MARIA IMMACULADA I JOAN EL BAPTISTA 11-12-2022

En el camí de l’Advent cap a Nadal hi tenen lloc destacat la Immaculada i Joan el Baptista. Maria de Natzaret, la Puríssima és el contrapunt a la dona –Eva– que es deixà enganyar pel Maligne –la serp-. Maria és també la dona de la qual ja al proto-evangeli dels inicis Déu va prometre que, en la lluita entre el Creador de tota bondat i el Maligne, al final venceria un del llinatge de la dona. Maria és la que donà a Déu un “sí” total, mantenint-lo amb plena fidelitat: un “sí” més al projectista-Déu que no pas a un projecte detallat que l’àngel de Déu no li explica, mereixent així ser anomenada plena de gràcia: plena perquè Déu hi abocà generosament la seva gràcia i també perquè Maria va acollir i va fer fructificar la gràcia divina rebuda. Maria és la que, en previsió dels mèrits del seu Fill Jesucrist fou exempta de tota màcula de pecat original.

Joan el Baptista, home enviat de Déu i vingut a donar testimoni de la Llum perquè gràcies a ell tothom cregui en Crist, la Llum veritable (Jn 1,7), era a la presó: lloc gens estrany pels testimonis-màrtirs de Déu. D’allí estant, sent dir el que feia Crist i envia els seus deixebles a preguntar-li: “Sou Vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Potser al Precursor, havent anunciat que el qui ve després de mi és més poderós que jo i que Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc (Mt 3,11), ara li han entrat dubtes sobre l‘autenticitat de l’estil messiànic de Jesús. O potser Joan només vol que els seus deixebles vegin com els cecs hi veuen, els coixos caminen i els pobres reben l’anunci de la Bona Noticia. Sigui com sigui, la resposta de Jesús és modèlica: Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit. És la mateixa consigna que Jesús donà als primers que se li acosten preguntant Mestre, on us allotgeu? Quin és el vostre estil de vida?; i Ell els va dir: Veniu i ho veureu (Jn 1,39)

El crit d’aquest 3er diumenge d’Advent és clar: Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten. Sigueu valents, no tingueu por! Imiteu l’estil coratjós de Joan el Baptista que no va ser canya sacsejada pel vent de les modes del moment, ni tampoc un hedonista del plaer amb vestits delicats, instal·lat als palaus dels reis. Entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap més gran que Joan Baptista: és cert. Però els cristians no podem oblidar l’honor exigent del nostre Baptisme, pel qual tanmateix el més petit al Regne del cel és mes gran que ell. L’Església i el món necessiten avui cristians ferms que no siguin canya sacsejada pel vent d’allò que es cotitza com a políticament correcte.

Ens cal, però, la paciència perseverant del pagès que espera els fruits preciosos de la terra assaonant-la amb les pluges primerenques i tardanes: assaonar la terra bona que som cada fill de Déu és conrear la nostra identitat baptismal amb la pregària diària i l’Eucaristia dominical perquè el nostre testimoniatge missioner sigui de debò engrescador.

La llum de la “corona d’Advent” creix: que aquest símbol litúrgic sigui també termòmetre del creixement de la nostra esperança nadalenca.

La terra eixuta d’un món sense Déu i el desert de la superficialitat mundana gemeguen per posar-se ja de festa. Però aquesta meravella, que serà obra del Déu que ve per a fer justícia i salvar-nos, reclama l’aportació sinodal del seus fills. Només llavors per la gràcia de Déu i el suport del nostre estil de vida es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran, tornant al Senyor els qui Ell haurà rescatat.

José-Luis Arín Roig