Les Rogatives i les Primes

Quan arriba el temps de Pasqua els camins dels Ports s’omplen de pregàries, podem escoltar el que ix del cor de la gent:

Dona nobis salutem et pacem, et pluviam de caelis …
Regina caeli, laetare, alleluia;
quia quem meruisti portare, alleluia:
resurrexit, sicut dixit, alleluia
ora pro nobis Deum, alleluia.
Ne recorderis pecata mea Domine …
Liberame Domine de morte aeterna
In die illa tremenda…

Enguany són especials, després d’uns anys limitats per la pandèmia, podem celebrar totes les rogatives i les primes, les ermites i peirons són una crida a la gent, alguns, potser per simple tradició, però el fet és que tots, dins del nostre cor, caminem per unir les nostres veus a les de la gent de tots els pobles per elevar-les al Senyor, cadascú seguint les pròpies devocions particulars.

Són moltes les que tenim: sant Marc, sant Pere, sant Cristòfol, la Santa Creu, sant Isidre, santa Llúcia… , són molts els llocs que visitem: Les Alberedes, els Llivis, la Balma, Vallivana, el Riu de les Corces, la Llaqua … Certament no podem recordar-les totes, però sí podem afirmar que des de tots els nostres pobles ressonen les mateixes pregàries, tota la comarca es converteix en un crit de lloança a Nostre Senyor, però no només és la lloança, perquè sempre ressona la petició i, enguany, especialment:

Vos supliquem, Senyor, Déu nostre,
que mireu els nostres termes
amb ulls benignes i rostre complaent:
envieu damunt d’ells la vostra benedicció
i conserveu els seus fruits,
de manera que la pedregada no se’ls emporte,
les ventades no els arruïnen,
la força de la tempesta no els destrosse,
la sequera no els creme,
els animals no els roseguen,
i l’excés de pluja no els face malbé,
ans arriben a plena maduresa
i els puguem collir sans i sencers,
abundants i ben granats.

Que siguem escoltats i que puguem continuar per molt de temps en el seguiment de les nostres devocions tradicionals.

Pura i Eduard