L’ESPERIT I LA VIDA DEL CRISTIÀ 04-06-2017

La solemnitat de la Pentecosta no és únicament el dia en què finalitza el temps pasqual. Celebrem l’esdeveniment en el qual la Pasqua arriba a la seua plenitud. L’Esperit que el Pare envia sobre l’Església naixent, que penetra fins al fons del cor dels creients i que omple tota la terra, és el fruit de la Pasqua. Crist va viure, va pregar, va morir i va ressuscitar per aconseguir-nos el do de l’Esperit de manera que, perdonats els nostres pecats i fets criatures noves per la seua acció en nosaltres, estimem Déu, visquem com a fills seus i aconseguim la meta a què hem estat cridats en el nostre baptisme: la santedat.

La seua presència i acció en nosaltres és tan discreta i silenciosa que fàcilment caiem en un “oblit de l’Esperit”. I d’altra banda és absolutament necessària per a la vida cristiana, que és la vida de la gràcia. Si en cadascú de nosaltres hi ha quelcom de santedat és perquè Ell habita en el nostre interior; si en algun moment tenim una experiència vertadera d’oració, és perquè l’Esperit ens ensenya com hem de pregar i ens mou a dir a Déu “Abbá”; si al llarg de la nostra vida aconseguim vèncer les apetències egoistes que ens dominen, és perquè no vivim segons les obres de la carn, sinó segons l’Esperit… Tot el que hi ha en nosaltres de bo i sant és fruit de la seua acció en els nostres cors.

Els sants pares s’han servit d’experiències quotidianes per ajudar-nos a comprendre la necessitat que tenim de l’Esperit per a la vida de l’ànima i perquè entenguem el seu mode d’actuar. Vegem dos dels innumerables testimonis que trobem en la tradició de l’Església.

Sant Hilari de Poitiers es fixa en els sentits del cos humà. Perquè s’activen és necessari un estímul exterior: l’home té ulls, oïdes, olfacte, etc… Aquests sentits són capacitats que hi ha al cos, però sense llum l’ull no pot veure; sense so l’oïda no pot exercir la seua funció pròpia; sense olor l’olfacte no ol. De la mateixa manera, l’home té una capacitat innata d’entendre a Déu, però “si no rep per la fe el Do que és l’Esperit, li faltarà llum per a arribar a eixe coneixement”. Sense l’Esperit no podem arribar a les realitats divines, perquè Ell és la llum que ens obri al coneixement de Déu.

Sant Ciril de Jerusalem afirma que el Senyor es va servir del terme aigua per a designar la gràcia de l’Esperit, perquè l’aigua ho sosté tot, és imprescindible per a l’herba i els animals, perquè descendeix del cel i, sent la mateixa aigua, produeix efectes diferents: uns en les palmeres, altres en les vinyes, etc… Igual que sense aigua no seria possible la vida en el nostre món, sense l’Esperit la vida cristiana desapareixeria. I de la mateixa manera que l’aigua que cau del cel és la mateixa per a totes les plantes i fa que cadascuna d’elles produeixi el seu propi fruit, tots els creients rebem el mateix Esperit per a viure la vocació a la santedat. Però perquè arribem a eixa meta, l’Esperit produeix efectes distints en cadascú de nosaltres: a uns els dóna la saviesa; a altres la fortalesa per al martiri; a d’altres el do de la misericòrdia, etc…

Que en aquesta solemnitat de Pentecosta els nostres cors s’obrin a l’Esperit de Déu perquè l’Església es renove cada dia en santedat. Aquest ha de ser el fruit de les celebracions pasquals.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa