Les Filles de la Caritat s’acomiaden de Tortosa
Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül van venir a fundar a Tortosa, un dels fruits del Concili Provincial Tarraconense celebrat a Sant Cugat del Vallés l’any 1995. La germana de la Caritat, Catalina Verdera, va ser membre conciliar i essent bisbe de la nostra diòcesi Mons. Lluís Martínez Sistach, es va decidir fundar una Casa d’Acollida per a transeünts, on trobarien per a un dia, una llar per a la seua higiene personal, sopar, dormir i esmorzar. La casa ha estat atesa per les germanes Paüles, les Filles de la Caritat, fins el seu destí a Barcelona.
Seguint el carisma del seu fundador han acollit de cor tots els necessitats que allí s’han apropat durant vint-i-sis anys. Sempre han trobat una bona acollida, un sostre, un plat i un lloc per descansar. La Casa d’Acollida segueix oberta per al més desvalguts de la societat. La sra. Anna Algueró n’és la presidenta, i la responsable la sra. Guadalupe Accensi. Des del principi del seu funcionament, sempre han hagut persones que de manera altruista han col·laborat amb la seua ajuda personal de treball i algunes també amb la seua aportació econòmica.
Les Filles de la Caritat seguint les petjades de Sant Vicenç de Paúl i de la seva cofundadora santa Lluïsa de Marillac, el 25 de març de 1642, es van oferir totalment al Senyor per treballar pels més pobres. Així va nàixer la congregació que tenia “per objectiu la humilitat, per monestir la casa dels malalts, per cel·la la cambra de l’afligit i per claustre els carrers o les sales de l’hospital”.
A la Casa d’Acollida de Tortosa, la gna. Maria Teresa fou de les primeres en arribar i després d’uns anys, la gna. Mercè. Les dues van romandre a Tortosa fins al seu destí a Barcelona a finals d’abril. Més endavant va venir la gna. Dolors i l’última en arribar fou la gna, Encarna, que al mes de novembre de 2020 va ser cridada a la Casa del Pare a conseqüència del coronavirus.
Quan les Filles de la Caritat, Maria Teresa i Mercè, sabien que serien destinades a Barcelona, es va celebrar a la catedral una Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent i concelebrada per sis sacerdots. Van participar de la celebració un bon nombre de tortosins/es. El Sr. Bisbe en l’homilia, digué entre altre coses: Avui la nostra celebració té un doble sentiment: 1) De gratitud a les Filles de la Caritat que durant vint-i-sis anys s’han donat a la Casa d’Acollida. Els agraïm el treball que han fet a partir de l’amor de Crist. Han estat un testimoniatge de caritat, de lliurament i acollida. Hem de donar gràcies a Déu. Fa uns dos o tres anys, en una entrevista a la TV local, van donar testimoni de la seua vida; testimoni d’humilitat, de pobresa i d’amor als pobres. Diu sant Tomàs de Villanueva: “Ningú pot estimar els pobres, si no estima la pobresa”. Això ens produeix un sentiment de gratitud al Senyor. 2) L’altre sentiment és que amb la seua marxa, la vida de la diòcesi i de la nostra ciutat s’empobreix perquè perdem un testimoniatge de caritat que serà menys visible entre nosaltres. Tots valorem el que han fet les Filles de la Caritat amb la seua presència a Tortosa. Per això el seu testimoni no ha de ser només un signe de caritat, sinó un exemple per als qui les hem conegudes. Volem expressar-los el nostre agraïment per tot el que han fet durant aquests vint-i-sis anys a la nostra ciutat i a la nostra diòcesi. Moltes gràcies.
La germana Maria Teresa ens adreçà unes paraules: Hola, adiós y gracias. Ha llegado la hora de decir adiós a las personas que se han cruzado en nuestras vidas y nos han acompañado. Gracias a todos los que nos han ayudado y colaborado de diferentes formas i adiós a las autoridades civiles y eclesiásticas. A todos, gracias. También gracias porque todos los aquí presentes nos habéis dado la oportunidad de acercarnos a las personas. Todas las hermanas que hemos estado en Tortosa: Sor Bibiana, sor Regina, sor Ma Teresa, sor Mercè, sor Emilia, sor Ramona, sor Victoriana, sor María Dolors i sor Encarna, todas nos hemos sentido estimadas. A todos vosotros: gracias, hola i adiós.
El nostre bisbe Enrique, els lliurà un obsequi molt estimat pels tortosins, una imatge de la Mare de Déu de la Cinta i els digué: “Que la Mare de Déu els acompanye allà on vagin”. Acabà la celebració amb la benedicció final del Sr. Bisbe i l’himne de la Mare de Déu de la Cinta.
I acabo amb algunes de les mateixes paraules que diu el “full-record” que ens van donar moments abans de l’inici de l’Eucaristia d’acció de gràcies: “Han obert les portes de casa als més pobres… però el que més han fet per tots ells, és obrir les portes del cor a tothom per donar empatia, carinyo i acolliment, que són les carències principals de les persones que viuen al carrer. Gràcies per tot el que hem après de vosaltres! “Compartir, donar del que es té, estar sempre dispostes a ajudar…” “SEMPRE ESTAREU PRESENTS!”
Maria Joana Querol Beltrán
