LA SANTA FAMÍLIA DE NATZARET 29-12-2019

En l’ambient propi d’aquestes festes de Nadal l’Església ens convida a fixar la mirada en la família de Natzaret, perquè eixe és el camí adequat per entendre la importància que aquesta realitat humana té per a tot ésser humà que ve a aquest món. En aquest temps en el qual és qüestionada i on conviccions i valors que l’han sustentada durant generacions estan en una profunda crisi, l’Església no ens vol oferir una teoria abstracta, sinó convidar-nos a mirar a la família de Natzaret per descobrir en ella un signe de la presència del Regne de Déu en el nostre món.

Aquests dies celebrem que el Fill de Déu s’ha fet realment home. La seua humanitat és vertadera, no aparent, i per això Jesús es va sotmetre a les lleis del creixement humà, va acceptar el temps de vida oculta, va viure la major part de la seua vida en l’ambient familiar de Natzaret. D’aquesta manera, la família va ser la primera realitat humana amb la qual es va trobar el Fill de Déu i va santificar amb la seua presència.

El fet que el Fill de Déu, que no sols és perfectament home sinó que és “l’home perfecte”, haja crescut dins d’una família ens revela la importància que aquesta té en el designi diví sobre la humanitat. El Pare ha volgut per al seu Fill una família, l’ha confiat a Maria i a Josep, als qui ha fet partícips de la seua autoritat sobre Crist, i Ell, obedient a la voluntat del Pare, s’ha sotmès a aquesta autoritat. Només la família ha estat considerada per Déu com l’àmbit humà natural de creixement del seu Fill. És en Natzaret on Jesús va creixent en la perfecció de la seua humanitat: “El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor”.

A la llum de la importància de la família per al Fill de Déu descobrim també la importància que té per a tota persona que ve a aquest món. És l’àmbit d’acolliment d’una nova vida, el lloc on les persones estem cridades a aconseguir la perfecció de la humanitat i on tot ésser humà ha de sentir-se segur enfront les amenaces que puguen venir d’aquest món. Si Déu va voler que el seu Fill cresquera en el si d’una família, podem pensar que això és el que vol per a tots els seus fills, per a tots els homes.

Cap institució ni realitat pot substituir el paper de la família per a la humanització de la societat i perquè el Regne de Déu, que va començar també a fer-se present en el nostre món en la llar de Natzaret com una xicoteta llavor amagada, vaja creixent cada dia més. Contemplant com Déu estima a la família que ha volgut per al seu Fill, descobrim també l’amor que Ell té envers totes les famílies i la importància d’aquesta perquè tothom puga créixer i desenvolupar-se en saviesa i en gràcia davant Déu i els homes. Que no ens cansem d’anunciar l’evangeli de la família i de proposar aquesta vocació als joves com un camí de vida i de felicitat.

Amb la meua benedicció i afecte, us desitjo un any nou ple de la gràcia del Senyor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa