PASQUA DEL MALALT 05-05-2024

Ens atrau mirar el cel, i quan ens avisen que un dia hi haurà un eclipsi de lluna molts s’afanyen a contemplar aquest fenomen. Mirar el cel estrellat en una nit clara durant uns dies de colònies o campaments és una bonica experiència per als xiquets i els joves. Recordem aquella cançó que fa: “No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel?” Estar dalt d’una muntanya, passar la nit i la matinada comptant els estels i esperant la sortida del sol és impressionant. A tothom ens encisa un dia lluminós amb el cel blau.

Quan resem el Credo afirmem amb fe que Jesucrist “se’n pujà al cel.” És el que celebrem avui en aquest diumenge de l’Ascensió. És un fet que les nostres paraules es queden curtes a l’hora d’expressar la realitat d’aquest misteri de la nostra fe. Per això sovint ens és tan suggerent viure els misteris de la nostra fe ajudats pel llenguatge de les arts plàstiques o pel llenguatge sempre captivador de la música. Per exemple, hi ha un cant dels anomenats espirituals negres que diu: “He sentit parlar d’una ciutat anomenada cel i he començat a fer del cel la meva llar.” Aquest cant evoca la difícil situació que patien els esclaus de raça negra a Amèrica quan van néixer els seus cants espirituals. I això hauria de fer-nos preguntar si tal vegada no ens passa que nosaltres vivim massa satisfets a la terra per a pensar en el cel com una llar somniada.

Ara bé, això tampoc no vol dir que hàgim de menystenir la nostra llar d’ara, la nostra terra, per valorar el cel. Tot i que valorar i apreciar tot el que té de bo i de bell la vida d’ara no significa negar amb tota honestedat tot el que també té d’imperfecte i de negatiu. Ens cal, per tant, mirar la terra, però amb la llum de la fe, estimant aquest món perquè és obra del Creador, un món, una terra, que Déu s’estima molt; un món on li demanem al Senyor cada dia: “faci’s la vostra voluntat així a la terra com es fa en el cel.”

Com diu Sant Agustí al seu sermó sobre l’Ascensió del Senyor: “Crist és al cel, però també està amb nosaltres, i nosaltres, encara que ara visquem a la terra, ja estem amb Ell. (…) Ell no va abandonar el cel quan des del cel va baixar a nosaltres, i no ens va abandonar a nosaltres quan va pujar de nou al cel.” Com em va dir una vegada un bon amic mossèn, Jesucrist ha pujat al cel, però no ens abandona mai, i ens ha deixat tot l’equipatge per seguir el camí. I, sobretot, ens ha regalat el seu Esperit Sant. No estem sols. No som orfes. Ho celebrarem plens de joia diumenge vinent amb motiu de la solemnitat de Pentecosta, festa que clou el cicle del Temps Pasqual. Amics i amigues, en els moments personals de pregària que tinguem aquesta setmana, mirem de no deixar d’invocar l’Esperit Sant que ens donarà la força per estimar com Jesús ens ha estimat fent de la nostra terra un cel, una llar.

† Sergi Gordo Rodríguez
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X