Missa Crismal

Catedral, 30 de març de 2021

El dia 30 de març, dimarts Sant, a les 11’30 hores, s’aplegaren a la Catedral gairebé tots els preveres de les Zones Pastorals Centre i Nord del nostre bisbat per celebrar la Missa Crismal, presidits pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. Alguns preveres de la Zona Sud no van poder ser-hi presents a causa del confinament pel coronavirus. També van participar de la celebració tres diaques ordenats recentment i tres diaques permanents, un d’ells ordenat el dia 20 d’aquest mes de març. Aquesta celebració és la festa primordial del sacerdoci de Crist i una celebració eminentment sacerdotal. Van participar-hi també els dos seminaristes de la nostra diòcesi, algunes  religioses i un bon nombre de laics. La part musical fou a càrrec de Mn. Víctor Cardona i Mn. Rubén García dirigí els cants.

Mentre part dels celebrants entraven en processó per la nau central de la Catedral, tots cantàvem:  “Fent grup entorn dels nostres pastors, tots venim cantant”. El diaca permanent Mn. Juan Manuel Borràs, va fer la monició d’entrada., demanant especialment pels preveres i diaques per a que siguin sempre fidels a la seua vocació.  Després de cantar “Senyor, tingueu pietat” i “Glòria a Déu a dalt del cel”, foren proclamades les lectures.  La 1ª del profeta Isaïes ( Is 61, 1-3, 6, 8-9) El Salm responsorial (88, 21-22, 25, 27): “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors”. La 2ª lectura de l’Apocalipsi (1, 5-8). Un diaca permanent proclamà l’Evangeli (Lc 4, 16-21).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia, saludant l’I·lm. Vicari General, Vicaris Episcopals, membres del Capítol Catedral, Mn. Josep Pau Gil i Mn. Javier Goñi que l’any passat celebràreu els 50 anys de la vostra ordenació sacerdotal, Mn. Jordi Bertomeu i Mn. Rodrigo Monfort que també  l’any passat era el 25è aniversari de la vostra ordenació i per la pandèmia no es va poder celebrar, i Mn. José Aillón i Mn. Joaquín Iturat que celebren aquest any els 25 anys de la seua ordenació sacerdotal. També saludo els preveres concelebrants, diaques -col·laboradors del bisbe i preveres-, seminaristes i germans i germanes tots en el Senyor.

La celebració d’avui visibilitza el ministeri sacerdotal. Diu el profeta Isaïes: “A vosaltres us diran: Sacerdots del Senyor, ministres del nostre Déu”. Jesús que ens estima ens ha alliberat amb la seua sang per fer-nos sacerdots dedicats a Déu Pare. Avui beneïm els olis i consagrem el crisma que vam rebre el dia del baptisme i de la confirmació. I els preveres, escollits entre el poble de Déu, el dia de l’ordenació. També la imposició de les mans que no ens separa ni ens allunya del poble de Déu, sinó que estem cridats a ajudar-lo i a ser deixebles del Senyor. També ens ajuda a viure el nostre sacerdoci la consciència de què no som més sants que la resta dels cristians. La nostra consagració està al servei de Déu i del nostre poble i hem de viure amb tota la humilitat, mitjançant la qual el signe de la nostra vida és servir les nostres parròquies. Hem de viure amb humilitat i, “ajudant els sants de la porta del costat, ens ajudem a nosaltres mateixos”, diu el Papa Francesc.

En les lectures del diumenge passat, discutien qui seria més gran en el poble de Déu. En canvi les dones que mai havien discutit entre elles quina seria la més important, no abandonen el Senyor i seran les primeres en experimentar l’alegria de la Resurrecció. Elles van ensenyar als apòstols que és de veritat ser deixebles del Senyor. La vida cristiana és el do més gran que hem rebut i el nostre sacerdoci és un do seu, i si algun dia el nostre ministeri sacerdotal defalleix, pensem que hem estat consagrats al Senyor per a ser pastors cridats per alimentar el nostre poble amb la Paraula i refer-lo amb els sagraments. No actuem en nom propi, sinó que estem visibilitats per parlar de Crist. Aquesta missió ha de ser constant en la nostra vida, perquè no demanem al poble de Déu fidelitat a nosaltres, sinó a Crist. El Senyor desitja que els qui tenen aquesta missió, siguen portadors de vida a la humanitat. Si és així, la nostra il·lusió i la nostra alegria creixeran cada dia i podrem dir: “Gràcies, Senyor, per haver-me fet vostre i com diu sant Agustí, “jo em conformo en ser testimoni de Crist”. Potser l’Església no és com ens agradaria; és veritat que les comunitats són pobres i tots nosaltres tenim defectes, però la nostra amistat en el Senyor no pot estar immersa en el desànim. El Senyor ens ha fet els seus amics i sense aquesta amistat no seríem el que Ell espera de cadascú de nosaltres.

Després renovareu les vostres promeses sacerdotals amb el desig de servir el Senyor. Avui beneirem l’oli del catecúmens i tots els ungirem amb el mateix oli. L’Esperit actua invisiblement en els sagraments. Nosaltres som administradors de la Paraula de Déu, ens posem a servir el Senyor i en conseqüència les persones. No podem desanimar-nos, sinó buscar camins per viure en el si de l’església. Ens uneix Jesucrist i això fa que les diferències no puguen arribar a dividir-nos. Ningú pot pensar que és més que el seu germà i tots hem de valorar el lloc on estem perquè ens uneix el mateix amor al Senyor i participem dels mateixos sagraments. La humilitat és el camí per aconseguir-ho. En aquesta celebració invoquem la Mare del Senyor que ens acompanye per formar una mateixa família. A Ella li encomanem també el fruit del nostre ministeri i la fe de la nostra diòcesi. Que així sigue.

Tot seguit els preveres van fer la renovació de les promeses sacerdotals.“Estimats fills: celebrem la memòria anual del dia en el qual Crist Senyor va conferir el seu sacerdoci als apòstols i a nosaltres. Voleu, doncs, renovar aquelles promeses que un dia féreu davant el vostre bisbe i del poble cristià? Ho vull. … El Sr. Bisbe, dirigint-se al poble de Déu digué:  “Fills estimats, pregueu pels vostres preveres”. I el poble respongué: “Crist, oïu-nos. Crist, escolteu-nos”… Pregueu també per mi. “Que sigui fidel a l’ofici apostòlic… Que el Senyor ens guardi a tots en el seu amor i ens porti tots, pastors i ovelles a la vida eterna. Amén”.

A continuació un grup de preveres en processó, acompanyats d’una religiosa, un laic i una laica van presentar les ofrenes, mentre cantàvem l’himne: “Accepteu, oh Redemptor, el nostre cant de lloança”. Després de l’ofertori, el Sr. Bisbe encensà l’altar i la Creu, i tot seguit un diaca encensà el bisbe, els preveres i tots els fidels. Després del Prefaci vam cantar: “Sant, Sant, Sant” i després de la Consagració, en la pregària pels fidels difunts, vam encomanar els preveres que havien mort des de l’última Missa Crismal l’any 2019, ja que l’any 2020 no es va fer aquesta celebració pel confinament a causa de la pandèmia.

Abans de la Doxologia de la pregària eucarística, el Sr. Bisbe va fer la benedicció de l’oli dels malalts: “… beneïu aquest oli que hem preparat perquè els qui siguin ungits experimenten la vostra protecció en el cos i en l’esperit…” Arribat el moment de la Comunió vam cantar: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seua creu i m’acompanyi”. Tot  seguit la benedicció de l’oli dels catecúmens: “…digneu-vos beneir aquest oli i concediu la vostra força als catecúmens que amb ell seran ungits…” Finalment la consagració del sant Crisma: “…Preguem, germans, Déu Pare Omnipotent i demanem-li que beneeixi i santifique aquest Crisma, a fi que…tots els qui seran ungits els faci participants de la redempció divina”.  Durant la consagració del Crisma, tots els concelebrants estenen la mà dreta.

El Sr. Bisbe digué: Abans de la benedicció final vull manifestar la meua alegria per haver pogut celebrar la Missa Crismal. El dia 10 d’abril, el diaca Cristian rebrà l’ordenació presbiteral. Us convido a tots a la celebració d’un nou prevere de la nostra diòcesi. I amb la solemne benedicció  final i les paraules del diaca Santi: “En el nom del Senyor, podeu anar-vos-en en pau”, acabà la celebració de la Missa Crismal. Donem gràcies a Déu per aquesta celebració  eminentment sacerdotal. Preguem pel nostre bisbe Enrique i pel  presbiteri diocesà i demanem al Senyor que ens concedeixi vocacions al sacerdoci.

Maria Joana Querol Beltrán

X