LA UNITAT DELS CRISTIANS 20-01-2019

Entre els dies 18 i 25 de gener, cristians de totes les esglésies i confessions, units demanem a Déu que tots els deixebles de Crist arribem a formar un sol poble en el qual no hi haja cap divisió. En fer-ho ens unim a l’oració de Jesús, que abans de patir la passió es va dirigir al Pare suplicant que tots els seus deixebles estigueren units amb la mateixa unió que hi ha entre ells. L’octavari d’oració per la unitat dels cristians ens ha de portar a fer nostra eixa súplica del Senyor.

El lema d’enguany està pres del llibre del Deuteronomi. Abans d’entrar en la terra promesa, Moisés dirigeix un llarg discurs al poble d’Israel recordant-li els preceptes de la llei i exhortant-lo a complir-los. Si ho fan, podran prendre possessió de la terra i es mantindran com un poble unit. En la fidelitat als mandats de Déu es troba el secret del seu present i del seu futur. La Llei inclou preceptes envers Déu, el compliment dels quals és expressió de gratitud cap a Ell pel do de l’alliberament de l’esclavitud i per la terra que li donarà; i també exigències envers el proïsme, qui ha de ser considerat com un germà. Tots estan inspirats en un principi que els unifica i els dóna sentit: “Actua sempre amb tota justícia” (16, 20). La justícia és el fonament de la vida i de la unitat del Poble de Déu.

Si contemplem la realitat del nostre món veiem que l’arrel de les divisions i enfrontaments entre les persones i els pobles està en què, en comptes d’actuar moguts pel desig de cercar la justícia, sovint ens mou més l’obsessió de satisfer els nostres interessos i ambicions. Quan això ocorre s’arriba a justificar qualsevol camí per tal que es realitzen els propis objectius. És llavors quan apareix la mentida i la injustícia en les relacions humanes i, com a conseqüència, les divisions en el si de les famílies, dels pobles i de les nacions.

La celebració anual de la setmana d’oració per la unitat dels cristians ha de ser viscuda, en primer lloc, com una crida que el Senyor ens dirigeix a tots els qui ens considerem deixebles seus, perquè aquesta dinàmica no s’introduïsca en les relacions entre els membres de cada comunitat cristiana ni tampoc entre les diferents esglésies. La llei fonamental que ha d’inspirar la vida de tots els creients en Crist, i fins i tot d’aquells que sense ser cristians creuen en Déu i el cerquen amb cor sincer seguint la veu de la seua consciència moral, hauria de ser el principi d’actuar sempre amb tota justícia. D’aquesta manera, els éssers humans, malgrat les diferències de religions i cultures, arribaríem a viure com una única família.

Els cristians sentim les divisions que hi ha entre nosaltres com quelcom no volgut pel Senyor. Per això hem de posar tots els mitjans al nostre abast per a superar-les: coneixement mutu, trobades fraternes, oració en comú, diàlegs teològics i doctrinals, etc… Cap d’ells produirà fruits si no actuem moguts pel desig de justícia. Això ens portarà a la cerca de la veritat i a una major estima entre nosaltres.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa