L’ESGLÉSIA, SERVIDORA DELS POBRES (III) 07-06-2015

La crisi que estem vivint es manifesta en les distintes pobreses que trobem en la nostra societat, situacions que no poden deixar d’interpel·lar la consciència dels cristians i de qualsevol persona de bona voluntat. En la instrucció pastoral L’Església, servidora dels pobres es mencionen aquelles que resulten més visibles i que constitueixen una crida a créixer en la caritat. Es tracta de certes situacions que a ningú li resulten llunyanes. Tots coneixem persones que han passat o estan passant per elles.

En primer lloc es descriu la situació de moltes famílies que han sigut colpejades per la crisi. La falta d’ocupació que experimenten en algun dels seus membres; la disminució de la capacitat adquisitiva; el fenomen de la desocupació juvenil, que obliga tants joves a emigrar per trobar treball; les dificultats que tenen els joves per formar una família degut a les condicions laborals; les dificultats insalvables que tenen les persones majors de 50 anys per a trobar treball; la “feminització de la pobresa”, etc… són fenòmens que sovint afecten negativament la convivència familiar i que contribueixen a agreujar alguns comportaments que també posen en crisi la institució familiar: envelliment de la població per la baixa natalitat i l’increment del nombre d’avortaments, augment de les ruptures familiars i de les unions extramatrimonials, etc…

La crisi ha afectat també a certs grups de la societat que en altres temps eren fonamentals per a l’economia: el món rural i els homes i dones del mar. Mentre que les despeses de producció s’han incrementat, els beneficis han disminuït. S’ha produït una transformació econòmica que ha provocat la despoblació i l’envelliment de molts dels nostres pobles.

El fenomen de l’emigració ha provocat també situacions noves de pobresa. Ens trobem davant d’un nou cicle migratori. I aquest fet, que en si mateix ofereix grans possibilitats a la nostra societat, en un primer moment ens planteja una sèrie de reptes. De fet, sovint veiem que “els immigrants són els pobres entre els pobres” (núm. 9), els qui més pateixen els efectes d’una crisi que ells no han provocat. De fet, en els darrers temps, a causa de la situació econòmica que estem vivint, hi ha una tendència, que s’ha estès tant entre les autoritats com en àmplies capes de la nostra societat, a retallar-los els seus drets. “Els més pobres entre nosaltres són els estrangers sense papers, als quals no se’ls faciliten serveis bàsics” (núm. 9). Certament, cal reconèixer que la problemàtica que plantegen els fenòmens migratoris és complexa i no té fàcil solució, però els cristians no podem oblidar que tot ésser humà, pel fet de pertànyer a la família humana, és titular d’aquells drets fonamentals per a la vida, i subjecte d’uns deures bàsics amb la societat que l’acull.

Ens hem plantejat alguna vegada en les nostres parròquies i comunitats com estem reaccionant davant d’aquestes pobreses?

Que el Senyor ens concedeixi la seua pau.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

X