MISSIONERS MÀRTIRS DE LA NOSTRA DIÒCESI (I): EL BEAT JACINT ORFANELL 06-10-2019

En la nostra diòcesi hem començat el Mes Missioner Extraordinari recordant els tres missioners nascuts als nostres pobles, la santedat dels quals ha sigut reconeguda per l’Església, que els ha elevat a l’honor dels altars. Encara que és als pobles on van nàixer on són recordats d’una manera especial, el testimoniatge de la seua generositat al servei de l’Evangeli, de la seua vida santa i del seu martiri, engrandeix la història de la nostra diòcesi. La celebració d’aquest mes missioner és una bona ocasió perquè els recordem.

El primer va ser el beat Jacint Orfanell. Naix a La Jana en 1578. Comença els seus estudis en el convent dels dominics de Sant Mateu. Després estudia en València, Alcalá de Henares i Lleida. L’any 1600 sol·licita ingressar en l’Orde dominicana en el convent de Santa Caterina, de Barcelona. Feta la professió religiosa l’envien a completar els estudis a Tortosa. Els seus superiors volen que es dedique a l’ensenyament de la teologia, però ell manifestà el desig de ser missioner a l’Àsia. El 28 de juliol de 1605 inicia el viatge que el portaria en primer lloc a Filipines, on arriba el 30 d’abril de 1606. El 25 de juny de 1607 arriba al Japó, la seua destinació missionera definitiva. La situació dels cristians no era fàcil: deu anys abans havien patit el martiri Pau Miki i els seus companys i s’havien destruït 137 esglésies. Els missioners estaven sotmesos a forts controls per part de les autoritats i en la vida de l’Església s’alternaven períodes d’una llibertat relativa amb èpoques de persecucions. Després de quatre anys en la missió de Hizén, on havien evangelitzat lliurement, en 1613 són expulsats i es traslladen a Nagasaki. En 1615 es va decretar l’expulsió del Japó.

Jacint Orfanell i altres religiosos, quan el vaixell que els portava al desterrament ja s’havia endinsat en el mar, ajudats per alguns cristians van tornar d’amagat amb unes barques a Nagasaki, on clandestinament continuaren sostenint la fe dels cristians que patien persecució i reconciliant als qui per por al martiri havien negat públicament la fe. En les seues cartes i informes trobem abundants notícies sobre les tortures a les que aquests eren sotmesos.

El 25 d’abril de 1621 és capturat quan visitava uns cristians en un llogaret i el traslladen a Nagasaki, a una presó construïda per als religiosos que es trobaven clandestinament al Japó. Des d’allí va escriure algunes cartes en les quals manifesta la convicció que el martiri estava a prop, i la seua disposició “amb l’ajuda del Senyor –diu en la seua última carta des de la presó- a patir-ho tot pel seu sant nom i fe, que és la que ens té ensenyada la Santa Mare Església Romana, en la creença de la qual hem viscut, i ara morim amb summe gust i alegria”. El dia 9 de setembre fou condemnat a morir cremat i executat l’endemà juntament amb els altres missioners empresonats amb ell. La seua passió per l’Evangeli i l’amor als cristians del Japó el va portar a lliurar la vida per Crist.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa