LA VIDA EN L’ESPERIT: EL DO DE FORTALESA 30-05-2021

Una de les coses que més valoren els joves actualment és la fortalesa física. La pràctica de l’esport i la cura del propi cos és una obsessió per a molts, perquè és un camí per a tindre èxit. En molts àmbits de la vida, la fortalesa s’entén com una qualitat necessària per a aconseguir els objectius que algú es proposa: pensem, per exemple, en la competència que regeix el món de l’economia; o en les lluites pel poder tan presents en la política. La fortalesa és per a molts la virtut d’aquells que lluiten sense cansar-se per abastar els seus propòsits: és una condició per triomfar en la vida. Vista des d’aquesta perspectiva, la fortalesa s’identifica amb la força que tenen aquells que no dubten a emprar els mètodes necessaris per a aconseguir el que volen, encara que això siga font de sofriment i d’injustícies.

El do de fortalesa no té res a veure ni s’ha de confondre amb la falta d’escrúpols per aconseguir el que es desitja, per imposar les pròpies idees o fins i tot per fer patir als altres per la veritat. No és una qualitat per tindre èxit, sinó una condició per l’autèntic testimoniatge de la fe, que s’ha de professar fins i tot enmig de la dificultat i els perills. Consisteix en la força interior que dona l’Esperit i que porta al creient a acceptar el sofriment per Crist sense deixar-se vèncer per la por fins i tot davant la perspectiva de la mort, perquè està segur de l’esperança de la Vida eterna a la qual Déu ens crida a tots. Per això, els màrtirs, que han mostrat la seua disposició a patir per la veritat i, perdonant als seus perseguidors, han manifestat que no volien fer patir a ningú per ella, són els exemples més clars del que significa la vivència d’aquest do de l’Esperit.

Sant Agustí, en un sermó en la commemoració del martiri de sant Vicent, recorda que el martiri no és l’única arma que el món utilitza per a matar la fe dels cristians: quan la persecució no és eficaç, se serveix de la seducció. La fortalesa no sols es manifesta en la capacitat de vèncer en la persecució, sinó que ha de viure’s també cada dia en la lluita contra les temptacions i el pecat, per a créixer en santedat i viure en gràcia i amistat amb Déu.

Es tracta d’un do que hem de demanar de manera especial per als joves que s’acosten a rebre el sagrament de la Confirmació. Sabem l’important que és aquest pas en el camí de la fe, per la qual cosa ens hem d’alegrar que diversos centenars de joves i adults el demanen cada any en la nostra diòcesi. Si tenim en compte l’ambient social i familiar en el qual molts d’ells viuen, estem davant un petit miracle. Estic convençut que volen seguir al Senyor amb sinceritat; però en el seu entorn l’opció de fe no és valorada i les exigències de la vida cristiana no són ni compreses ni acceptades socialment. La por de comportar-se, parlar o pensar d’una manera diferent de com ho fa la majoria és una prova per a la fe de molts joves. Mantindre’s en el compromís cristià és un repte per al qual han d’estar espiritualment preparats.

Us convido aquest diumenge a pregar de manera especial per tots els que enguany han rebut o rebran el sagrament de la confirmació, perquè siguen forts en la fe.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X