LAUDATO SI’ (IV) 18-10-2015

Com hem vist en anteriors comentaris, per al Papa Francesc la creació és un “evangeli”, una “paraula” que ens parla de Déu i del seu amor als homes. Però la situació del nostre món ens obliga a adonar-nos-en que la relació que tenim amb la creació no sempre ajuda a que resplendeixi la bondat i l’amor de Déu, que hauria de reflectir-se en totes les criatures. I això es deu moltes vegades a una acció desordenada de l’home sobre la resta de les criatures. En el capítol tercer de l’encíclica es pregunta per les causes d’aquesta situació i ens assenyala dos: “el paradigma tecnocràtic dominant” i “el lloc de l’ésser humà i de la seva acció en el món” (nº 101). Avui ens centrem en la primera.

Sens lloc a dubte una de les característiques del nostre món i de la cultura que ens envolta és la omnipresència de la tecnologia en la nostra vida. Això és el resultat dels descobriments científics dels darrers segles. La tecnologia ha modificat la relació de l’home amb la natura, ja que cada vegada més les capacitats de l’ésser humà per dominar-la i transformar-la són majors. També ha ajudat a millorar la qualitat de vida de les persones i, fins i tot, hem de reconèixer que la tecnologia, amés de la seua utilitat, és capaç de produir coses belles (nº 103). Ara bé, no hem d’oblidar que un desenvolupament científic no suposa necessàriament un autèntic progrés per a la humanitat.

La tecnologia ha possibilitat que el poder de l’home sobre la natura sigue cada vegada major, però el Papa ens fa caure en el compte de que això no està a l’abast de tots: “(eixes capacitats) donen als qui tenen el coneixement, i sobre tot el poder econòmic per a utilitzar-lo, un domini impressionant sobre el conjunt de la humanitat i del món sencer” (nº 104). Amés, això no garanteix que eixe poder sigue utilitzat sempre per al bé de la humanitat: la qüestió que mai deguem d’oblidar és si actualment la humanitat està preparada per utilitzar aquest poder amb encert.

Per altra banda, hem de reconèixer que el paradigma tecnològic té una dinàmica invasora: tendeix cada vegada més a exercir el seu domini sobre la societat i la vida de les persones. Això suposa que “la capacitat de decisió, la llibertat més genuïna i l’espai per a la creativitat dels individus es veuen reduïts” (nº 108). La qual cosa ens porta a preguntar-nos si la cultura tecnològica que ens envolta no acabarà ofegant la llibertat de les persones.

“La llibertat humana (diu el Papa) és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i col·locar-la al servei d’un altre tipus de progrés, més sa, més humà, més social, més integral” (nº 112). El missatge de l’encíclica Laudato Si’ ens vol ajudar a orientar la nostra vida i la de la nostra societat en aquesta direcció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

X