NADAL DES DE LA ÒPTICA DE DÉU 25-12-2022

L’evangelista Joan, amb mirada d’àguila, contempla en el seu Pròleg el fet històric del Nadal destacant com el que va passar a Betlem té els seus orígens en Déu, i pel tant en l’eternitat.

Al principi, és a dir, en l’eternitat abans que el temps comencés (Siràcida 24,9), quan només existeix l’Etern, el Déu sense començament ni acabament, en aquell llavors d’atemporalitat, ja existia el qui és la Paraula i de qui l’Evangeli anirà revelant la seva identitat.

El personatge en qüestió és anomenat la Paraula, el Logos, perquè la seva missió serà revelar i donar a conèixer Déu, a qui ningú no ha vist mai.

D’Ell es diu d’entrada que era amb Déu, dinàmicament orientat vers el Pare; fins a completar la descripció de la seva identitat afirmant que era  Déu, amb explicitació de la seva identitat divina.

Per la seva condició divina, ja en la transcendència de la meta-història tenia en Ell la Vida i la Vida era la Llum dels homes: però aquesta qualitat suprema encara no tenia prou eficàcia salvífica, perquè era ben lluny de la humanitat.

Preparant l’esdeveniment de la seva vinguda al món, Déu envià un home que es deia Joan amb la missió de ser testimoni de la Llum perquè gràcies a Joan, tothom arribés a la fe en Crist, Llum veritable que en venir al món per l’Encarnació, il·lumina tots els homes.

El Baptista, de qui al seu temps sospitaven si no fora potser el Messies (Lc 3,15), tot i que Ell mateix no era la Llum, però sí testimoni seu engrescador amb plena credibilitat.

Davant la presència del Fill Unigènit de Deu en el món, hi ha diverses reaccions: el món que li deu l’existència no l’ha reconegut; pitjor encara: els seus, els de casa seva, no l’han acollit. Però als qui l’han rebut i creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu amb identitat dinàmica que cal activar dia rere dia per créixer. Perquè esdevenir fills de Déu no fa referència a un moment puntual sinó a tota la vida.

L’afirmació clau de tot el Pròleg-resum de Jn i de la nostra fe cristiana és que el qui és la Paraula s’ha fet carn d’home. Per això el Catecisme ensenya que “la fe en l’Encarnació veritable del Fill de Déu és el signe distintiu de la fe cristiana” (CCE 463).

Si el nostre Nadal no reflecteix això, no es autèntic Nadal de Nostre Senyor Jesucrist. El qui és la Paraula, Logos, presentat abans com a Déu, és ara presentat com esdevingut carn d’home. La glòria divina que a Jesús de Natzaret li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat, l’hem de contemplar en clau d’Encarnació històrica: la del Nadal històric a Betlem fa més de dos mil anys, i la del nostre Nadal 2022.

Ell ha plantat el seu Tabernacle entre nosaltres i els seus deixebles no podem viure la nostra fe al marge de la seva presència salvadora enmig sobretot dels desheretats de la nostra societat. Contemplar la glòria que li pertoca com a Fill únic de Déu ens ha de portar a reconèixer-lo amb les seves senyes perpètues d’identitat: en bolquers com qualsevol nadó i posat en una menjadora (Lc 2,12) com tants pobres d’avui.

A Betlem no hi havia lloc per a Maria i Josep (Lc 2,7): per això nosaltres a la contemplació pietosa del Déu Infant hem d’afegir inseparablement el compromís de caritat envers els sense sostre, perquè al Déu fet home per nosaltres no se’l troba ni se l’adora en núvols híper-urànics al marge dels qui sofreixen i de les angoixes de la societat.

Si ho fem així, Bon i Sant Nadal 2022!

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

Escoltar:

Descarregar:

X