NO ET DEIXIS VÈNCER PEL MALIGNE 23-07-2023

La paràbola del blat i el jull respon a una de les qüestions més candents en el diàleg cristià amb els no-creients, així com per tot cristià en el seu esquema mental guiat per la fe cristiana: Per què Déu permet el mal?

L’argument a rebatre és molt antic. Si Déu és summament bo i totpoderós, no hauria de permetre l’existència del mal amb víctimes: o no és tan poderós com diu el Credo cristià o no és tan bo com pensen els cristians.

Sovint la hipocresia acompanya molts d’aquests debats: es reclama que Déu no permeti la mort de víctimes innocents en la guerra però es justifica i potencia la fabricació d’armament; volem que Déu impedeixi els greus accidents de trànsit però que no ens tregui la llibertat de conduir com ens dona la gana.

Jesús, però, situa la qüestió dins l’àmbit de la responsabilitat humana.

El Catecisme de l’Església Catòlica ho ensenya clarament: Déu ha creat l’home racional i li ha donat la dignitat d’una persona dotada de la iniciativa i del domini dels seus actes (nº 1730). La llibertat implica la possibilitat de fer el bé i el mal, de créixer en perfecció o de defallir i pecar (nº 1732). La llibertat fa l’home responsable dels seus actes (nº 1734).

L’antropologia cristiana reconeix i contempla la persona humana responsable d’adherir-se lliurement a l’impuls atractiu de Déu o al del Maligne: és el plantejament de la paràbola del blat i el jull, exclusiva de l’evangelista Mateu, en què Jesús no fa un discurs filosòfic sinó que corregeix la pretensió dels deixebles d’anar a arrencar el jull erigint-se en jutges dels altres. No ho feu pas!  No fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat.

La tasca de segar amb judici definitiu correspon a l’Amo del sembrat que, al temps de la sega, és a dir, al final dels temps, dirà als segadors: Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos  per cremar-los.

La temptació dels qui, creient-se blat pur, volen arrencar ells el jull ja ara és anul·lar el missatge de la conversió, central en la predicació de Jesús, que es basa en la possibilitat real de conversió. El qui avui obra com a jull pot convertir-se i obrar demà com a blat.

L’ensenyament de la paràbola del blat i el jull, és molt ric:

*el món és el camp on s’hi sembra tant blat com jull: d’aquest camp hi formem part tots nosaltres, en qui és sembrat tant blat com jull.

*el jull el sembra el diable, que vol mal al sembrador de la bona llavor. En la sembra del jull hi col·laboren activament els del Maligne.

*el blat el sembra el Fill de l’home, que espera collita abundant de veritat i vida, santedat i gràcia, justícia, amor i pau. En la sembra del blat al món hi col·laboren activament els deixebles de Crist.

*la sega correspon a l’Amo del sembrat: Ell, a l’hora de la sega, serà qui mani als segadors collir el jull i fer-ne feixos per cremar-lo. No ens toca a nosaltres ara fer la sega.

*la nostra missió ara en la construcció del Regne de Déu és deixar que blat i jull creixin junts fins a l‘hora de la sega.

Certament no amb indiferència passiva perquè ens sigui igual que abundi més el blat o el jull; sinó que, seguint el consell de sant Pau en la seva exhortació a oferir-li a Déu tot el que som com una víctima viva, santa i agradable a Déu (Rom 12,1), procurem ser fidels a la seva gran consigna: No et deixis vèncer pel Maligne; al contrari, venç el mal amb el bé (Rom 12,21).

Amb una pregària especial avui pels avis i la gent gran en la seua Jornada mundial.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà