MARIA I L’ESGLÉSIA 07-09-2014

L’estiu i el començament del mes de setembre estan plens de celebracions en els nostres pobles i ciutats en honor dels sants patrons. Moltes d’aquestes festes estan dedicades a la Mare de Déu, que és venerada en les nostres terres amb moltes advocacions. En la catedral de Tortosa, seu de la diòcesi, celebrem el primer diumenge de setembre la festivitat de la Mare de Déu de la Cinta. D’una manera espontània el poble cristià expressa en aquestes celebracions la relació singular que uneix a Maria amb l’Església.

En el Concili Vaticà II el magisteri de l’Església ha expressat amb claredat aquesta relació. En el número 53 de la Lumen Gentium s’afirma: “(La Mare de Déu) és considerada membre extraordinari i totalment singular de l’Església, i la seva figura i model més excels en la fe i en la caritat, i l’Església Catòlica, instruïda per l’Esperit Sant, la venera com a Mare amantíssima amb efecte de pietat filial” (LG 53). En aquesta afirmació s’expressa una triple relació de la Mare de Déu amb l’Església: s’afirma que és membre de l’Església, prototip i model de la mateixa i ensenya que l’Església, “instruïda per l’Esperit Sant, la venera com a mare amantíssima”.

Que és membre extraordinari de l’Església significa que la seua vivència de l’Evangeli té un caràcter únic. A diferència dels sants, en els que destaca sempre un aspecte de l’Evangeli, quan contemplem el camí de fe de Maria, tenim la sensació que en ella no destaca res. Aquest “no destacar res” no significa mediocritat en la vivència de l’Evangeli, sinó l’harmonia amb què Maria ha sabut integrar totes les exigències de l’Evangeli en la seua vida. Podem dir que si en ella no destaca res és perquè en realitat destaca la totalitat de l’Evangeli viscut amb una plenitud i una perfecció absolutes.

Per ser model de l’Església cal afirmar que la santedat de Maria és inseparable de la santedat de l’Església, que l’Església, encara que estiga formada per pecadors, és essencialment santa perquè Maria, que és plenament santa, és membre de l’Església. La santedat de l’Església no és únicament cosa del futur, sinó que ja s’ha realitzat en un dels seus membres.

La maternitat de Maria li recorda a l’Església com està cridada a viure la seua missió en el món. L’Església actua en ell per a testificar l’amor de Déu als homes, no per a condemnar-lo sinó perquè el món se salve per Crist. L’amor de l’Església als homes ha de ser patern i matern. A exemple de Maria l’Església ha de ser per a tots una autèntica mare de misericòrdia, ha d’estimar a tots els homes a la manera de Maria.

Que les celebracions dels nostres pobles ens ajuden a mirar Maria amb ulls de fe i d’amor, a viure cada dia l’Evangeli amb major plenitud, a progressar pel camí de la santedat i a estimar amb misericòrdia a tots els homes.

Que experimentem tots la protecció de Maria.

 

+ Enrique Benavent Vidal

Bisbe de Tortosa

X