L’Alegria de ser deixebles Missioners

Conferència de Mons. Sergi Gordo amb motiu de la festa de Sant Francesc Gil de Federich

 El dia 22 de gener, Mons. Sergi Gordo Rodríguez va fer una conferència sobre “L’Alegria de ser Missioners” al Saló d’Actes de la Cambra de Comerç de Tortosa. Hi eren presents l’Alcalde de la ciutat, Sr. Jordi Jordan Farnós, regidors/es i un nombrós número d’assistents. El Sr. Joan Otero, President de l’Associació Francesc Gil de Federich, saludà tots els assistents i agraí de tot cor  la presència del Sr. Bisbe i la seva disponibilitat en acceptar fer-nos la conferència sobre el sant tortosí, Francesc Gil de Federich.

Tot seguit el Sr. Joan Otero ens va exposar una breu biografia del Sant tortosí. És patró de missions i dels comerciants de Tortosa, per aquest motiu tots els anys es celebra conjuntament la seua festa. Francesc Gil de Federich nasqué a Tortosa el 14 de desembre de 1702 i  als setze  anys ingressà al Convent de Santa Catalina dels Dominics de Barcelona, on va fer els vots com a religiós. Va ser ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell el 29 de març de 1727. Estudià filosofia a la universitat de Barcelona i va ampliar els seus estudis a Munic. Als dos anys de la seva ordenació ingressà com a membre de la real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona L’any 1730 fou enviat a Filipines i passà després a Vietnam de la regió de Tonquín, on el mes d’agost de 1737 fou capturat i empresonat durant vuit anys i finalment decapitat el 22 de gener de 1745. Va ser  beatificat pel papa sant Pius X  l’any 1906 i canonitzat pel papa Joan Pau II el 19 de juny de 1988.  Finalment ens passà tres vídeos molt curts sobre: 1) “¿Tú tienes fe?” ¿Quien te enseñó? ¿Tengo mi propia fe? 2) “Infinito  más uno”. És un moviment laic que vol transmetre el que fa l’Església. 3) “La joventut també necessita transmetre l’alegria que té”. És el moviment “Hakuna” que ensenya com es diverteixen els joves  bons cristians.

A continuació el Bisbe Sergi inicià la seva conferència amb unes paraules d’agraïment envers la Cambra de Comerç i l’Associació Francesc Gil de Federich per haver-lo invitat. Celebrem aquests dies la festa dels sants tortosins Francesc Gil de Federich, Enric d’Ossó i Cervelló i del beat Manuel Domingo i Sol; uns mesos després celebrarem la festa de Santa Maria Rosa Molas i Vallvé. Agraeixo la presència del Sr. Alcalde, regidors i salutacions a tots. Jo no coneixia bé la figura del sant Francesc Gil de Federich, però ara ja conec els trets més importants d’aquest sant tortosí. Molt jove va sentir la crida de Déu i va prendre l’hàbit dominicà. Era un bon historiador i com volia comunicar la seva alegria fent-se missioner, s’embarcà cap a Filipines. El van empresonar i al cap d’uns anys li van plantejar si volia sortir de la presó, però va respondre: Porto vuit anys empresonat i mai consentiré que es gaste una sola moneda per salvar-me de la mort. Va convertir la presó en un lloc de pregària, recordant les paraules que sant Pau va escriure als cristians de Filips: “Alegreu-vos sempre en el Senyor; ho repeteixo, alegreu-vos”. És una gran alegria ser missioner i el millor programa és l’Evangeli. Hem de tenir esperança en què quan fallem podem refer la vida. El Papa ens recorda que tots els batejats hem de ser deixebles missioners i ens envia en comunitat, no com a “llaneros solitarios”. Necessitem comunitats on es visqui l’alegria de l’Evangeli. El papa Francesc ens invita a sortir al carrer; i vol una església inclusiva. Quan es va reunir  amb els joves de la JMJ a Lisboa els va dir: “ A la Iglesia pertenecen todos, todos, todos!”

Recordo unes paraules de Dn. Ricardo qui va ser bisbe molts anys de la nostra diòcesi i em va ordenar essent arquebisbe de Barcelona i després m’envià a Alemanya per ampliar estudis: “Senyor, me quieres tal como soy, pero me sueñas mejor”. No ens podem perdre l’encontre amb Jesucrist i hem de deixar-nos trobar per Ell. Desitjo tenir un tú a tú amb el Senyor, et necessito i vull renovar la meva esperança en Tú. La fe no és algú, la fe és Jesucrist, i això va practicar Sant Francesc Gil de Federich. Quan estem decaiguts mirem el Senyor, comuniquem-nos amb Ell i ens ajudarà a pensar que no ens hem de quedar tancats, sinó que hem de sortir per anar a predicar l’Evangeli. Jesús cridà als deixebles de dos en dos i a nosaltres també ens envia de dos en dos. Hem de sortir amb alegria i autenticitat, que la gent vegi que “no fem comèdia”, sinó que de l’abundància del cor parla la boca. Hem de transmetre l’Evangeli amb alegria, pensant que el missatge de Jesús és el de les Benaurances. El meu lema episcopal diu: “Serviu el Senyor amb alegria” De vegades costa mantenir l’alegria de tal manera que gairebé ens sembla que l’hem perduda. Però, confiem en el Senyor. Friedrich Nietzsche deia que els cristians no predicaven el dia de pasqua, sempre semblava que era divendres sant. El papa Francesc en l’exhortació apostòlica “La joia de l’Evangeli” diu que l’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels que es troben en Jesús i els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat i de la tristesa. Hi ha diferents classes d’alegria, però nosaltres parlem de la veritable alegria, “vivint la vida a lo grande” com deia el bisbe Toni Vadell. A Jesús els seus deixebles, un el va trair, l’altre el va negar, es queden dormits a Getsemaní… Però, Jesús en el Cenacle els diu: Tindreu una gran alegria que ningú us la prendrà. Sant Francesc d’Assís, cec lloa la mort, perquè l’alegria veritable neix quan es comparteix amb els altres. Quan els germans s’han convertit a la fe, no és la veritable alegria? Trobem també la veritable alegria quan davant el sofriment tenim pau i calma. Jesús envia davant seu emissaris perquè és a ells a qui han d’acollir i sant Lluc insisteix que vagin de dos en dos. Estem obligats a viure la Bona Notícia no en solitari. El papa Francesc ens diu que potser ens manca el tú a tú. El podem mantenir amb els joves que reben la confirmació? Molts es confirmen i què difícil és veure’ls a la parròquia. No hem d’estar tancats, sinó ser sal de la terra d’aquesta església inclusiva. També diu el papa Francesc que l’important és el testimoni; ha d’haver-hi un anunci explícit, un primer anunci i no donar mai res per suposat. El que no podem fer és buscar un benestar espiritual sense religió. La veritable espiritualitat és la que pensa en les Benaurances. El Senyor va nàixer a Betlem i no a un palau. Vull acabar amb l’opció per la fraternitat que sap tolerar les molèsties de la convivència. Som un petit ramat. Els deixebles del Senyor són cridats a viure amb comunitat que hauria  de ser el rostre del Senyor. Els cristians de tots els temps mai han deixat de preguntar com era el rostre de Jesús de Natzaret. Cada generació ha anat representant el rostre de Jesús com ho va fer la Verònica. Un conte narra que Epifani pintava i volia expressar el rostre de Crist. Va demanar permís i començà a buscar-lo per Europa. Hi ha un Salm que diu: Busqui el rostre de Crist, en la misericòrdia d’un confessor, en el rostre d’un leprós… El P. Abad va voler saber d’on havia tret el rostre de Crist. El millor rostre de Crist és la comunitat cristiana. Allí descobrim els trets de Jesús. No sé com serà el futur de la nostra església de Tortosa, però, s’hauria de proposar sense imposar i aprenent dels nostres sants i del gran missioner universal. Tampoc sé com serà els cristianisme en un futur, però sí que cal que anem sembrant. Un petit gest que podem fer, com a servents sempre alegres en el Senyor, sabent que altres ho recolliran amb cants de joia. Estimats, que esperem sempre amb molta alegria, perquè la vida de Jesús és veritable alegria i els que tenim aquesta opció de vida, que puguem veure sempre el que ens uneix i que tinguem sempre una alegria plena d’esperança. Aquí tenim el nostre lloc de missió i els cristians no ens podem quedar tancats. Amb un fort aplaudiment ple d’alegria vam agrair tot el que ens va dir el nostre Sr. Bisbe. Moltes gràcies, bisbe Sergi.

Maria Joana Querol Beltrán

X