NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU 08-09-2019
El dia 8 de setembre celebrem el naixement de la Mare de Déu. En molts pobles i santuaris se celebra la festa patronal. La nostra diòcesi, per un decret del beat Pius IX, està sota la protecció de la Mare de Déu en el misteri del seu naixement, per la qual cosa, encara que enguany cau en diumenge, litúrgicament ha de celebrar-se aquesta solemnitat en tots els pobles de la diòcesi.
Per a una família, un naixement és un esdeveniment que ompli la casa d’alegria i d’esperança. En eixe moment ningú pensa en el que pot passar en el futur, ni en les dificultats que pugui tindre en la vida. L’acolliment d’un nou ésser fa reviure l’esperança que suposa per a tots una nova vida. Però uns pares que reben el regal d’un nou fill no han d’oblidar que aquest forma part de tota la família humana i han d’educar-lo perquè en el seu comportament, en la seua manera de relacionar-se amb els altres, en els seus valors i actituds… no actuï egoistament, sinó que en tot moment cerque el bé, la justícia i la veritat. D’aquesta manera, un nou ser, que és sempre un regal que Déu ha donat als pares, serà també un regal per a tota la societat.
El naixement de la Verge va ser per als seus pares, Joaquim i Anna, un regal que els va omplir d’alegria. Ells, que eren justos en la presència de Déu, la van educar perquè parés atenció a les coses de Déu i fóra disponible al que li demanés. D’aquesta manera Maria es va convertir també en un regal de Déu per a tota la família humana i el seu naixement va portar l’alegria al nostre món. Estem davant una celebració en la qual únicament cap el goig, perquè per ella no hem rebut més que béns: el gran do del Salvador. Per a tota la humanitat el naixement de Maria anuncia el de Crist. És com l’aurora que anuncia l’arribada del dia de la Salvació.
La Mare de Déu és també un regal de Déu per a tots nosaltres perquè ens indica amb la seua vida el camí per a ser feliços. En l’evangeli de Lluc (1, 39-56) trobem l’escena de la visitació de Maria a la seua cosina Elisabet. La trobada d’aquestes dos dones és un moment ple d’humanitat i de tendresa. En el diàleg entre elles que ens transmet l’evangelista, en un determinat moment Elisabet li diu: “Feliç tu que has cregut” (1, 45). Maria va ser feliç perquè va creure en Déu i perquè va mantenir la fe durant tota la seua vida, va conservar l’alegria.
En aquest món en el qual tenim tantes coses, però sovint tantes persones estan buides i no troben camins per a viure en l’alegria, Elisabet, assenyalant-nos a Maria, ens indica el camí que ens porta a no perdre el goig: la Verge va ser feliç perquè va creure, perquè es va fiar de Déu i es va posar al servei de la humanitat acceptant ser la Mare del Messies. Només pot ser feliç, únicament pot rebre la vida de Crist i, amb ella, la vertadera alegria, qui confia en Déu i està disposat a lliurar la seua vida pels altres. Si volem conservar l’alegria de la fe, no deixem de mirar a Maria. Ella va ser feliç perquè va creure.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
