LAUDATO SI’ (VII) 03-01-2016

En els darrers tres capítols de l’encíclica Laudato si’ el Papa ens ofereix les seues propostes per afrontar la qüestió ecològica. Com ja hem indicat en comentaris anteriors, no es tracta de propostes de caràcter polític, sinó de naturalesa ètica. Dèiem en Vida diocesana del 22 de novembre de 2015, que el Papa dedicava el capítol quart a reflexionar sobre la necessitat d’una ecologia integral. En el capítol cinquè ens recorda que la qüestió ecològica només es pot resoldre des d’un diàleg sincer i transparent a distints nivells.

En primer lloc ha d’establir-se un diàleg sobre el medi ambient en l’àmbit polític, tant a nivell de política internacional com nacional i local. Les conseqüències d’un mal ús dels recursos naturals afecten tota la humanitat, per tant, els problemes han de resoldre’s entre tots. A més, donada la interdependència que hui es dóna en el nostre planeta, l’ideal de justícia ha de buscar-se per a tots. Unes solucions per defensar els interessos d’uns pobles a costa d’altres només provoquen desigualtats i problemes presents i futurs.

Ha d’implantar-se també un diàleg caracteritzat per la claredat i la transparència en els processos d’elaboració de projectes industrials i en les decisions sobre la seua execució. Aquest diàleg es desenvolupa sobretot en l’àmbit del sistema econòmic i productiu. Hui no és admissible que les qüestions referents a l’impacte ambiental no s’estudien prèviament a l’aprovació de determinats projectes. No és èticament acceptable la persistència de comportaments corruptes, que amaguen o falsifiquen el vertader impacte ambiental de determinats projectes a canvi de favors o avantatges de caràcter polític o econòmic. Perquè açò siga possible, cal aconseguir que els estudis sobre l’impacte ambiental dels projectes siguen realitzats per organismes independents enfront de qualsevol pressió política o econòmica.

El Papa recorda que aquests processos de diàleg en l’àmbit de la política i de l’economia han d’orientar-se pel desig que totes les persones arriben a tindre unes condicions dignes de vida. Per això, a l’hora de prendre decisions no es pot oblidar que “la política no ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia” (núm. 189). Hui, continua el Papa, “necessitem imperiosament que la política i l’economia, en diàleg, es col·loquen decididament al servei de la vida, especialment de la vida humana” (núm. 189).

Però la política i l’economia no són els únics actors d’aquest diàleg: la ciència i les religions tenen també una paraula que dir al nostre món. Les religions aporten una reflexió sobre el sentit de les coses, del seu fi, de les motivacions que justifiquen el seu ús, dels principis ètics que ens protegeixen d’un ús abusiu de la creació, que les ciències positives no poden oferir per si mateixes. Per això, el diàleg interreligiós orientat a la cura de la naturalesa i a la defensa dels pobres és una garantia enfront dels abusos que es produïxen quan ens situem davant de la creació des d’una perspectiva purament economicista.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X