L’ADVENT DE SANT JOSEP 18-12-2016

Entre els personatges de l’Advent hi ha un que, malgrat la importància que té, sempre queda en un segon pla. El seu silenci i la seua discreció fan que no reparem molt en ell. No obstant això, la delicada missió que Déu havia pensat per a ell és fonamental per entendre l’entrada del Fill de Déu en el nostre món. Ens referim a Sant Josep, qui en els relats de la concepció i del naixement de Jesús de l’evangeli de Sant Mateu, sí que ocupa un lloc destacat, com escoltem en el text evangèlic del quart diumenge d’Advent d’enguany. En aquesta breu reflexió vull invitar-vos a què ens preguntem com va viure l’espòs de Maria el temps de l’espera.

Josep tenia un projecte per a la seua vida. Ell i Maria estaven promesos (Mt 1, 18). Havien decidit contraure matrimoni i tenien un compromís formal i públic. Aquest projecte es realitzarà. De fet, Josep “la prengué a casa com esposa” (Mt 1, 24). Però segurament les coses no van succeir com ell imaginava: “abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant” (Mt 1, 18). Podem imaginar la perplexitat de Josep al conèixer l’estat de Maria. Coneixent la rectitud de Maria, no es pot pensar que Josep haguera dubtat mai d’ella. Per això, els seus sentiments davant d’aquest fet serien d’un gran desconcert. Les seues il·lusions i projectes s’havien enfonsat, per això “es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial” (Mt 1, 19). Per a Josep l’Advent no va ser un temps en què un espera amb il·lusió la realització de les seues esperances i projectes, sinó que va començar amb un desconcert i amb una situació de foscor total en la seua vida. No podia entendre res del que havia passat.

A partir d’aquí tot s’ha de refer, però no segons les pròpies idees, sinó segons la voluntat de Déu. I ací es mostra la grandesa de Josep, qui, com a home just que és (Mt 1, 19), està obert a conformar la seua vida amb la voluntat de Déu i a sotmetre’s als seus designis. La seua justícia es manifesta en la grandesa de la seua fe. L’afirmació del profeta Habacuc quan diu que “el just per la seua fe viurà” (Hab 2, 4), que Pau reprèn en la carta als Romans (1, 17), es realitza d’una manera exemplar en l’espòs de Maria. Josep és un home just perquè és un home de fe autèntica.

La veritat d’eixa fe es manifesta en la reacció a l’anunci de l’àngel que li diu que el fill de Maria ha estat concebut “per obra de l’Esperit Sant” (Mt 1, 20), i en el que li demana que no tinga por d’acollir a Maria: es va fiar d’una paraula tan sorprenent i humanament increïble, i va complir “el que l’àngel del Senyor li havia manat” (Mt 1, 24). La justícia de Josep és confiança i obediència a la paraula de Déu.

Moltes vegades tenim la temptació de viure el Nadal com si aquest ens traslladara a un món de somnis, o com si Déu hagués de vindre al món a realitzar els nostres desitjos. L’Advent i la festa del Naixement del Senyor que celebrarem diumenge que ve no són perquè ens escapem durant uns dies de les dificultats de la vida, sinó perquè les afrontem des de la confiança en Déu i des de l’obediència a la seua voluntat.

Bon Nadal a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X