Durant els últims dies del mes de gener s’uneixen les celebracions de les festes litúrgiques de dos sants i un beat naturals de la nostra diòcesi. El dia 23 de gener recordem a Sant Francesc Gil de Frederic, el 27 a Sant Enric d’Ossó i Cervelló i el 29 al Beat Manuel Domingo i Sol. Són unes dates en què hem d’agrair a Déu el regal que ha fet a la nostra diòcesi en aquestos tres fills de l’Església, i li demanem que continue beneint-nos amb el do de la santedat.

Estem davant de tres històries de vida cristiana molt distintes, però les tres apassionants:

Francesc Gil de Frederic va viure durant el segle XVIII. Ingressà en l’Orde de Predicadors i va manifestar sempre una inquietud missionera. Va haver d’esperar un temps perquè els seus superiors li permeteren realitzar aquest desig. Al final és destinat a Tonquín, on va atendre a més de 40 comunitats cristianes. Empresonat en 1737, sempre va manifestar una enteresa i una constància en la fe que causava l’admiració dels seus carcellers. Va ser decapitat en 1745. En el seu testament diu als cristians: “Estimeu-vos els uns als altres. Manteniu-vos en la fe de Jesús. Treballeu per difondre-la. No perdeu l’esperança en Déu, el nostre Pare”. És l’essencial de la vida cristiana: fe, esperança i caritat.

Enric d’Ossó i Cervelló va nàixer a Vinebre. Va ser professor del seminari i va desenvolupar una important tasca d’organització de la catequesi a la nostra diòcesi, preocupant-se de la formació dels catequistes. Funda distintes associacions laïcals i la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Mor en 1896. En una situació convulsa política i religiosament, com va ser la segona meitat del segle XIX, Enric d’Ossó va ser un apòstol dels joves, un gran pedagog que va saber posar les seues qualitats al servei de la transmissió de la fe, i un sacerdot d’una profunda espiritualitat marcada per Santa Teresa de Jesús.

Manuel Domingo i Sol, un sacerdot tortosí que va viure el seu sacerdoci amb una entrega absoluta al servei de l’Església com a rector, missioner, apòstol dels joves, animador de cercles per a obrers i patrons, apòstol de la reparació, etc… Sacerdot d’un gran zel apostòlic, convençut de que “no estem destinats a salvar-nos sols”. Entre la seua immensa labor apostòlica destaca la seua preocupació pel foment i l’atenció de les vocacions sacerdotals, en un temps en què les vocacions eren abundants, però no es cuidava molt la formació dels candidats. Aquest treball va ser “el seu goig i la seua corona”.

Estem davant de tres homes molt diferents en la seua vocació i en les seues històries personals, però hi ha alguns trets que són comuns a tots ells: la inquietud per donar-se totalment a Jesucrist, una entrega que els portava a no quedar-se tancats en una vida còmoda. També els uneix un gran amor al Senyor i a la seua Església i un desig de descobrir les necessitats de l’Església del seu temps i donar respostes apostòliques. Les missions, la catequesi, l’educació dels joves i les vocacions sacerdotals són també reptes de l’Església avui. Que ells ens il·luminen i el seu testimoni ens done fortalesa en el moment actual.

Rebeu la meua salutació i benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa