NADAL: UN FET QUE HA CANVIAT EL MÓN 21-12-2014

D’ací a uns dies celebrarem un any més la festa del Naixement de Crist. Es tracta d’un temps entranyable, en el que afloren els millors desitjos que hi ha en el cor de les persones. Però també són dies d’una certa nostàlgia: descobrim que eixos desitjos no són sempre realitat, que en el nostre món no tot és bonic, que dos mil anys després de nàixer el “príncep de la pau” les guerres i els odis continuen sembrant mort i destrucció entre els homes i moltes vegades en nom de Déu, que els egoismes i les injustícies estan molt presents en les relacions entre les persones i entre els pobles. El nostre món no és tan bonic com el Nadal ens ho fa creure.

Davant la realitat que ens envolta, que no és precisament idíl·lica, un no creient ens podria dir als cristians que no té cap sentit que celebrem la festa del naixement del Senyor: ¿Per a què celebrar el Nadal si després de més de dos mil anys aquest món segueix igual? ¿On estan els anhels de justícia i de pau que el Messies faria realitat? Si després de tant de temps el nostre món no ha canviat en res ¿No serà una il·lusió infantil celebrar el naixement del Senyor?

Per a un cristià aquesta mirada de la realitat és superficial. És cert que aparentment no ha canviat res, però nosaltres sabem que amb la vinguda del Fill de Déu, en la veritat profunda de les coses, ha canviat tot. El naixement de Crist és una llum que il·lumina la foscor del nostre món, una llum que ha encès tants cors amb l’amor de Déu, i els ha fet sembradors d’esperança i d’alegria, que sense eixa llum el nostre món seria molt pitjor. Sense Crist, el nostre seria un món sense orientació, sense esperança, sense un horitzó de vida. Açò és el que celebrem i aquesta certesa és la que ens anima a celebrar, any rere any, la festa del naixement del Senyor.

L’esdeveniment que celebrem no té res d’espectacular: No va ser anunciat pels mitjans de comunicació, sinó que va succeir en el silenci de la nit; no va ocórrer en una ciutat important, sinó en la més xicoteta de totes les aldees de Judà; no va succeir en una mansió noble, sinó en la pobresa d’una cova. Però en la seua senzillesa va ser la primera llavor del Regne de Déu que es va sembrar en el nostre món.

En Nadal contemplem el Fill de Déu que encara no fa res útil per al món, que encara no diu una paraula il·luminadora als homes, però ens alegrem amb la seua presència, perquè sabem que el fet de que el Fill de Déu haja entrat en el nostre món, haja compartit la nostra vida i haja assumit la nostra història, és ja una bona notícia per a tots els homes, especialment per a tots aquells que aparentment no tenen motius per a l’esperança.

La persona més trista i més pobra del nostre món és aquella que pensa que no té a ningú que el vullga. La pobresa més extrema és la de qui no se sent estimat. Nadal és una bona notícia per a tots, perquè després que Crist haja vingut al món, ningú pot dir que no té a ningú que l’estime. Tots tenim la certesa que Déu ens estima i ens ho ha mostrat enviant al seu Fill al món.

Bon Nadal.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X