Novena en Honor a la Mare de Déu de la Cinta

El primer diumenge de setembre, els tortosins i tortosines celebrem la festa en honor a la nostra patrona la Mare de Déu de la Cinta. Aquest dia a Tortosa és festa gran. Aquest any, igual que l’any passat, la celebració fou diferent  d’altres anys a causa de la pandèmia. A les 12 h. la Missa Estacional presidida pel Sr, Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i concelebrada pel Capítol. Tot seguit la processó només per l’interior de la catedral. Una altra celebració és la Novena en honor a la Mare de Déu. Tota la setmana del 6 al 12 de setembre es celebrà a les 18’45 h. l’Eucaristia i a continuació el rés del Rosari i la Novena.

Primer dia de la Novena, dissabte 4 i segon dia, diumenge 5. Es celebrà la Santa Missa i el rés del Rosari. Tot seguit el Prior de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, M.I. Josep Ma Membrado, inicià la Novena, amb la lectura de l’Evangeli, l’oració general, l’oració preparatòria comunes del Novenari i la pròpia de cada dia. Tant el 1r dia com el 2n no va haver-hi predicació. Tots els dies s’acabà la Novena amb la pregària final i l’himne de la Mare de Déu de la Cinta, mentre el Prior mostrava la Relíquia als fidels per venerar-la des dels seus propis seients a causa de la pandèmia.

Tercer dia, dilluns 6. Aquest dia celebrà l’Eucaristia Mons. Javier Vilanova Pellisa, sacerdot de la nostra diòcesi, fins que el dia 1 d’octubre de 2020 es va fer públic el seu nomenament de Bisbe Auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona. A les 18’45 h. celebrà l’Eucaristia i després del rés del Rosari es proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 1, 46-55).  Centrà la seua predicació en el Magnificat: “La meva ànima glorifica el Senyor…” Al cor de Maria hi brolla l’amor infinit de Déu, fiant-se totalment d’Ell i acceptant la seua voluntat. A Ella li queda clar que tot és gràcia de Déu i cal tenir present que no hi ha res més gran en la vida que tenir Déu per Pare. Maria és la nostra Mare, per tant som fills de Déu i fills de Maria i, això ens dóna una gran confiança. Maria portà en les seues entranyes el Fill de Déu, tanmateix no és estimat per tots. Veiem com avui hi ha tantes vides truncades perquè no s’accepta el dret a la vida. Al cor de Maria reneix l’esperança i tot ho espera de Déu. Què espera la nostra Mare dels seus fills?  Que visquem units a Jesucrist a qui trobarem en el silenci de la pregària. També espera que ens apartem del mal escoltant el Senyor i deixant actuar l’Esperit i que siguem portadors de valors als germans. Maria espera de nosaltres que seguim construint el Regne de Déu, treballant amb alegria i esperança. Posem la Mare de Déu en el centre de les nostres vides. Tortosins i tortosines, em sento un tortosí més i he rebut de vosaltres l’amor a la nostra Mare. Us porto en el meu cor. Mare de Déu de la Cinta, ajudeu els vostres fills i estimem-la cada vegada més. Al·leluia! Com tots els dies vam cantar tres Avemaries, vam demanar per intercessió de la Verge la gràcia que desitjàvem aconseguir en aquesta Novena i amb l’oració final i l’himne de la Cinta ens vam acomiadar.

Quart dia, dimarts 7 i cinquè dia, dimecres 8. Va predicar els dos dies Dn. José Miguel Martínez Herranz, Delegat per a Espanya del Director General de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans y Administrador General. Després de proclamar l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2, 1-14), el Naixement de Jesús, inicià la predicació sobre Maria intercessora. En l’any 2021 volem estar presents amb Crist en l’Església, però el món d’avui necessita també la seua Mare i nostra, Maria és la nostra intercessora.  El Papa Benet afirma que el més important és la trobada amb Crist i Maria i, el Papa Francisco afirma que la búsqueda de Déu està motivada per una trobada personal amb Ell i la seua Mare. Aquest encontre amb el Senyor i Maria el trobarem en la pregària, en l’ajuda als més necessitats… Que la Mare de Déu ens ajude a ser millors cristians. Moltes gràcies Verge de la Cinta!

Al dia següent tornà a predicar Dn. José Miguel Martínez Herranz. Després de proclamar  l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2, 22-32), la Purificació, inicià l’homilia comentant que el 30 d’octubre, la Germandat de Sacerdots Operaris, celebrarà la beatificació de quatre màrtirs fills de mossèn Sol. Si ahir vam parlar de Maria intercessora, avui contemplarem Maria model dels cristians. La nit del 24 al 25 de març de l’any 1176, s’aparegué la Mare de Déu a un clergue a qui li va lliurar la Cinta, per tant una actitud d’agraïment. Podem destacar tres qualitats de la Mare de Déu: 1) Maria està atenta al poble de Déu. com a exemple tenim les Noces de Canà. Ella estava pendent de tot el que passava. 2) Maria la dona agraïda. És capaç de reconèixer que Déu és quelcom especial per a ella. És conscient de què se sap estimada per Ell i reconeix les grandeses que Déu fa en Ella. Un exemple el tenim en la Visitació i també ens assenyala  el paper que nosaltres tenim enmig del món. Donem gràcies a Déu per les persones que tenim al nostre entorn. El cor dels tortosins ha de ser agraït. 3) Saber estar en segon lloc, recordant sempre les persones  que ens han ajudat. Que siguem sempre bons col·laboradors  per contribuir en la construcció d’una Tortosa millor. Donem gràcies a la Mare de Déu de la Cinta per ajudar-nos a fer-ho possible.

Sisè dia, dijous 9 i setè dia, divendres 10Dn. Carlos Comendador Arquero, Secretari General de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i Postulador General, va predicar el 6è i 7è  dies de la Novena. Es proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2, 41-51), Jesús va al temple a l’edat de dotze anys. “Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de la Pasqua…quan se’n tornaren el noi es quedà a Jerusalem…” Els seus pares el buscaven angoixats passant per una dolorosa experiència humana. Al llarg de la vida tots hem tingut pèrdues: pares, germans, amics i la pandèmia que estem sofrint se’ns ha emportat persones molt estimades. Quan perdem la salut o tenim un sofriment que ens costa, ens sembla que perdem l’esperança i una vida sense esperança és una vida insuportable i fins i tot podem caure en la desesperació com a conseqüència que Jesús no el sentim en la nostra vida. Quan arribem a aquesta situació busquem Maria, model d’esperança. Per recuperar l’esperança ens cal: 1) Posar-nos en camí per buscar Jesús i no ser esclaus de l’autocompassió. 2) Reconèixer i acceptar el misteri de Déu. 3) Contemplar el misteri de Déu. “Maria, mare de l’esperança és la invocació que ha afegit el Papa Francesc en la lletania. Ens diu el Sant Pare que no estem orfes, tenim a Maria, Concediu el do de l’esperança als qui sofreixen físicament, psicològica i espiritual les conseqüències de la pandèmia. Verge de la Cinta concedeix la teua ajuda als fills de Tortosa.

Dn. Carlos Comendador Arquero predicà el 7è dia de la Novena. Després de proclamar l’Evangeli segons sant Joan (Jn 2, 1-11), les Noces de Canà, inicià la predicació parlant de Maria, Mare de Misericòrdia. Aquest Evangeli ens porta al banquet de la vida definitiva. Cal pensar, portem una vida plena per aconseguir la santedat? Per què la nostra vida no es veu plena? Què busco en el meu camí envers la santedat? L’aigua es converteix en vi de gran qualitat. Aquest vi de Jesús no s’esgota. Si ens sentim cansats, angoixats, bloquejats, en pecat… Jesús ens ofereix un vi nou que ens dóna força per seguir caminant. El Sr. Bisbe ha publicat una glosa parlant del martiri de dos sacerdots de la diòcesi de Tortosa, mossèn Josep Maria Peris i mossèn Manuel Galcerà que seran beatificats el 30 d’octubre en la nostra catedral. “La nostra actitud és de gratitud pel testimoniatge d’aquests germans nostres que no van afrontar la mort com una derrota, sinó com una victòria” (paraules del Sr. Bisbe). En nom del Director General de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, us convidem a la celebració de la beatificació dels màrtirs de la diòcesi i demanem a la Mare de Déu de la Cinta per la prompta canonització del beat Manuel Domingo i Sol. Deia Mn. Sol: “Quan tingueu una pena, digueu-li a Maria”. Que bonic seria si en finalitzar la Novena tinguéssim un cor misericordiós. Preguem també per les vocacions sacerdotals. Acudim a Maria quan tenim una necessitat per a que la presente a Jesús. Ajuda’ns, Mare de Déu de la Cinta!

Vuitè dia, dissabte 11. Aquest dia predicà l’Il·lm. José Luís Arín Roig, Vicari General de la diòcesi, Degà del Capítol de la S.E.C.B. i Rector de la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors. Proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 11, 27-28). Inicià l’homilia amb les paraules, benaurats i sortosos devots de la Mare de Déu de la Cinta. Veiem en l’Evangeli que hi ha una lloança a la Mare de Déu: “Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!”, però apareix una correcció de Jesús: “Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!” Quin punt clau trobem en la Mare de Déu? La maternitat divina? Sí, la qual ens porta a l’admiració, però en la maternitat Maria és inimitable. Quan Jesús diu, sortosos els qui escolteu la paraula de Déu, ens presenta Maria com a model. Si mirem les presències de Maria en el Nou Testament, veiem que surt poques vegades: 1) En el moment de l’Anunciació la seua primera paraula és un Sí a Déu. 2) A casa la seua cosina Elisabet. Amb el Magnificat canta la grandesa de Déu. 3) El testament de Maria a les noces de Cana: “Feu tot el que Ell us digui”. Jesús, ens diu moltes coses, i entre elles, una de les descripcions és l’Església, que és la comunitat que escolta la paraula de Déu i la posa en pràctica. A partir de les paraules:“Sortoses les entranyes que et van dur…” surten les Benaurances. El 10 d’octubre se celebrarà a la catedral l’inici del Sínode. Sinodalitat significa caminar junts; també significa implicació. L’Església no és, l’Església som, perquè pel baptisme hem estat empeltats en Crist. Tant de bo la nostra pregària del segle XXI sigue, Mare feu-nos bons fills, cadascú amb realitats diferents. La primera església pregava presidida per Maria i d’allí va sorgir una comunitat que es reunia en la fracció del Pa. Que la Mare de Déu de la Cinta ens acompanye i ens done força per ser testimonis en el nostre caminar. Caminem amb ella amb coratge, il·lusió i esperança. Que així sigue.

Novè dia, diumenge 12. L’últim dia de la Novena, el Prior de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i de la Cort d’Honor, M I. Josep Maria Membrado, celebrà a les 11 h. a l’Altar Major de la Catedral la missa en commemoració de l’octava de la festa de la nostra Patrona. A les 18’45 h. l’Eucaristia com  tota la setmana i tot seguit la Novena. La predicació fou a càrrec del Sr. Bisbe, Excm. i Rvdm. Enrique Benavent Vidal. Proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 19, 25-27) i ens digué: Ens narra l’Evangeli que un dia el Senyor estava predicant i la mare i els germans de Jesús van arribar on Ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. “Algú li va dir: La teva mare i i els teus germans són aquí fora que et volen veure. Ell els respongué: La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen”(Lc 8, 20-21). Es va formar una nova família, la família dels seus deixebles, la família dels seus amics. És en el moment de la creu, quan Jesús ja ho havia complert tot, quan culmina la seua obra fundant la nova família de la fe. Però, en aquesta família no està exclosa la seua Mare, sinó que és la qui ocupa el lloc més important; és qui ha recorregut el camí de la fe des del principi fins a la creu. La fe de Maria és la més pura i Jesús li dóna una nova missió. Maria  es converteix en la Mare dels seus deixebles i li confia tots els seus fills, entre els qui estem nosaltres. Veiem la presència de Maria en l’Església, una presència silenciosa que ens dóna confiança i pau. Sabem que la Mare del Senyor ens cuida  i quan necessitem obrir-li el nostre cor podem fer-ho amb tota confiança. És una Mare que sap totes les necessitats dels seus fills. Una Mare que és per a nosaltres un model i un testimoni. Si volem viure l’Evangeli amb tota plenitud hem de mirar Maria, la Mare de tots els creients. Jesús des de la creu li demana al seu deixeble que aculli la seua Mare i va acollir-la com a quelcom que formava ja part de la seua vida i està disposat a fer tot el que ella vulgue, a seguir el seu exemple i a donar-li el cor. El Senyor ens demana i espera el mateix de nosaltres. Joan Moreira en l’himne de la Mare de Déu de la Cinta ens diu: “Donem-li el cor” Hem de viure la fe de tal manera que la nostra vida alegre la Mare del Senyor. El que més alegra el seu cor és que siguem autèntics amics del seu Fill. Que l’amistat amb el Senyor sigue el més important en la nostra vida. Ser deixebles i amics de Jesús és el que més alegra el cor de la Mare. Si Maria acull el deixeble com a Mare, és que per a ella els deixebles i amics de Jesús som els seus fills. Què espera Maria de nosaltres? Que el més decisiu en la vida d’un cristià sigue viure en gràcia i amistat amb el seu Fill. Si en els moments de dificultat i sofriment tenim a Maria com a Mare nostra, no perdrem la pau. Maria vol que siguem una autèntica família. Quan en les nostres famílies ens dirigim a la mateixa persona dient-li mare, és perquè som germans. Maria vol que tots l’acollim com a Mare nostra i això fa que els lligams entre nosaltres siguen cada vegada més forts. En l’Església, la família de Jesús, la Mare fa que les nostres diferències no arriben a divisions. Quin hauria de ser el fruit d’aquesta Novena? Donar-li el cor a la Mare del Senyor, viure de tal manera que el seu cor estigue content i això farà que la nostra germanor sigue cada dia més forta i també arribe a ser-ho entre els fills de Tortosa, essent tots  una autèntica família. Que així sigue.

Al final, mentre cantàvem l’himne a la Mare de Déu de la Cinta, vam venerar la Relíquia amb una inclinació i tot seguit el Sr. Bisbe, el Prior i membres de l’Arxiconfraria i de la Cort d’Honor, van traslladar en processó la Relíquia al lloc reservat de la sagristia. “Sigue el Sagrat Cíngol la cadena d’or…que al cor de la Verge lligue els nostres cors”.

Maria Joana Querol Beltrán

X