L’APÒSTOL SANT JAUME 22-07-2018

El dia 25 de juliol celebrem la festa de l’apòstol Sant Jaume. El seu sepulcre ha sigut i continua sent una de les metes de peregrinació més importants de l’Església i, al meu parer, un signe del que és el camí de fe de tot creient. Per això vull convidar-los a reflexionar sobre alguns moments de la vida d’aquest apòstol, que és un dels tres que més a prop van estar del Senyor.

Sant Jaume, el fill de Zebedeu, fou abans de res un amic de Jesús. Formava part del grup dels primers deixebles que Ell va cridar. Junt amb Pere i el seu germà Joan, va compartir alguns moments singulars de la vida del Senyor: l’esdeveniment de la Transfiguració i l’oració en l’hort que va precedir al seu empresonament. Estem davant dos fets molt diferents: mentre que en el Tabor Jesús els va fer veure per un moment la glòria de la seua divinitat, en Getsemaní van poder contemplar la seua angoixa davant la proximitat de la passió. En aquests detalls descobrim el que és essencial en tota relació d’amistat: compartir totes les circumstàncies de la vida, tant les alegries com les dificultats. Si Crist va viure amb els seus amics més propers aquests moments, també nosaltres, que volem ser amics del Senyor, no hem d’oblidar que el camí per anar creixent en eixa amistat no és un altre que obrir-li el nostre cor i confiar en Ell en tots els moments de la nostra vida.

Igual que els altres apòstols, també Sant Jaume va haver de ser educat per Crist per aprendre a seguir-lo desinteressadament. Marc (10, 35-40) i Mateu (20, 20-28) ens narren que després del tercer anunci de la passió, ell mateix amb el seu germà (versió de Marc) o la seua mare (versió de Mateu), li van demanar a Jesús ocupar els primers llocs en el seu regne. Mentre que el Senyor parlava de la seua mort, ells estaven preocupats per ocupar els primers llocs; mentre que Jesús emprava el llenguatge del servei, ells volien dominar. En resposta a eixa petició, el Senyor els adverteix que no saben el que demanen, perquè per ocupar el lloc principal en el seu Regne han de beure el mateix calze que Ell ha de beure. Els dos germans, que possiblement no sabien a què es referia, accepten aquesta condició. Segurament esperaven que Jesús accediria a la seua petició, per això la seua resposta els produiria una desil·lusió: “Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat” (Mt 20, 23). Aquesta desil·lusió va ser una gràcia per a ells perquè van aprendre que no s’ha de seguir al Senyor per interessos humans, sinó pel desig de viure en amistat amb Ell i de servir-lo.

Encara que en aquell moment Sant Jaume no sabera a què es comprometia en dir que estava disposat a beure el mateix calze que Crist, la veritat és que va complir la seua promesa: va ser el primer dels apòstols que patí el martiri, manifestant així que era un vertader amic de Jesús i que havia après la lliçó: que un autèntic deixeble és aquell que segueix el Mestre sense cap ambició humana.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa