Missa d’acció de gràcies pels 26 anys d’estada a Tortosa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
El dia 6 de desembre, es va celebrar a la Catedral una Missa d’acció de gràcies pels vint-i-sis anys d’estada a Tortosa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. La seua vida està dedicada totalment a Déu i al servei dels pobres, seguint Jesucrist, model del veritable amor, servint-lo en la persona dels més pobres i desfavorits de la societat. Van acompanyar-les en la celebració dues Filles de la Caritat, una en representació de la Provincial.
L’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe. Mons. Enrique Benavent Vidal, fou concelebrada per sis sacerdots: Mn. Josep Ma Membrado, Mn. Ramon Labernié, Mn. Pascual Centelles, Mn. Pepe Insa, Mn. Rodrigo Monfort i Mn. José Ayllón. Va dirigir els cants, Joan Redó. S’inicià amb el cant d’entrada: “Cantem germans”. Després de les primeres paraules del Sr. Bisbe: “En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La pau sigui amb vosaltres”, la Sra. Anna Algueró va fer la monició d’entrada. Ens hem reunit per agrair el treball i dedicació que han tingut les Filles de la Caritat envers els més pobres durant vint-i-sis anys a la Casa d’Acollida. També volem donar les gràcies als voluntaris que han col·laborat mitjançant la seua ajuda en el treball i també econòmicament. Moltes gràcies a tots.
Després de cantar, “Senyor, tingueu pietat, es van proclamar les lectures. La primera lectura del llibre d’Isaïes (Is 35, 1-10), va fer-la Maria Eva Morelló. El Salm responsorial cantat: “Cantem amb veu exultant el nom del Senyor” i després de cantar l’Al·leluia, Mn. Rodrigo Monfort proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 5, 17-26). Tot seguit l’homilia del Sr. Bisbe.
Benvolguts germans en el sacerdoci, alcaldessa, regidors, germanes de la Caritat Ma Teresa i Mercè, altres Filles de la Caritat aquí presents, germans i germanes tots. En la vida de l’Església les institucions passen, el nostre servei eclesial s’acaba, però hi ha una cosa que perdura sempre. Diu sant Pau: “Si jo parlés el llenguatge dels homes i dels àngels però no estimés, no passaria de ser com les campanes que toquen… si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res… si repartís tots els meus béns als pobres… però no estimés, de res no em serviria… La fe i l’esperança passaran… però l’amor no passarà mai…. L’amor és el més gran”.
Avui la nostra celebració té un doble sentiment: a) De gratitud a les Filles de la Caritat que durant vint-i-sis anys s’han donat a la Casa d’Acollida. No els agraïm el treball que han fet, sinó el que han fet a partir de l’amor de Crist. Han estat un testimoniatge de caritat, de lliurament, d’acollida de les persones. De tot això és pel que hem de donar gràcies a Déu. Fa uns dos o tres anys, en una entrevista a la TV van donar testimoni de la seua vida; testimoni d’humilitat, de pobresa i d’amor als pobres. Diu sant Tomàs de Villanueva: “Ningú pot estimar els pobres, si no estima la pobresa”. Això ens produeix un sentiment de gratitud al Senyor. És un regal veure com es donen a les persones. b) L’altre sentiment és que amb la seua marxa, la nostra diòcesi s’empobreix. El que m’agradaria és que aquestes pobreses institucionals ens portessin a una pobresa en la nostra vida. La vida de la diòcesi s’empobreix i es debilita, perquè perdem un testimoniatge de la caritat que serà menys visible entre nosaltres. També la vida de la ciutat sense vostès s’empobreix, ja que el seu testimoniatge s’ha fet visible en la nostra societat. Tots valorem el que han fet les Filles de la Caritat amb la seua presència entre nosaltres.
El testimoniatge cristià ens ha d’interpel·lar. Les germanes ens han ensenyat com acollir les persones, com ajudar-les, com tractar-les. És un repte per a la ciutat, per a la diòcesi i també per a les autoritats. El seu testimoniatge no és un repte per a que la Casa d’Acollida continue funcionant, sinó fer-ho evangèlicament, acollint les persones, interessar-nos per cadascuna i tractar tots com a germans. Per això el seu testimoni no ha de ser només un signe de caritat, sinó un exemple per als qui les hem conegudes. Volem expressar el nostre agraïment a les Filles de la Caritat per tot el que han fet durant aquests vint-i-sis anys a la nostra ciutat i a la nostra diòcesi. Moltes gràcies.
A continuació, Cinta Fontanet va fer les pregàries, encomanant especialment al Senyor les Filles de la Caritat, Maria Teresa i Mercè i la Casa d’Acollida. Arribat el moment de la Comunió vam cantar: “Jesucrist ens ha estimat com ningú mai no ha estimat”. La germana Maria Teresa ens adreçà unes paraules: Hola, adiós y gracias. Ha llegado la hora de decir adiós a las personas que se han cruzado en nuestras vidas y nos han acompañado. Gracias a todos los que nos han ayudado y colaborado de diferentes formas i adiós a las autoridades civiles y eclesiásticas. A todos, gracias. También gracias porque todos los aquí presentes nos habéis dado la oportunidad de acercarnos a las personas. Todas las hermanas que hemos estado en Tortosa: Sor Bibiana, sor Regina, sor Ma Teresa, sor Mercè, sor Emilia, sor Ramona, sor Victoriana, sor María Dolors i +sor Encarna, todas nos hemos sentido estimadas. A todos vosotros: gracias, hola i adiós.
El Sr. Bisbe Enrique, els lliurà un obsequi molt estimat pels tortosins, una imatge de la Mare de Déu de la Cinta. Que la Mare de Déu els acompanye allà on vagen, els digué. Acabà la celebració amb la benedicció final del Sr. Bisbe i l’himne de la Mare de Déu de la Cinta.
I acabo amb algunes de les mateixes paraules que diu el “full-record” que ens van donar moments abans de l’inici de l’Eucaristia d’acció de gràcies: “Han obert les portes de casa als més pobres… però el que més han fet per tots ells, és obrir les portes del cor a tothom per donar empatia, carinyo i acolliment, que són les carències principals de les persones que viuen al carrer” “Gràcies per tot el que hem après de vosaltres!” “Compartir, donar del que es té, estar sempre dispostes a ajudar…” “SEMPRE ESTAREU PRESENTS!”
Maria Joana Querol Beltrán
