscals; hem de ser testimonis. El Papa Francesc en la Jornada Mundial de la Joventut ens invita tots a treballar i a superar les dificultats que de vegades són moltes. Els digué als joves: No tingueu por. També diu el Papa que s’ha de fer el que els anys ens permeten; no som responsables directes del que podríem fer i potser per l’edat no podem. El proper dia 9 d’aquest mes, celebrarem a la nostra Catedral la Presa de Possessió com a bisbe de la diòcesi de Tortosa, Mons. Sergi Gordo Rodríguez. Encomanem el nou pastor de la nostra diòcesi a la Mare de Déu de la Cinta. Que ella l’aculli, el proteigeixi i l’ajudi a ser entre nosaltres la millor i més clara expressió del rostre del seu Fill, el Bon Pastor. Acabà la predicació amb unes paraules del Papa Francesc: “Vós, Verge de l’escolta i de la contemplació, mare de l’amor, esposa de les noces eternes, intercediu per l’Església, perquè ella no mai es reclogui ni s’aturi per instaurar el Regne. Estel de la nova evangelització, ajudeu-nos a fer resplendir el testimoni de la comunió, del servei, de la fe ardent i generosa, de la justícia i l’amor als pobres, perquè la joia de l’Evangeli arribi fins l’extrem de la terra. Mare de l’Evangeli vivent, alegria per als petits, pregueu per nosaltres. Amén. (De la joia de l’Evangeli). Tot seguit vam venerar la Relíquia.
Setè dia, divendres 8. La predicació fou a càrrec de l’Il·lm. José Luís Arín Roig, Administrador Diocesà en Seu Vacant i Rector de la parròquia Mare de Déu dels Dolors. L’Evangeli que proclamà fou el de les noces de Canà de Galilea (Jn 2, 1-12). Inicià la predicació saludant tots els assistents i acabà les salutacions amb aquestes paraules: “Germans i germanes en l’amor al Senyor i en la devoció a la Mare de Déu”. L’Evangeli que acabem de proclamar és excepcional. Normalment els evangelis es repeteixen, però, aquest de les noces de Canà només surt en l’Evangeli de sant Joan qui li dóna una excepcionalitat. “El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea…” El tercer dia és una referència inequívoca de Crist Ressuscitat. Què ens ha portat Jesús? Vi, símbol de felicitat i de goig i en aquell regal la presència de Maria. La paraula “miracle” no hi surt a l’Evangeli de Joan; surt la paraula “senyal” que demana captar, fer-ne cas i viure’l. Durant la festa de les noces de Canà, el vi s’acabava i Maria se n’adona i li diu: “No tenen vi. Jesús li respon: Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora. La seva mare diu als servidors: Feu tot el que ell us digui” En la visió de Déu, quin és el paper de Maria? La millor deixebla del seu Fill. És la primera que se n’adona que no tenen vi. El cristià, quan sofreix un germà, l’ajuda. Però, la felicitat només ens la pot donar Jesús, el Fill de Maria, però, també ella està sempre disposta a ajudar-nos. Anirà corrents a visitar la seua cosina Elisabet. Què hem de fer per ser feliços? Ningú no té amor més gran que el qui dóna la vida pels qui estima. Maria va aprendre molt bé la lliçó. Visquem aquest goig perquè siguem capaços de donar el vi als nostres germans. Farem un tast del vi i el donarem com Maria. Que així sigue.
Vuitè dia, dissabte 9. Aquest dia tota la celebració fou a la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Primer la celebració de l’Eucaristia, tot seguit el Rosari i finalment la Novena. No va haver-hi predicació perquè es va celebrar el Gran Concert de la Cinta a l’Altar Major de la catedral, Oh feliç Tortosa! A càrrec de l’Orquestra Harmonia del Parnàs Cor Ad Libitum.
Novè dia, diumenge 10. El darrer dia de la Novena la predicació fou a càrrec de l’Excm. i Rvdm. Mons. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa. Després de proclamar l’Evangeli segons sant Joan (Jn 19, 25-28), saludà l’Il·lm. Degà del Capítol Catedral i Capitulars el Prior de l’Arxiconfraria de la Cinta i Cort d’Honor… i tots els germans en la fe i la devoció a la Mare de Déu. Ens digué que aquests dies tenien per a ell un sentit especial, han estat uns dies plens d’emoció. En l’Eucaristia del dissabte vaig prendre possessió del meu ministeri episcopal, i més que una presa de possessió de la diòcesi, vaig sentir-me posseït pel Senyor. Avui diumenge, torno amb devoció aquest vespre a la catedral, a la nostra catedral, per celebrar la Novena. El primer sentiment que brota del meu cor és donar gràcies a Déu i a la Mare de Déu de la Cinta, i també dono gràcies al Papa Francesc per haver-me confiat el ministeri episcopal en aquesta ciutat i en aquesta diòcesi tortosina. I malgrat les meves limitacions i mancances, poso aquest vespre en cloure aquesta Novena, el meu servei entre vosaltres als peus de la Mare de Déu de la Cinta. Vull inspirar-me en ella a qui vosaltres estimeu tant. I jo també me l’estimo, deixeu-me dir-vos-ho ex corde, és a dir, des del cor. La Capella està presidida pel la Mare de Déu i els apòstols sant Pere i sant Pau. Quin signe tan significatiu per a un bisbe que acaba d’arribar a l’església tortosina. Primer, la Verge Santa Maria, Mare del Crist, Mare de l’Església. Voldria inspirar tot el que pugue fer en el meu ministeri als peus de la Mare de Déu de la Cinta. També els signes de l’apòstol Pere, la roca de la fe en Crist i l’apòstol Pau, l’evangelitzador coratjós que ens convida a viure la fe en Crist. Amics i amigues, germans i germanes, com a nou bisbe de Tortosa em plau deixar constància del dinamisme evangelitzador de la comunitat cristiana de l’església tortosina: en el camp de l’apostolat i missioner, en el de l’ensenyament, en l’ajuda envers els més necessitats i desvalguts… Tenim a Jacint Orfanell, Manuel Domingo i Sol, Santa Maria Rosa Molas i les seves germanes de la Consolació, Sant Enric d’Ossó i Cervelló de Vinebre i la Companyia de Santa Teresa, al poeta Bellpuig, al teòleg Joan Baptista Manyà tan vinculat a la Mare de Déu de la Fontcalda. I centre d’aquesta Capella, la Relíquia de la Cinta que segons la tradició donà la Verge l’any 1178 als fills de Tortosa. epicentre de la pietat mariana de las terres tortosines. Deixeu-me que us explique una confidència. El dia que es va fer públic el meu nomenament, estava pregant Completes amb el meu germà en l’episcopat Javier Vilanova fill de La Fatarella, i tot d’una es va posar a cantar l’Himne de la Verge de la Cinta i per això he pogut cantar-lo. Deixeu-me dir que vull tornar-me agenollar, com ahir ho vaig fer, als peus d’aquesta imatge policromada. També em va regalar una imatge de la Mare de Déu de la Cinta que la tinc aquí, a casa meva per recordar-vos a tots. A la llum de la Verge de la Cinta us vull llegir una pregària. I ens la va llegir. Una pregària plena d’amor a la Mare de Déu de la Cinta, d’acció de gràcies i de petició i que acabà encomanant a la seua protecció els joves, a fi que si algú se sent cridat pel Senyor, la Verge faci madurar la llavor de la vocació, de manera especial al ministeri ordenat. Acabà el bisbe Sergi recitant l’himne de la Cinta.
En acabar, vam acompanyar en processó la Relíquia de la Mare de Déu de la Cinta a la seua Capella. I tot cantant l’Himne vam venerar la Relíquia. Vam marxar plens de goig i d’amor a la nostra Mare, fins al dia següent dilluns que molts es van retrobar per a celebrar com tots els anys una Missa en sufragi de tots els confrares difunts. Mare de Déu de la Cinta, Mare dels vostres fills de Tortosa i de tota la diòcesi, protegiu el nostre bisbe Sergi, el nou fill qui ha posat el seu ministeri episcopal sota la vostra protecció.
Maria Joana Querol Beltrán
