L’AMOR CUIDA LA VIDA 24-03-2019

El dia 25 de març, solemnitat de l’Encarnació del Senyor, celebrem la jornada per la vida. Si el Fill de Déu en fer-se home va assumir una existència humana amb tot el que això implica, inclosos el dolor i el sofriment, podem comprendre el valor que té per a Déu la vida de qualsevol ésser humà. Ell no solament ha creat l’home a imatge i semblança seua, sinó que en el seu Fill s’ha fet un de nosaltres fins al punt de voler compartir la nostra vida. Podem dir que no hi ha cap sofriment, cap esperança o cap experiència autènticament humana que el Fill no haja compartit amb nosaltres. L’Encarnació del Senyor suposa, per això, una dignificació insospitada de la vida humana.

Quan reflexionem sobre la realitat de la nostra existència hi ha una dada que ningú pot qüestionar: la vida és quelcom rebut. Ningú se l’ha donada a ell mateix. Es tracta d’un do que se’ns ha donat i que no ve sol, ja que amb ella hem rebut molts altres béns. La fe ens ajuda a descobrir el sentit profund d’aquesta experiència: una cosa tan gran, que ens fa sentir com persones que tenen un valor únic i que són estimades pels altres, no pot ser fruit de l’atzar o de la casualitat. Per als cristians és el primer gest d’amor de Déu a cadascun de nosaltres. Però és el primer, perquè aquesta vida està cridada a una plenitud insospitada per a nosaltres, evoca la vida eterna a la qual Déu ens crida. Mentre caminem en aquest món experimentem la vida com quelcom bo, però que encara no vivim plenament sinó amb l’esperança i el desig d’una plenitud que Déu vol per a tots.

Si la vida humana és un regal de Déu, si el Fill de Déu l’ha feta seua i si està cridada a una plenitud que encara no hem assolit, això implica que té un valor absolut, per la qual cosa en tots els casos ha de ser respectada i estimada. No hi ha vides humanes indignes, que puguin ser per això mateix eliminades sense més. El seu valor no depèn d’una suposada “qualitat” considerada amb criteris materials. La “qualitat” de la vida humana està en la capacitat d’estimar i de ser estimats.

En el compromís en favor de la vida humana hem d’acurar-nos especialment amb els petits, és a dir, amb els més vulnerables i febles. Els xicotets, els pobres, els últims… són els que ocupen el primer lloc en el cor del Pare i el compromís per cuidar tota vida humana és un reflex de l’amor amb el qual Déu estima a tothom.

Per això, aquest compromís ens ha de portar a cuidar especialment als qui estan per nàixer i necessiten tot de la mare, als qui viuen en condicions infrahumanes, en soledat, als ancians i malalts, als desnonats, als angoixats i sense futur aparent. Això significa de debò estimar la vida, anunciar que és un bé, celebrar el seu acolliment i creixement i, mitjançant el testimoniatge, saber denunciar allò que la desprotegeix, l’abandona o la menysvalora. Així es trenca amb aquesta cultura del descart, tan perniciosa per a tots.

Que aquesta celebració ens ajude a no deixar-nos portar per la mentalitat que valora la vida des d’una perspectiva utilitària.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa