Missa en commemoració de la Baixada de la Mare de Déu de la Cinta

El dia 24 de març, a les 12 de la nit, es celebrà a la Capella de la Cinta de la nostra catedral una Eucaristia per commemorar la baixada de la Mare de Déu de la Cinta a la ciutat de Tortosa. Presidí l’Eucaristia el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i van concelebrar membres del Capítol Catedral i algun altre sacerdot; en total deu. La part musical va ser a càrrec del cor parroquial del Roser sota la direcció de la Sra. Cinta Jardí.

El Sr. Bisbe i tots els concelebrants es van situar al final de la nau central, davant la porta principal d’entrada a la catedral i el Sr. Bisbe inicià la celebració: En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La pau sigue amb vosaltres. I amb el vostre Esperit, vam respondre els fidels.  Alguns també van desplaçar-se a la part del darrera per escoltar una gravació amb veu en off de la periodista Silvia Tejedor, relatant la baixada de la Mare de Déu a la nostra ciutat, la nit del 24 al 25 de març de l’any 1178, lliurant el seu Cíngol als tortosins. En acabar el relat vam cantar l’himne de la Mare de Déu de la Cinta i els celebrants, l’Arxiconfraria i la Cort d’Honor es van desplaçar en processó a la Capella de la Cinta.

Després del Glòria, es van proclamar les lectures. La primera del llibre d’Isaïes (Is 7, 10-14; 8, 10), la proclamà un membre de l’Arxiconfraria de la Cinta. El Salm responsorial 39:“Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat”, fou cantat per un membre del Cor de la Parròquia de la Mare de Déu del Roser. La segona lectura de la carta als cristians hebreus (He 10, 4-10), fou a càrrec d’un membre de la Cort d’Honor i Mn. Ramon Labernié proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (1, 26-38).

Tot seguit el Sr. Bisbe inicià l’homilia saludant: l’Il·lm. Vicari General de la diòcesi, membres del Capítol Catedralici, germans en el sacerdoci, Sra. Alcaldessa, regidors i autoritats, Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Cort d’Honor i germans i germanes en el Senyor. Avui celebrem l’inici de la nostra salvació. El misteri en què Maria acull en el seu cos el Fill de Déu. Però, més enllà dels lligams de la sang, hi ha un vincle d’amor. L’autor de la carta als cristians hebreus ens diu: “Aquí estic, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat”. És una actitud d’obediència total i de disponibilitat, que ho veiem en Maria en el misteri de l’Anunciació, quan li respon a l’Àngel: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”. La Mare i el Fill comparteixen una mateixa vida i entre ells hi ha un vincle d’amor molt gran en el compliment de la voluntat de Déu. Celebrem una festa en què el Fill de Déu es fa home i una festa de la Mare qui va acollir el seu Fill per salvar la humanitat. Maria és inseparable del seu Fill, i Jesús està unit per un vincle de comunió en la voluntat de Déu, per tal de col·laborar en l’obra de la salvació. No pot haver ningú que estime la Mare de Déu i no sigue un bon deixeble del Senyor.

Avui recordem i agraïm el signe d’amor que la Mare de Déu va fer a la nostra ciutat. Donar-nos el seu Cíngol que uneix el cor dels fills de Tortosa al de la Mare de Déu. El Cíngol és un vincle que ens uneix a tots els tortosins amb el Senyor, perquè la seua Mare  ens porta a estimar cada dia més el seu Fill.“Sigue’l Sagrat Cíngul la cadena d’or…que al Cor de la Verge lligue’ls nostres cors, fent que’l d’Ella i’ls nostres, en vida i en mort, al Cel i a la terra siguen un sol cor”.

Podem  pensar que després de tants segles, els fills d’aquesta ciutat han donat signes de santedat. La Cinta és un signe de fe  que es manté en la ciutat de Tortosa, perquè desperta un sentiment d’afecte vers la Mare de Jesús. La gran alegria que li podem donar a la Mare del Senyor és que siguem amics del seu Fill. Que aquesta nit, entre el 24 i 25, sigue una nit de llum que il·lumine la nostra fe i la nostra esperança. Llum que  il·lumine la vida humana.

Hem vist en la  lectura del llibre d’Isaïes que el poble d’Israel està passant moments de dificultat. Acaz no vol un signe: “Demana al Senyor el teu Déu, un senyal prodigiós… Acaz respongué: No en vull demanar cap… Llavors digué Isaïes:… Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres”. Acaz no volia un signe, però Déu li dóna el signe de pau i d’esperança. També el món necessita un signe d’esperança i de pau. Quan s’acaba una guerra en ve una altra i la humanitat no viu tranquil·la. Maria ha de ser un signe de pau per a tot el món.  La Verge espera un fill i això ha de ser un signe de pau que Déu dóna a la humanitat. Si tots ens estiméssim més, quin canvi hi hauria en el món! Molts cristians que ens sentim germans de Jesucrist, estem cridats a viure en pau. Maria ha de ser el signe de pau i esperança.

Ens digué el nostre bisbe Enrique que al final de l’Eucaristia ens unirem amb el Papa Francesc demanant la pau a Ucraïna. Jesús i Maria ens insten a tenir pau i a ser constructors de pau en el nostre món. Que l’amor al Senyor i a la Mare ens porte a ser elements de pau. Que així sigue.

Després del Credo, Mn. Josep Ma Membrado va fer les pregàries, adreçades gairebé totes a la Mare de Déu. Durant l’Ofertori vam cantar: “Sota la vostra protecció”. El cant de Comunió fou: “Jo sóc el Pa de Vida” i el cant de postcomunió: ”Senyor, no sóc digne”. Després l’acte de consagració al Cor Immaculat de Maria, mitjançant una pregària a la Mare de Déu resada pel nostre bisbe Enrique, qui tot seguit ens donà la benedicció final. A continuació el Prior, de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i de la Cort d’Honor, Mn. Josep Ma Membrado, baixà la Relíquia i la lliurà al Sr. Bisbe i els fidels vam anar passant a venerar-la amb una inclinació de cap, ja que per la pandèmia no podia ser d’una altra manera. Mentre, enlairàvem les nostres veus cantant els Goigs a la Mare de Déu, l’autor dels quals és Mn. Tomàs Bellpuig: “La vostra Cinta Sagrada, mos té el cor tendrament pres. Mare, apreteu la llaçada que no es desface mai més. La nit va tornar-se dia dins el temple tortosí, quan va baixar-hi Maria portant son tresor diví, com si tota l’estelada a la terra mos baixés. Mare, apreteu la llaçada que no es desface mai més”. Mentre el Prior deixava la Relíquia al seu lloc, vam cantar l’himne a la Mare de Déu de la Cinta.

Que Ella desperte en els nostres cors l’afecte que ens porta a tenir una fe cada dia més viva. Demanem-li que la llum que va il·luminar la catedral aquella nit, sigue una llum que ens il·lumine la fe i l’esperança i que proteigeixi la nostra ciutat i la nostra diòcesi. Que  l’amor que tenim a la Mare de Déu, ens porte a un amor cada dia més gran vers el seu Fill.

.Maria Joana Querol Beltrán

X