Commemoració de la Baixada de la Mare de Déu de la Cinta

El dia 24 de març, es celebrà a la Catedral una Eucaristia per commemorar la baixada de la Mare de Déu de la Cinta a la ciutat de Tortosa. Tots els anys es celebrava a la seua Capella a les 12 de la nit, però a causa de la pandèmia, aquest any es celebrà a les 19’45 hores a l’altar Major,  a fi de tenir cura en complir el 30% de l’aforament. Presidí l’Eucaristia el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i van concelebrar membres del Capítol Catedral. Van participar de la celebració la Sra. Alcaldessa i regidors, la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i Cort d’Honor i tortosins i tortosines, tots amb el desig d’expressar l’amor a la nostra Patrona. La part musical va ser a càrrec de Mn. Víctor Cardona a l’orgue, i Joan Redó dirigint els cants.

S’inicià la celebració amb l’himne de la Mare de Déu de la Cinta i a continuació vam escoltar una gravació amb veu en off de la periodista Silvia Tejedor, relatant la baixada de la Mare de Déu a la nostra ciutat, la nit del 24 al 25 de març de l’any 1178, lliurant el seu Cíngol als tortosins. Després van proclamar les lectures. La primera del llibre d’Isaïes (Is 7, 10-14; 8, 10). El Salm responsorial 39 fou tot cantat:“Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat”. La segona lectura de la carta als cristians hebreus (He 10, 4-10) i l’Evangeli segons sant Lluc (1, 26-38) el proclamà el Sr. Vicari General.

El Sr. Bisbe, després de saludar tots els participants de l’Eucaristia, inicià l’homilia. Ens trobem reunits per recordar un fet que va canviar la història de la nostra ciutat. Un fet del passat que el recordem com un esdeveniment que és actual per a tots nosaltres. La història de Tortosa no s’entén sense recordar el que va passar la nit entre el 24 i 25 de març de 1178. La Mare de Déu ens va fer el regal de deixar-nos el seu Cíngol i la nostra catedral es va omplir d’una resplendent  llum que encara no s’ha apagat i continua il·luminant la nostra ciutat.

La Cinta és un tresor que segueix viu entre nosaltres És un tresor de fe, perquè gràcies a la presència de la Mare del Senyor i el vincle entre Ella i els tortosins, la fe continua viva i s’ha transmès de generació en generació. La Cinta és un tresor perquè és un signe de la fe; el tresor més gran que hem rebut i, és la Mare de Déu qui ha creat aquest vincle entre Ella i nosaltres i encara és manté viu. Hem d’esforçar-nos per transmetre la fe, i això ajuda a que es mantingue viva entre nosaltres. L’amor a la Mare del Senyor ens porta el desig d’estimar cada dia més el seu Fill. Ella desperta en els nostres cors l’afecte que ens porta a tenir una fe cada dia més viva.

També ens porta a mantenir l’esperança. Tots tenim dificultats en la pròpia persona, en la família, en la ciutat i actualment en els moments que estem passant a causa de la pandèmia. Pensem en les persones que han estat afectades i en les famílies que han patit la pèrdua d’un ésser estimat que ni tan sols han pogut acompanyar-lo en aquest moment tan important del traspàs a la Casa del Pare. La Cinta fa que els nostres cors i el seu estiguen units mentre caminem en aquesta vida i quan arribe l’hora de la nostra mort no defalleixi la nostra esperança, perquè la Cinta és el vincle que uneix el cel i la terra. La vida de la ciutat es va obrir a l’amor a la Mare de Déu i quan entrem a la Reial Capella és respira un amor tan gran a la nostra Mare, que és com si entréssim a una dimensió d’eternitat.

Commemorem un fet que uneix la història de la ciutat amb l’eternitat a la que tots hi estem cridats. La Cinta és un motiu d’esperança en situacions personals en les que necessitem l’ajuda del Senyor. La Mare de Déu de la Cinta ens parla de la vida. Avui celebrem la festa de l’Encarnació, per això la devoció a la Mare de Déu de la Cinta està lligada a tenir la vida com un tresor, des de la concepció fins al final de la nostra existència. La vida és el tresor més gran que rep tota persona que és cridada a l’existència. És un valor del que no podem disposar com es disposa d’un objecte. Quan es respecta la vida es creix en humanitat. Demanem a la Mare del Senyor que la llum que va il·luminar la catedral aquella nit, no s’apagui mai en la nostra ciutat. Que sigue una llum que il·lumine la nostra fe i la nostra esperança. Llum que  il·lumine la vida humana. Que així sigue.

A continuació les pregàries i l’ofertori i arribat el moment de la comunió vam cantar el “Magnificat”. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe, vam enlairar les nostres veus emocionades amb l’himne de la Mare de Déu de la Cinta i el bisbe Enrique al presbiteri, juntament amb els sacerdots concelebrants, sostingué entre les seus mans elevades, la Relíquia de la Mare de Déu durant una bona estona per tal que els fidels poguéssim venerar-la a distància, cadascú des del nostre lloc que havíem ocupat durant la celebració. Sempre passàvem individualment a venerar-la, però aquest any no ha pogut ser a causa de la pandèmia. Després el  Sr. Bisbe, els preveres, la Reial Arxiconfraria i la Cort d’Honor van anar en processó a la Capella de la Mare de Déu de la Cinta a deixar la Relíquia mentre cantàvem: “Déu és amb Vós, Maria”

Que Maria ens ajude a avivar cada dia més la nostra fe i demanem-li que proteigeixi la nostra ciutat i la nostra diòcesi i que aquest amor que sentim per la Mare de Déu no acabe en Ella, sinó que cada dia sigue més gran el nostre amor vers el seu Fill.

.Maria Joana Querol Beltrán