LES OBRES DE MISERICÒRDIA (V): ENSENYAR, ACONSELLAR, CORREGIR 10-07-2016

Sant Agustí, al mencionar les obres de misericòrdia, a les indicades per Crist en el cap. 25 de l’evangeli de Sant Mateu afegeix altres: corregir el dèbil, consolar l’afligit, orientar a qui va errat, aconsellar a qui dubta i ser indulgent amb el pecador. Com veiem, ja distingia entre obres de misericòrdia corporals i espirituals. Serà amb Sant Tomàs d’Aquino quan la llista de set obres de misericòrdia espirituals (juntament a les set corporals) es consolidarà definitivament en la tradició cristiana.

Actualment tots valoren les obres de misericòrdia corporals perquè responen a necessitats constatables. Però no podem oblidar que, si prescindim de les espirituals, la caritat cristiana és fàcilment engolida per un activisme que es torna incapaç de veure que el necessitat és una persona humana. Les obres de misericòrdia espirituals ens recorden també que, a més de les pobreses materials, hi ha altres pobreses humanes que, encara que sovint estan unides a les corporals, també poden donar-se en persones a qui no els falta res. A més, aquestes obres de misericòrdia espirituals ens porten a una vivència amorosa de la relació amb les persones que pateixen necessitats materials.

La setmana passada ja ens vam referir a una d’aquestes obres de misericòrdia espirituals: qui visita al malalt o al pres ha de portar-li el consol de l’amor. Hui ens aturem breument en altres tres que tenen un element comú: el seu instrument no és un altre que la paraula.

Segurament molts hem conegut persones que viuen en un estat permanent d’incertesa, d’inseguretat en les seues decisions o de dubte. Aquestes persones dubitatives generalment són dèbils, moltes d’elles viuen sentiments de por o d’angoixa que les porten a situacions d’autèntic patiment. Junt al dubte, la ignorància és també una altra forma de pobresa que pot assumir formes diverses. La més evident és la d’aquells que no poden accedir a una educació digna. Però hi ha persones que, sent molt cultes, en certa mesura són ignorants perquè no viuen amb senzillesa o humilitat, es creuen superiors als altres i són incapaços de reconèixer les pròpies carències. I actualment en el nostre món ens trobem amb la pobresa d’aquells que, per influx de l’ambient cultural, viuen en una situació d’ignorància religiosa i rebutgen Déu i Jesucrist sense haver-los conegut. Finalment, pensem també en aquelles persones que busquen la felicitat per camins que els porten a l’autodestrucció o que generen patiments i mals als qui els envolten.

Aquestes persones són pobres. Com podem remeiar les seues pobreses? Amb una paraula adequada, pronunciada amb amor i humilitat, sense prepotència; que tinga en compte la situació de cada persona; que anime a l’angoixat; que il·lumine a qui no aconsegueix descobrir la veritat de la pròpia vida; que òbriga els ulls per descobrir la verdadera saviesa; i que corregisca amb amor a qui erra.

Demanem al Senyor que ens done la saviesa de cor que necessitem per practicar aquestes obres de misericòrdia.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X