L’ancianitat: riquesa de fruits i benediccions
Des de fa bastants cursos, el Consiliari de Vida Creixent de la nostra diòcesi, Mn. Joan Bajo Llauradó, ens ofereix als membres d’aquest moviment i obert a tots els qui hi estiguen interessats, unes xerrades que aquest curs tenen com a fil conductor l’ancianitat. El proppassat dimecres, 15 de febrer, a les 17’30 hores, ens va parlar sobre el tema: “L’ancianitat, riquesa de fruits i benediccions. Orientacions per a la pastoral de la gent gran”, document de la Conferència Episcopal Espanyola. El lloc, igual que les últimes vegades, fou la sala de reunions dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa. Després de les salutacions, ens comentà Mn. Bajo que pensar en la persona gran és una assignatura molt important i de vegades pendent. També ens digué que el Papa Francesc ha parlat i parla sovint de la gent gran com a fruit de saviesa i com a nexe intergeneracional.
La gent gran necessita sentir-se acompanyada i aquest Document recull exemples i experiències que estan realitzant-se per acompanyar el col·lectiu que està vivint la darrera etapa de la seua vida. El Document aposta per una pastoral d’acompanyament a la persona gran i a les famílies, a partir d’un voluntariat ben format. Hi ha el compromís de reclamar els drets d’aquestes persones davant els problemes de la societat actual i mostrar-les com agents evangelitzadors de les noves generacions.
El Document de la CEE també presenta uns reptes, com la soledat no desitjada i la necessitat de fomentar el diàleg intergeneracional; així com el valor de la vellesa, ja que són testimonis actius en el si de les seues famílies. Les persones grans no estan apartades de les realitats socials i eclesials en les quals viuen, per tant han d’assumir aquesta etapa com una nova oportunitat per ser instruments d’evangelització. La vellesa és un temps de gràcia que pot ser d’especial vitalitat, aportant molt a la família, espai natural de relació. En aquesta etapa de la vida es necessària una pastoral adequada, evangelitzadora i d’escalf humà. El model a seguir és el del “Bon Samarità”. Acompanyats fins al final de la vida complint el manament de Jesús:”El que féreu a un d’aquests els meus germans, m’ho fèieu a mi”. Hem de tenir cura de les persones grans integralment i amb dignitat, tenint en compte la dimensió espiritual. També s’ha de tenir cura de les persones que els acompanyen, familiars i cuidadors, perquè tenen el risc del síndrome del cuidador cremat i el de sentir-se sol.
Finalment hi trobem al Document unes propostes concretes: 1) Promoure la pastoral de les persones grans en les diòcesis i en les parròquies. 2) Fomentar la presència de la persona gran en la seua llar. 3) Organitzar cada any un Congrés Intergeneracional. 4) Celebració d’algunes jornades durant l’any: 15 de juny: “Dia mundial contra el maltractament a les persones grans”. 26 de juliol: “Jornada mundial dels avis en un àmbit eclesial”. 1 d’octubre: “Dia internacional de les persones grans”. 5) Suscitar trobades diocesanes. 6) Reclamar els drets de les persones grans. 7) Impulsar la formació del voluntariat. 8) Encoratjar l’atenció i el recolzament necessari per donar resposta als seus problemes.
Al final del Document hi ha una pregària per a les persones grans: “Senyor Jesucrist que ens heu donat la vida fent-la resplendir del teu reflex diví. Vos reserveu un do especial a las persones grans que es beneficien d’una llarga vida… Protegiu-les i preserveu el seu esperit amb la vostra mirada amorosa i amb la vostra misericòrdia. Doneu-los la certesa de la vostra fidelitat i feu-los missatgers del vostre amor, humils apòstols del vostre perdó, braços acollidors per als infants i els joves que cerquen en la mirada dels avis una guia segura en el peregrinatge vers la Vida Eterna. Doneu-nos la capacitat de donar-los l’amor, la cura i el respecte que mereixen dins de les nostres famílies i en les nostres comunitats. I concediu-nos la benedicció d’una llarga vida per a poder-nos unir a Vós un dia en el Cel. Vós que viviu i regneu en l’amor, pels segles dels segles. Amén.
Que el bon exemple d’aquestes vides esmerçades per les seues famílies, amb la mirada posada en Déu, ens ajude a acceptar les limitacions pròpies de la vellesa.
Maria Joana Querol Beltrán
