NECESSITEM BONS SACERDOTS 19-03-2023

Els Grups Sinodals de les nostres Parròquies i el mateix Document Diocesà de Síntesi feien patent la crítica a moltes actituds clericals gens afavoridores de vitalitat eclesial. També el Document de Treball per a l‘Etapa Continental recull i destaca aquestes mancances.

Aquesta crítica l’hem d’assumir de manera semblant a l’Acte Penitencial en la Missa: abans de Celebrar l’Eucaristia, ens cal reconèixer els nostres pecats.

Només reconeixent-nos pecadors, davant Déu i els germans, estarem en condicions d’escoltar Déu que ens parla, d’oferir-li el do d’un cor obert als germans, i de rebre’l com l’Aliment diví per a la nostra vida cristiana.

A continuació ja podem humilment proclamar que l’Església de Crist no es pot construir sense el Ministeri presbiteral dels qui, cridats pel Senyor, porten aquest tresor en gerres de terrissa (2Cor 4,7).

Sabedors de què tan greu error és creure que la persona del prevere és el tresor, com oblidar que en les seves mans Déu diposita tresors de gràcia a favor de tots els fidels.

Necessitem sacerdots que siguin ministres de comunió eclesial i motor de sinodalitat en les seves Comunitats afavorint la participació activa dels religiosos/es i laics/laiques, cadascú amb els carismes rebuts en el Baptisme.

Necessitem sacerdots que, ben arrelats en la sana i santa Tradició viva  de l’Església visquin oberts al nou alè de l’Esperit.

Necessitem sacerdots que, des de la seva humilitat personal, sàpiguen atreure joves a fer l’opció pel Sacerdoci Ministerial: Aixeca’t i posa’t en camí.

Necessitem sacerdots amb el carisma de la fortalesa que, enmig d’un ambient cada dia més descaradament hostil, transmetin amb pau el testimoniatge feliç de què val la pena dedicar la vida a la causa de Crist.

Perquè l’Església diocesana de Tortosa rebi de Déu amb generositat el regal  immens (i urgentment necessari) de vocacions sacerdotals, ens cal activar una veritable campanya diocesana de pregària: pregària per la santedat dels ja constituïts en Ministres de Crist i sobretot per l’obertura de cor en joves i adults que puguin ser cridats pel Senyor.

Aquesta campanya de pregària vocacional ha d’anar animada per l’exemple dels mossens veterans testimoniant que paga la pena gastar la vida per Déu i pels germans, així com també per la incorporació dels nous preveres a la diocesaneitat del Poble de Déu que peregrina a la Porció de l’Església local.

Sense que hi manqui una agraïda pregària pels sacerdots exemplars que sens dubte han marcat positivament la vida de tants homes i dones.

Avui en dia la societat no sent necessitat del Ministeri sacerdotal. Li passa com al cec de naixement de l‘evangeli d’avui que certament no demana ser guarit de la ceguesa perquè no pot desitjar ni demanar allò que desconeix per complet: la visió.

Així com Jesús dona al cec de naixement el que no demanava ni en sentia necessitat, també l’Església ha de seguir oferint al món el testimoniatge engrescador d’uns homes que dediquen per complet la seva vida al servei de Déu i dels germans. Més enllà de mesurar si la societat que ens envolta valora o no aquesta opció de vida.

Tots els netejats a l’estany de Siloè (que vol dir l’Enviat), és a dir, tots els batejats i incorporats a Crist, som cridats a viure com els qui són de la Llum  tenint en compte que els fruits que neixen de la Llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat.

Pel futur de la nostra Església diocesana confiem plenament en Déu que veu el fons del cor, a diferència de l’home que veu només l’aspecte exterior.

Que sant Josep ens hi ajudi.

 José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

Escoltar:

Descarregar:

X