Laudato si’ (VI) 22-11-2015

En els darrers tres capítols de l’encíclica Laudato si’ trobem formulada la proposta que el Papa ofereix després d’haver descrit la situació del nostre món (cap. 1), d’haver recordat els elements fonamentals de la doctrina cristiana de la creació (cap. 2) i d’haver dialogat amb la cultura moderna, posant a la llum alguns dels principis que configuren la mentalitat de l’home d’avui (cap. 3). La proposta del Papa per afrontar aquesta problemàtica tan actual es pot resumir en tres afirmacions: a) la qüestió ecològica afecta a totes les dimensions de la vida humana i, per tant, és necessari formular els principis d’una ecologia integral; b) la qüestió ecològica tan sols es pot afrontar des del diàleg sincer entre totes les instàncies afectades; i c) per salvaguardar la nostra casa comuna són necessaris canvis en els hàbits de vida i arribar a tenir una mirada contemplativa de la realitat i del món. Avui ens centrem en la qüestió de l’ecologia integral.

La qüestió ecològica no és únicament una actitud romàntica de respecte als éssers que ens rodegen. Es tracta d’arribar a una relació equilibrada “entre la natura i la societat que l’habita” (nº 139). En eixa relació intervenen factors socials, econòmics, culturals, polítics, etc. I hem de pensar que aquests factors estan relacionats entre ells: “les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura” (nº 139). No es pot pretendre solucionar algun d’aquests problemes oblidant els altres.

Des d’aquest principi fonamental el Papa ens recorda els elements a tenir en compte per afrontar correctament la qüestió ecològica:

1. Una ecologia integral exigeix el respecte al patrimoni cultural de les distintes societats que habiten el nostre món. Una ecologia que no respecte aquestes riqueses culturals no és autènticament humana.
2. S’han d’afavorir aquells comportaments que disminueixin els efectes deshumanitzadors dels ambients socials, moral o ecològicament degradats, que són agressius per a la vida de les persones. És el que el Papa anomena “ecologia de la vida quotidiana”.
3. No s’ha d’oblidar que els programes per cuidar la nostra casa comuna han d’inspirar-se en el principi del “bé comú” que “pressuposa el respecte a la persona humana com a tal”, que “reclama el benestar social i el desenvolupament dels diversos grups intermedis” entre els quals “destaca especialment la família”, i que “requereix la pau social” (nº 157). Si s’oblida el principi del bé comú, la qüestió ecològica es converteix en una excusa egoista dels països desenvolupats per mantindre la seua qualitat de vida, sense importar les injustícies generades per aquest comportament.
4. S’ha de tindre present que no hem de tenir cura del nostre món pensant únicament en nosaltres. Hem de pensar en el món que deixarem a les generacions futures. Açò és un deure de justícia.

Amb la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.