L’AMOR DE CRIST ENS EMPENY 22-01-2017

Del 18 al 25 de gener celebrem cada any l’octavari d’oració per la unitat dels cristians. Al demanar a Déu el do de la unitat per a l’Església, ens unim a l’oració del mateix Crist durant l’última cena i la fem nostra. El Senyor es va dirigir al Pare amb aquestes paraules: “que tots siguen u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguen en nosaltres, perquè el món crega que tu m’has enviat” (Jn 17, 21). Durant aquests dies també els cristians de distintes esglésies i comunitats ens reunim en oració, conscients que les nostres divisions no ajuden a què el món conega Crist, crega en Ell i l’estime.

La celebració d’enguany no pot passar per alt la commemoració del cinquè centenari de l’inici de la reforma luterana. Aquest fet ha condicionat la història de l’Església durant l’edat moderna i contemporània. Al recordar-lo no volem fer cap judici ni dels esdeveniments ni dels protagonistes, per a determinar culpabilitats o dir qui tenia raó o qui no en aquell moment conflictiu. El judici de la història compet únicament a Déu. La commemoració de la Reforma s’ha de viure segons l’esperit del Concili Vaticà II, que en el decret Unitatis redintegratio afirma que “l’Església catòlica abraça amb respecte i amor fraternals” els cristians que ara neixen en altres esglésies i comunitats i en elles “es nodreixen de la fe de Jesucrist”, per la qual cosa “els fills de l’Església catòlica els reconeixen amb justícia com a germans en el Senyor” (UR, núm. 3).

Aquesta actitud neix de la convicció que, malgrat els obstacles que s’oposen a la plena comunió eclesiàstica, fora del recinte de l’Església catòlica es troben no sols mitjans visibles de salvació, sinó també “la vida de la gràcia, la fe, l’esperança i la caritat, i altres dons interiors de l’Esperit Sant” (UR, núm.3). De fet, les situacions històriques de persecucions per les quals han passat les esglésies, tant en països de missió com a Europa, a partir del segle XIX han produït testimonis admirables de caritat envers els més pobres, i de fe i amor a Jesucrist fins al vessament de la sang, en cristians de totes les esglésies i comunitats. Açò mostra que la vida de la gràcia traspassa les fronteres confessionals.

Per això, si en èpoques passades les actituds dominants en les relacions entre les esglésies eren de confrontació, avui tots sentim la necessitat de la reconciliació. De fet, el lema que guia l’oració d’enguany, inspirat en la segona carta als Corintis 5, 14-20 (Reconciliem-nos. L’amor de Crist ens empeny), constitueix una crida urgent a no tornar a una dinàmica d’enfrontaments, sinó a continuar treballant sense parar per una relació fraterna cada vegada més forta i verdadera entre tots els cristians. A això ens empeny l’amor de Crist. Qui de veritat estima Jesús desitja la reconciliació entre els cristians i les esglésies. Provocar divisions és signe que no hi ha autèntic amor al Senyor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa