SETMANA SANTA 28-03-2021

La setmana passada ens referíem a dos de les causes de la crisi que estem vivint, que tenen a veure amb la concepció de l’home i de la societat que s’ha generalitzat en la mentalitat del nostre temps (una forma d’entendre la vida social que oblida la primacia de l`esser humà, i una cultura on es valora tot allò que té un efecte immediat). En la instrucció pastoral L’Església, servidora dels pobres, s’indiquen altres, que tenen a veure amb certes formes d’entendre el desenvolupament econòmic i amb certs comportaments que s’han estès més del que seria desitjable en la nostra societat.

En el nostre sistema econòmic s’accepten moltes vegades com a inevitables algunes conviccions que condueixen a una separació entre les lleis de l’economia i la llei moral, a un oblit de l’ètica en la vida econòmica i a renunciar a lluitar per aquells objectius que són els que, en definitiva, dignifiquen la vida de la societat i de les persones: la justícia i la solidaritat amb els més pobres. Entre aquestes conviccions, la que amb més freqüència se sent és que les lleis de l’economia són incontrolables i que, per tant, la crisi s’explica perquè vivim en un marc econòmic inevitable i no per motius ètics o morals. En el fons, en algunes polítiques econòmiques hi ha una resistència a acceptar que “ha estat el comportament irracional o immoral dels individus o institucions la causa principal de la situació econòmica actual” (núm. 21).

Aquestes conviccions han conduït a certs comportaments inspirats en el principi que “més és igual a millor”: una bombolla immobiliària propiciada per entitats bancàries i moltes vegades encoratjada per les autoritats, que ha portat a la ruïna de moltes famílies; una regulació i supervisió insuficients de les entitats financeres que també ha provocat situacions d’angoixa en moltes persones, o un endeutament excessiu d’institucions que ha obligat a una sèrie de retallades en molts serveis socials bàsics. Tot això ha provocat un “augment de la desigualtat i de l’exclusió social, lo qual representa sens dubte una seriosa amenaça a llarg termini” (núm. 19). En el fons, tota aquesta manera d’entendre l’economia té el seu origen en una idolatria dels diners i dels béns materials, que porta a convertir el rendiment econòmic en el fonament de la vida de les persones i de les societats.

Entre els comportaments “derivats de la cobdícia financera i l’avarícia personal”, que també han conduït o agreujat la situació de crisi, el document menciona el fenomen de la corrupció, un fet que ha provocat “alarma social” i que ha despertat “gran preocupació entre els ciutadans” (núm. 10). Citant el Compendi de la doctrina social de l’Església, la instrucció recorda que la corrupció política “compromet el funcionament correcte de l’estat…, introdueix una creixent desconfiança respecte a les institucions públiques, causant un progressiu menyspreu dels ciutadans per la política i els seus representants” (núm. 11). Els bisbes no podem més que considerar “aquesta situació com una greu deformació del sistema polític” (núm. 11).

Que el Senyor ens concedisca la seua pau.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

X