Homilia de Mons. Enrique Benavent en la solemne Eucaristia dedicada a la Mare de Déu de la Cinta

– Lectures:
1a: Is 7,10-14;8.10
Salm: Jdt 13,18-19
2a: Ap 11,19;12,1-3.10
Ev: Lc 3,39-42

Il.lm. Sr. Vicari General
Excm. Capítol catedralici
Rectors de les parròquies de la ciutat; germans en el sacerdoci
Il.lm. Sr. Alcalde i regidors de l’ajuntament de la ciutat
Autoritats civils i militars
Sr. Majordom en Cap de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, que aquest any,
en la celebració del quart centenari de la seua fundació,
teniu el privilegi de portar l’Estàndard de la Mare de Déu
Cort d’honor de la Mare de Déu de la Cinta
Reina i Reina infantil; pubilles i pubilletes
Benvolguts germans tots en el Senyor

1. La nit va tornar-se dia

Mossèn Tomàs Bellpuig, en una de les estrofes dels goigs que va escriure en honor de la Mare de Déu de la Cinta, ens fa reviure el moment en què, segons la tradició, la Mare del Senyor es va fer present en la nostra Catedral per a deixar com a signe del seu amor eixe tresor que conservem aquí a Tortosa. Es tracta d’un tresor que materialment no és el més valuós dels que es conserven en aquesta Seu; més bé diria jo que és el més pobre, el més humil i el més senzill. Però per a tots nosaltres, com cantem en l’himne de Joan Moreira, és el nostre tresor. Mn. Tomàs Bellpuig descriu eixe moment amb aquestes paraules:

la nit va tornar-se dia
dins del temple tortosí,
quan va baixar-hi Maria
portant son tresor diví,
com si tota l’estelada
a la terra ens baixés

Des d’eixe moment, eixa llum no ha deixat d’il·luminar la vida de Tortosa i dels tortosins, que en les foscors i dificultats mirem sempre a la Mare del Senyor.

Aquell fet va iniciar una història de fe en la nostra ciutat, una història que ha anat de menys a més i que ha tingut moments molt significatius. Com tots sabeu, enguany estem celebrant un d’eixos moments. Fa 400 anys, amb el desig de fomentar la devoció a la Mare de Déu, el meu predecessor el Bisbe Lluís de Tena va fundar la Reial Arxiconfraria. Gràcies al seu treball, a Tortosa s’ha conservat i ha anat fent-se més fort el lligam que uneix a tots els tortosins amb la Mare del Senyor. Vull aprofitar aquesta celebració per agrair públicament a la Reial Arxiconfraria el gran esforç que ha fet i està fent per celebrar aquest quart centenari de la seua fundació amb tanta dignitat; un centenari del què quedarà el record en alguns elements que faran més gran, si cap, la història de la devoció de Tortosa a la Santa Cinta. Pensem en el reliquiari menor o en aquesta bella imatge que presidirà en uns mesos la façana principal de la catedral, una façana que avui ja està oberta a tota la ciutat.

2. Història de gràcia i de d’agraïment

La història de la Cinta és rica en fets i moments. Els testimonis són nombrosos. Però eixa història de devoció es té que convertir en cadascú de nosaltres en una història de gràcia. En la vida de l’Església allò que és més important no és el que es veu sinó el que no es veu; allò que succeeix en el cor de les persones, en la relació més íntima de cadascú de nosaltres amb Déu. Per això vaig demanat al Sant Pare que aquest quart centenari fos també un Any Jubilar, un any de gràcia, perquè quede el missatge de què allò que hem intentat és que aquesta història de devoció esdevingui una història de gràcia en el cor dels tortosins. Si tot quedés en manifestacions externes i no s’interioritzés res en el nostre cor, la fe es convertiria en quelcom buit. Lo important de la història de la devoció a la Mare de Déu de la Cinta és la fe viscuda en la pregària, en l’agraïment, en l’alegria, en la relació personal amb la Mare del Senyor.

En l’Evangeli que s’ha proclamat hem recordat un esdeveniment de la vida de Maria en el que expressa els seus sentiments. És eixe moment de la visitació quan es troben dos dones que viuen sota el signe de la gràcia. Cadascuna d’elles a la seua manera ha viscut una història de gràcia. Les dos esperen un fill, però la veritat més profunda és quelcom que únicament saben elles: el Fill de Maria, concebut per obra de l’Esperit Sant, és el fill de Déu i per això Maria és beneïda entre totes les dones. La seua cosina Elisabet sap també que el seu fill és un regal que Déu li ha fet a ella, que havia perdut l’esperança d’una descendència. Això és lo més íntim, lo més personal, lo que únicament elles saben, lo que no és visible per als homes. I quina és la seua resposta a eixa gràcia de Déu?: agraïment i alegria. La història de la devoció a la Mare de Déu de la Cinta ha de ser una història de gràcia: Maria ens porta a reconèixer l’amor de Déu en la nostra vida, a respondre a la gràcia amb l’agraïment i a saber demanar-li perdó a Déu quan en algun moment ens mostrem desagraïts en vers Ell. Que la Cinta faça que el nostre cor i el de Maria, en vida i en mort, siguen un sol cor en l’alegria i l’agraïment a Déu.

3. El signe d’amor a la Mare del Senyor

Veniu tortosins. La Cinta mo’l demana, domen-li’l cor. Benvolgudes pubilles i pubilletes, vosaltres esteu cridades amb tots els joves de la nostra ciutat a què aquesta història que té pàgines d’or continue viva entre nosaltres. Aquestes pàgines d’or no són altres que els abundosos fruits de santedat que han fructificat en la nostra ciutat: pensem en sant Francesc Gil de Frederich; en el beat Manuel Domingo i Sol; en santa Maria Rosa Molas; i en tots els sants i Beats de la nostra diòcesi; un d’ells, el beat Josep Maria Peris, va musicar l’himne que aquests dies amb tanta devoció li cantem a la Mare de Déu de la Cinta. Vosaltres, tots els joves, esteu cridats a què aquesta història continue viva. No oblidem que el que més agrada a la Mare del Senyor és que el joves viviu en amistat amb el seu Fill. Eixe és el millor regal d’amor que li podem fer a la Mare del Senyor. Si vivim així, aquella llum que va fer a la nit tornar-se dia dins del temple tortosí, com si tota l’estelada a Tortosa mos baixés, il·lumine el nostre món.

No estem vivint moments fàcils. Fa unes setmanes hem tingut l’experiència dolorosa de la mort i el terrorisme molt a prop de nosaltres. De vegades no sabem com hem de respondre a aquestes noves amenaces. Si malgrat les dificultats que comporta la convivència entre persones de distintes cultures, no ens deixem dominar per l’odi i pel desig de venjança, la llum de Maria il·luminarà el nostre món.

Estem també vivint dies en els que a tots ens preocupa com serà el futur del nostre poble. Que la llum de Maria ens porte a nosaltres i als qui tenen responsabilitats públiques a buscar junts un futur en pau, mitjançant un diàleg basat en la veritat.

Que la llum que Maria ens va portar, que és la llum que ens duu a ser amics del Senyor i que fa de nosaltres els cristians homes i dones de pau i de reconciliació, ompli la nostra vida i el nostre món; que done fortalesa als qui passen per moments de sofriments i esperança als qui no tenen un futur clar. Que Maria sigui per a tots consol i esperança.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa