LAUDATO SI’ (I VIII) 10-01-2016

Quan contemplem els greus problemes relacionats amb la cura de la creació i la complexitat de les qüestions que estan en joc, podem sentir la temptació de pensar que nosaltres no podem fer res per solucionar aquesta problemàtica. Els qui tenen capacitat de decisió en l’àmbit de l’economia i de la política són els que poden prendre decisions que orienten la situació en una nova direcció. Les xicotetes opcions que nosaltres podem prendre en la nostra vida personal de poc serviran si els qui tenen grans interessos econòmics i polítics no es decideixen realment a canviar la situació. La temptació del desànim en aquests temes és la més freqüent. El Papa, en canvi, formula una sèrie de propostes en el capítol sisè de l’encíclica que, si tots les posàrem en pràctica, podrien canviar la situació, perquè donarien lloc a una nova mentalitat.

Es tracta de que ens adonem que estem davant d’un desafiament “cultural, espiritual i educatiu que suposarà llargs processos de regeneració” (núm. 202) i que exigeix algunes actituds noves. Així, encara que no puguem prendre decisions importants en l’àmbit de la política o de l’economia, podem apostar per un altre estil de vida, que no estiga subjecte als mecanismes de consum compulsiu que provoca en nosaltres el mercat. Un canvi en els hàbits de vida “podria arribar a exercir una sana pressió sobre els qui tenen poder polític, econòmic i social” (núm. 206).

Donada la capacitat de mentalització que la publicitat exerceix sobre les persones, hem de ser conscients que per aconseguir eixe canvi en els hàbits de vida és necessària una educació ambiental. Ja s’han donat passos en aquest sentit i els objectius d’aquesta educació s’han anat ampliant: es tracta d’informar de les conseqüències de certs comportaments; d’assentar els principis d’una ètica ecològica que “ajude a créixer en la solidaritat, la responsabilitat i la cura basada en la compassió” (núm. 210); de desenvolupar hàbits que siguen expressió d’un autèntic “compromís ecològic” i d’una “responsabilitat ambiental” (núm. 211). Aquest esforç pot canviar el món, perquè provoca “en el si d’aquesta terra un bé que sempre tendeix a difondre’s” (núm. 212). Tots els responsables de l’educació (família, escola, Església i autoritats polítiques) estan cridats a unir els seus esforços en aquesta causa.

Però tot açò necessita d’un fonament més profund. El Papa ens recorda la necessitat d’una “conversió ecològica” que ens ajude a arribar a tindre una mirada de la naturalesa des de Déu. En aquest sentit, l’espiritualitat cristiana pot aportar molt a la renovació de la consciència de les persones, perquè arriba a impulsar i motivar l’acció personal i comunitària. El Papa parla d’una “espiritualitat ecològica” que ens dugua a “viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu” (núm. 217); a tindre una sana relació amb la creació; a un “mode alternatiu d’entendre la qualitat de vida”, segons el qual “menys és més” (núm. 222), és a dir, que amb menys quantitat de coses es pot gaudir més d’elles i assolir una major alegria que la que dóna el consum desordenat. Certament aquest estil de vida caracteritzat per la sobrietat i la humilitat tenen un caràcter profètic, però si els cristians no som signes de quelcom nou per al nostre món, Què li aportem de valuós? L’encíclica que hui acabem de presentar ens ajuda a tindre aquest esperit profètic. No tinguem por de viure’l.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa