LA SANTEDAT DE MARIA 03-12-2017

El pròxim dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria, clausurarem en la nostra diòcesi l’Any Jubilar que hem celebrat amb motiu del quart centenari de la fundació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta. Les nombroses iniciatives que s’han dut a terme durant tot l’any ens han permès conèixer millor la grandesa de la història de la devoció mariana més important a Tortosa. Gràcies a l’esforç de l’Arxiconfraria quedarà també un signe que ens recordarà aquesta celebració: la imatge que presidirà la façana principal de la nostra catedral, una façana oberta a la ciutat des de fa uns mesos. Des d’ella, la Mare del Senyor es convertirà encara més en un referent per a tots els fills i filles de Tortosa.

La coincidència de la clausura de l’any marià amb la solemnitat de la Immaculada Concepció, ens ha de portar a reflexionar sobre el més important de l’any jubilar, que és, abans que res, un temps de gràcia, una crida a la santedat. El Beat Pau VI, en el Credo del Poble de Déu, al professar la fe en la santedat de l’Església, afirma que aquesta és santa perquè “no gaudeix d’una altra vida que de la vida de la gràcia” (núm. 19). El més important en totes les iniciatives que emprenem en ella no és el que es veu, sinó el que no es veu: la santedat dels seus membres. Tot ha d’estar al servei de la gràcia. El més important és el que succeeix en la relació entre Déu i cadascú de nosaltres, i això queda en el secret del que només Déu pot veure.

Al llarg d’aquest any, en distints escrits els he invitat a contemplar el que Sant Joan Pau II va anomenar la peregrinació de fe de Maria: el camí que va des de l’Anunciació fins al Gòlgota i que arriba a la seua meta joiosa en la Pasqua. En la meditació dels esdeveniments de la vida de la Mare de Déu veiem com la santedat plena que té per gràcia des del primer instant de la seua existència, i que celebrem en aquesta solemnitat de la Immaculada, es va desplegant en les diverses circumstàncies de la seua vida. En ella veiem una santedat plenament viscuda i descobrim que l’Església, en el seu membre més eminent, és plenament santa. La santedat de l’Església no és únicament un desig; és quelcom ja realitzat, perquè Maria, a més de ser la Mare del Senyor, és la primera creient i la primera deixebla de Crist.

Maria ha fet vida l’Evangeli d’una manera plena i perfecta. I perquè ha seguit totalment al seu Fill, és el model més perfecte per a tots els cristians. No podrem aconseguir la meta de la santedat més que mirant a Maria: ella ens mostra els camins perquè puguem posar en pràctica la Paraula. Això implica que si la devoció a la Mare del Senyor no desperta en nosaltres el desig de santedat, no és autèntica.

Per això, al finalitzar aquest Any Jubilar, si volem avaluar els seus fruits, la pregunta que ens hem de fer és si aquesta celebració ha acrescut en cadascú de nosaltres el desig de ser sants, que no és una altra cosa que el desig d’assemblar-nos cada dia més a la Mare del Senyor.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa