Novena en honor a la Mare de Déu de la Cinta

Tortosa celebra el primer diumenge de setembre la festa en honor a la nostra patrona la Mare de Déu de la Cinta. Com tots els anys, la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta, dedica actes religiosos a l’excelsa Patrona. Aquest dia per als tortosins i tortosines és festa gran. Al matí la Missa Estacional i a la tarda la solemne Processó, fent el recorregut per alguns carrers de la nostra ciutat. Gràcies a Déu, després de dos anys de pandèmia, hem pogut tornar a la normalitat i gaudir de tots els actes que s’han fet en honor de la Patrona de la nostra ciutat. Un dels actes de molta tradició és la Novena en honor a la Mare de Déu. Que tot ens ajude estimar-la més i com diu el M.I. Josep Ma Membrado Blas, Prior de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, en el programa de les festes religioses: “Caminem vers Ella amb els passos de la Fe, la il·lusió de l’Esperança i la força de la Caritat”.

Primer dia, dissabte 3. Com cada dia es celebrà l’Eucaristia a la Capella de la Cinta. Tot seguit el Rosari i a continuació la Novena, que com tots els dies va fer-la el Prior de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta. Tant el 1r dia com el 2n no va haver-hi predicació. Tots els dies s’acabà la Novena amb l’himne de la Mare de Déu de la Cinta, mentre el Prior mostrava la Relíquia als fidels i els dies assenyalats, dilluns, dijous i diumenge, es passà a venerar-la amb una inclinació de cap.

Segon dia, diumenge 4. FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA CINTA. Es celebrà la Missa i tot seguit la processó. Igual que el 1r. dia. no va haver-hi predicació. Però com tots els anys, la processó i sobretot l’entrada, va omplir de goig el cor dels tortosins i tortosines d’amor a la nostra Mare. ”Nostra Cinta sobretot!”

Tercer dia, dilluns 5. La prèdica fou a càrrec del Mn. Miquel Gasulla Martí, Rector de les parròquies “Sant Antoni de Pàdua” de Roquetes, “Sagrat Cor” del Raval de Cristo i “Sant Agustí” d’Alfara de Carles. Es proclamà l’Evangeli de l’Anunciació (Lc 1, 26-38). Després de saludar  l’Excm. Sr. Bisbe, l’Il·lm. Vicari General, Prior de l’Arxiconfraria, Arxiconfraria i Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta, i tots els germans i germanes en el Senyor, ens digué que la finalitat de tots els actes que fem en honor a la Mare de Déu, en el fons es tracta d’estimar-la cada dia més. “Quan més estimem, més coneixem i quan més coneixem, més estimem”. De l’Evangeli que acabem de proclamar meditarem uns pensaments per a que després els reflexionem. Sabem que aquella noia de quinze o setze anys tenia el cor ple d’esperança. Ella no coneixia el misteri, però no podia oposar-se a les paraules de l’àngel: “Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu…No tinguis por Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un Fill i li posaràs el nom de Jesús… Com podrà ser això, si jo sóc verge? ” L’àngel li anuncià la vinguda del Messies. Maria i Josep es tenien un gran amor generós i havien decidit viure junts amb una vida de virginitat. Maria respongué: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules. I l’àngel es va retirar”. I que faria Josep amb aquesta notícia? Però Maria, amb les seves paraules obrí camí per a que Josep ho entengués. Maria va dir sí, amb la força del Senyor. Hem d’imitar el sí total de la Mare de Déu i Mare nostra i, des de la profunditat del nostre cor, anem tots al cor de Maria. Que així sigue.    En acabar es venerà la Santa Relíquia.

Quart dia, dimarts 6. Va predicar el M.I. Ramon Font Peig, canonge de la S.E.C.B, rector de les parròquies “L’Assumpció” d’Amposta i “Mare de Déu de la Cinta” del Poble Nou. Inicià la predicació donant lectura a l’Evangeli (Lc 1, 39-54): Maria visita Elisabet. “La meva ànima magnifica el Senyor”. Després de les corresponents salutacions, ens digué Mn. Ramon que abans que res ens teníem que sentir hereus d’una tradició i agraïts de Maria que enforteix la nostra fe confiant en les promeses del Senyor. Són molts el pobles que celebren les festes patronals en honor a la Mare de Déu. Ella va regalar la santa Cinta a la ciutat de Tortosa en agraïment per haver construït una catedral. Maria va escoltar la veu de l’àngel. Maria va visitar la seua cosina Elisabet: Qui sóc jo perquè la mare del Senyor em vingui a visitar?” Maria, al peu de la creu acompanyant el seu Fill en el moment de la crucifixió, es posà en mans de Déu i esperà contra tota esperança. Maria va romandre al costat del deixeble amb amor de Mare i Maria intercedeix per nosaltres acompanyant-nos en el nostre caminar vers Crist. Ella coneix el nostre cor i escolta les nostres pregàries. Que el Senyor per intercessió de la Santíssima Verge, ens ajude a confiar en Ella, la nostra Mare. Que així sigue.

Cinquè dia, dimecres 7. Aquest dia la predicació fou a càrrec del M.I. Josep Alanyà Roig, canonge, director de l’Arxiu Capitular, historiador diocesà i responsable de l’Exposició Permanent de la catedral. Proclamà l’Evangeli segons Sant Lluc (Lc 2, 22-33): Presentació de l’infant Jesús al Temple. Després de saludar els assistents, donà les gràcies al cor que està cantant des del dia de la Cinta fins a l’últim dia de la Novena i entre els cants els “Goigs de la Mare de Déu” de Mn. Bellpuig. L’Evangeli d’avui parla de la circumcisió i de la purificació de Maria. “Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o de colomins”. El Verb comença a viure l’experiència humana com tots nosaltres. El Verb es va fer home. Li tocava circumcidar-se. Jesús va tenir una infantesa, uns amics, una cultura, un creixement natural, un nom que ens identifica i uns principis espirituals com també els tenim nosaltres. Cadascú tenim una història. També la catedral té una història. Primer hi havia una mesquita, després va esdevenir catedral dedicada a la Mare de Déu i en aquesta identitat tenim a Santa Maria de l’Estrella, situada al retaule de l’altar major. Maria és la fidel del Senyor, l’escollida per Déu i Maria de l’Estrella reflecteix la bellesa de l’amor de Déu i de la salvació.  I aquesta Mare de Déu és la presència del regal de Déu als homes. Tenim l’agraïment dels fills a la Mare, li tenim una devoció, però Maria ens ho agraeix generosament i Ella està a l’inici d’aquesta caritat i fe. El món en què vivim és de presses, però el nostre cor s‘ha d’omplir dins la vida d’aquest món. Enriquirem la nostra fe en la Sagrada Escriptura i la teologia. L’Ofici de Lectura és necessari per créixer i enfortir-nos. Està clar que nosaltres venerem la Mare de Déu de la Cinta, però per damunt de la devoció, hem d’aprofundir en l’amor a Maria. Serà així com ens enfortirem i creixerem en el coneixement del bé que enriqueixen el cor. Que així sigue.

Sisè dia, dijous 8. Aquest dia la prèdica va anar a càrrec de Mn. Gerard Reverté Escrihuela, Vicari de les parròquies “Santa Maria del Mar” i “Sant Pere”, de Benicarló. Proclamà l’Evangeli: A l’edat de dotze anys, Jesús va al Temple (Lc 2, 41-51). Mn. Gerard va establir un paral·lelisme entre l’Evangeli i la joventut, a partir de l’Exhortació apostòlica “Christus Vivit” del Papa Francesc, adreçada especialment als joves i també al poble de Déu en general. Diu el Sant Pare: “ Ell està dins teu, Ell està amb tu i mai se’n va. Per més que te n’allunyis, allà hi ha el Ressuscitat cridant-te i esperant-te per tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, les rancúnies, les pors, els dubtes o els fracassos, confia en Ell i et tornarà la força i l’esperança”. En l’Evangeli hem escoltat: “Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys hi van pujar a celebrar la festa tal com era costum…”  Diu l’Exhortació que Jesús vol regalar-nos un cor jove, que vol dir que la veritable joventut és tenir un cor per estimar. Un jove no pot ­estar desanimat, li és propi somniar coses grans, buscar horitzons amplis, atrevir-se a més, ser capaç d’acceptar propostes desafiants i desitjar aportar el millor de si mateix per construir alguna cosa millor. Per això insisteixo als joves que no es deixin robar l’esperança. Què bonic és que un jove dediqui la seva joventut a conrear coses grans i així prepara un futur ple de vida i riquesa interior. Però, un jove necessita models a seguir. Jesús tenia una bona relació amb la gent i compartia la vida d’una família ben integrada al poble. No era un jove separat dels altres. Així han de ser els joves. I diu el Papa Francesc: “Vull dir a cadascú la primera veritat: Déu t’estima! Si ja ho havies escoltat és igual, t’ho vull recordar: Déu t’estima! Mai ho dubtis, més enllà del que et passi en la vida. En qualsevol circumstància ets estimat” Maria desconeixia el que l’àngel li anuncià, però va dir SÍ, i es va comprometre i va ser portadora d’una promesa. Us pregunto: Us sentiu portadors d’una promesa? Els joves som cristians per la trobada amb Crist i necessitem models per imitar. Les propostes que fem són portadores del nostre amor a Crist? El jove necessita de la Bona Nova de Déu. Maria va acompanyar el seu Fill aixoplugant-lo en el seu cor. Per a la reflexió: El jove necessita sentir-se acompanyat en el dolor. Veu una Església que l’acompanya? El jove necessita joia en el dia a dia i ha d’estar sempre en camí acompanyat de Maria. També els joves necessiten una Església jove que lluita per un món millor. Maria ajuda els seus fills, il·lumina la joventut i ajuda el poble peregrí.  La nostra Església ha de ser esperançada i com Maria hem d’il·luminar amb el nostre testimoni el nostre món. Amén. En acabar vam venerar la Relíquia

Setè dia, divendres 9. Va predicar  l’Il·lm. José Luís Arín Roig, Vicari General de la diòcesi, Canonge i Degà del Capítol,  i Rector de la parròquia “Mare de Déu dels Dolors” de Tortosa. Proclamà l’Evangeli, Les Noces de Canà (Jn 2, 1-12). Salutacions, acabant amb les paraules: germans i germanes en la fe catòlica i en la fe a la Mare de Déu. Fa tres mesos celebràvem la cloenda de la fase diocesana del Sínode que va convocar el Papa Francesc. Moltes parròquies el vam treballar, un treball que ens ha portat a una renovació en la nostra diòcesi. Farà dotze anys el dia 30 de setembre, que el Papa Benet va publicar “La Paraula de Déu en la il·luminació de l’Església”. El fonament de tota la realitat cristiana és la Paraula de Déu, anunciada, proclamada, meditada. A l’Evangeli que acabem de proclamar, Sant Joan li dóna una excepcionalitat.  “El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea…” El tercer dia és una referència inequívoca de Crist Ressuscitat. És l’anunci avançat de l’Evangeli. Què ens ha portat Jesús? Vi, símbol de felicitat i de goig, i en aquell regal la presència de Maria. Destacaríem una primera nota: Manca de vi. Qui se n’adona i sap com s’ha de solucionar el problema? Maria. Ella li diu: “No tenen vi”. Jesús interpel·la la seua Mare i li respon: Dona, i jo que tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora” Maria no frena la seua intercessió i sap davant el problema no quedar-se enrere.  A l’Evangeli de Sant Joan no hi ha la paraula miracle. Les obres de Jesús són senyals i aquests seran eficaços si els veus i els entens. Jesús ens demana fer-ne cas. Quin senyal ens dóna? Abundància. De què? De vida cristiana. La intenció de Maria provoca un ritme d’abundància. Sentiments i prou a l’entrada de la Mare de Déu el dia de la Cinta? Els sentiments han d’anar acompanyats d’actituds. Una vida cristiana ha d’estar amarada de l’amor a Déu, qui el va tenir vers nosaltres fins donar la vida. Que l’amor a la Mare de Déu no sigue de mínims, sinó que ha de créixer amb la força de la Paraula de Déu. Que així sigue.

Vuitè dia, dissabte 10. Aquest dia es celebrà igual que els altres de la Novena, la Missa a la Capella de la Mare de Déu de la Cinta. En acabar l’himne a la nostra Patrona, el Rosari i les pregàries pròpies del dia, però no va haver-hi predicació, amb motiu del Gran Concert de la Cinta a càrrec de la Banda Sinfónica Ciudad de Guadix y el Coro de Ópera de Granada. Van interpretar el “Requiem de Mozart” a l’Altar Major de la Catedral, amb una nombrosa assistència. L’Arxiconfraria de la Cinta celebrà aquest Concert com un acte extraordinari per commemorar els quatre-cents anys de la mort de Luís de Tena l’any 1622, bisbe de Tortosa i fundador de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta entre els anys 1616-1622. El M.I. Canonge, Josep Alanyà Roig, té publicat el llibre: “Lluís de Tena, bisbe de Tortosa. Fundador de la Reial Arxiconfraria de Ntra. Sra. de la Cinta”.

Novè dia, diumenge 11. El darrer dia de la Novena la predicació fou a càrrec de l’Excm. i Rvdm. Mons. Enrique Benavent Vidal, bisbe de Tortosa. Proclamà l’Evangeli Crucifixió de Jesús (Jn 19, 25-27)  Després de saludar tots els presents, el Sr. Bisbe inicià la predicació dient: Hem arribat al darrer dia de la Novena en honor a la Mare de Déu. Hem escoltat en l’Evangeli el camí que va recórrer Maria. El seu Fill està a punt de lliurar-se al Pare. Els deixebles havien posat l’esperança i Maria, la Mare del Senyor, està sofrint. Sembla que tot s’ha acabat. El Senyor, abans de lliurar el seu esperit va dir: “Tot s’ha complert”. Però, aquest moment no és el final, Jesús ha portat a plenitud la seva missió. El Senyor li revela a Maria que és la Mare del deixeble estimat i de tots nosaltres. Comença una nova etapa de Maria unida al seu Fill i a partir d’aquest moment unida als deixebles i als amics del Senyor. Maria és com tots els altres, una serventa del Senyor que forma part dels seus deixebles. Ella meditava totes aquestes coses en el seu cor. Va creixent en la fe i en el seguiment del seu Fill. Un camí de fe enmig de tribulacions i sofriments que li costa entendre. Però Ella confia en Déu i té la certesa que no l’abandonarà, Ella també forma part i és membre de la comunitat cristiana. Tots passem moments de dificultats i sofriments en la vida i Maria també els passa. Pensem de vegades que els nostres sofriments són els més grans del món, però contemplant Maria veiem com són de grans els seus. Maria és model de l’Església. Ha passat el moment de la Passió i en el fons Ella ha passat per totes les proves, però ha passat oferint la seua persona i la seua fe. Els cristians tenim molts models. Uns han destacat per viure la pobresa de l’Evangeli, altres han sigut predicadors de la Paraula de Déu, altres mestres en la pregària… Maria destaca perquè ha viscut l’Evangeli amb tota perfecció. Maria és una cristiana perfecta i el model perfecte. Jesús veié la seua Mare i al seu costat el deixeble que ell estimava i digué a la Mare:“Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva Mare”. S’estableix una relació en doble direcció entre Maria i els deixebles. Ella és la nostra Mare i això significa que ens coneix a tots per dins igual que una mare coneix l’interior dels seus fills. En el fons quan una mare passa per una dificultat, espera que el seu fill li obri el cor. Maria és la Mare a la qui acudim quan la necessitem. Què he de fer per a que la Mare estigue contenta? Cada vegada que li obrim el cor, que venim a pregar a la Mare de Déu de la Cinta, Ella està contenta. Què vol de mi la meua Mare? Què espera de mi? Maria vol que siguem amics del seu Fill. I un fill cada dia ha d’obrir més el cor a la seua Mare i sentirà sempre la seua protecció. Que així sigue.

En acabar la Novena ens vam traslladar en processó a la Capella de la Cinta per deixar la Relíquia i durant el recorregut vam cantar l’himne de la Mare de Déu.. Abans d’acomiadar-nos vam venerar la Relíquia. “Sigue el Sagrat Cíngol la cadena d’or… que al cor de la Verge lligue els nostres cors”

El dilluns 12, a les 19 hores, a la Reial Capella de Ntra. Sra. de la Cinta, Missa en sufragi de tots els confrares difunts. “La Cinta mo’l demana, donem-li el cor”                                                                                                                                                          Maria Joana Querol Beltrán

X